La tempesta perfecta: setena onada de covid i tancament de més de 8.500 llits als hospitals

Una setena onada de coronavirus que avança sense donar treva i professionals totalment «saturats, exhaustos i sobrecarregats». Així descriuen els sindicats sanitaris la situació a la qual s’enfronten els hospitals espanyols aquest estiu. Una autèntica «bomba de rellotgeria», assegura el Sindicat d’Infermeria SATSE, que denuncia el tancament de 8.600 llits en centres que descriuen com a saturats. En la mateixa línia, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) adverteix que el dèficit estructural de personal provocarà tancaments de plantes i consultoris, problemes per a la planificació de vacances del personal i l’increment dels temps d’espera per als pacients. A Madrid, CCOO demana la incorporació de 3.100 professionals, 5 llits d’hospitalització per cada 1.000 habitants o la reobertura de serveis d’urgències d’atenció primària.

No és una situació nova. Estiu rere estiu, els centres s’enfronten al temut tancament de llits. Un escenari que des del 2020 s’ha vist agreujat per les successives onades de coronavirus. En només un mes, els centres sanitaris de tot Espanya han passat de tenir d’uns 6.500 pacients ingressats durant la primera setmana de juny als 10.249 notificats (2.456 més que la setmana passada), dels quals 449 estan en uci (88 més), segons dades notificades divendres pel Ministeri de Sanitat. La incidència acumulada per covid ha augmentat 343 punts en gent més gran de 60 anys (fins a 996).

Fa setmanes que els sanitaris alerten que la situació comença a ser insostenible. El president del Govern va anunciar el cap de setmana que el Consell de Ministres d’aquest dimarts aprovarà  fer fixos a 67.300 sanitaris, de tots els nivells i de tot el conjunt de l’Administració, una mesura que vol acabar amb la «precarització en la sanitat».

Tancaments programats

Els representants sindicals alerten que la sanitat viu, una vegada més, un moment límit. SATSE assegura que, des del juny, s’han tornat a establir tancaments programats i progressius de llits i retards de consultes externes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques als centres hospitalaris de tot Espanya i que es mantindran els mesos de juliol, agost i setembre. Segons les dades obtingudes pel sindicat en les diferents comunitats autònomes, està previst que es clausurin almenys 8.594 llits arreu del país.

El sindicat parla d’una xifra global «a la baixa», ja que en diferents centres i serveis «no han volgut donar les dades, argumentant que dependrà de l’evolució futura de la situació». Per comunitats autònomes, detallen, a Madrid es tancaran com a mínim 1.800 llits; a Andalusia, 1.400; a Catalunya, 1.000; a Euskadi, 900; a Galícia, 726; a Aragó, 500 i a Astúries, 380. Respecte a Castella i Lleó, la previsió és 466; al País Valencià són uns 400 i a Extremadura, 200. Per la seva banda, a  Castella-la Manxa, el tancament previst afecta 200 llits; a les Balears en són 170; a Múrcia, 150; a Cantàbria,148; a Navarra, entorn dels 100 i 54 a la Rioja. A les Canàries no està previst tancar llits, indiquen des de SATSE.

SATSE remarca que el tancament de llits i «la suspensió de milers de consultes externes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques «és especialment greu, en aquests moments, quan la setena onada de la covid-19 està generant un progressiu increment de la pressió assistencial, tant en urgències, plantes i ucis, i les llistes d’espera en tots els serveis de salut s’han disparat a conseqüència de la pandèmia».

El Sindicat d’Infermeria estima que el tancament dels més de 8.594 llits suposarà la pèrdua de més de 773.460 estades hospitalàries quan hi ha més de 706.000 persones que esperen ser operades en la sanitat pública, segons les últimes dades oficials del Ministeri de Sanitat, i assegura que es tracta de la «pitjor xifra registrada» des del 2003. I afegeixen: les infermeres i fisioterapeutes «han de fer front a aquesta lamentable situació totalment esgotades i exhaustes, tant físicament com psicològicament, al suportar una sobrecàrrega i tensió assistencial enorme i no haver-se recuperat totalment de la pandèmia».

Una altra conseqüència negativa dels tancaments estivals és que en moltes ocasions comporten l’augment de pacients desplaçats dins del mateix hospital a altres unitats que no es corresponen amb la seva patologia, amb el consegüent risc afegit per a la seva salut i seguretat, afegeixen.

Tancaments de plantes i consultoris

Una denúncia a la qual vui s’ha afegit el CSIF, que parla d’un estiu marcat per la saturació dels serveis d’urgències com a conseqüència de la setena onada de covid. El dèficit estructural de personal, assegura aquest sindicat, provocarà tancaments de plantes i consultoris, problemes per a la planificació de vacances del personal i l’increment dels temps d’espera per als pacients.

Entre els exemples que cita el CSIF, indiquen que a Castella-la Manxa, les urgències de l’Hospital Universitari de Toledo es troben col·lapsades amb desenes de pacients a l’espera d’ingrés. A més, s’ha suspès part de l’activitat quirúrgica programada per falta de llits. A Castella i Lleó, on la pressió en les urgències ha augmentat un 20% de mitjana, ja s’estan suspenent permisos al personal, afegeixen.

Al País Valencià i a Andalusia adverteixen que les carències de professionals complicaran l’atenció en un any amb previsió de repunt turístic i un increment d’usuaris potencials, sobretot en zones del litoral, que no podran incloure’s per falta de mitjans. A Astúries, afegeixen, s’està realitzant la mobilitat forçosa de professionals per cobrir necessitats i en zones de més incidència turística. A més, les borses de treball estan esgotades en molts àmbits, relata el sindicat de funcionaris.

A Catalunya, la situació és similar a l’Hospital de Bellvitge, on s’han tancat 9 unitats, i a l’Hospital de la Vall d’Hebron, que, segons el CSIF, tanca 6 unitats d’hospitalització i disminueix la seva activitat quirúrgica. La situació també és molt complicada a l’Aragó, on s’estan vivint setmanes de contínua saturació de les urgències hospitalàries. A Saragossa capital, les urgències ateses s’han incrementat en un 20,41% sobre el primer quadrimestre de l’any passat, una situació que s’agreuja davant l’augment de casos covid i els contagis del personal sanitari, afegeix el sindicat. A més, a l’Aragó, la falta de metges ha provocat el tancament de consultoris com Seira, Gia, Sessué, Villanova i Eriste, detallen.

Inversió de la sanitat madrilenya

A la Comunitat de Madrid, segons el CSIF, els sanitaris adverteixen falta de personal en infermeria, tècnic en cures auxiliars d’infermeria, ajudants, zeladors, metges de família i pediatres. En aquesta mateixa comunitat, CCOO considera que la inversió en sanitat pública està més de 3.000 milions d’euros per sota de la resta de les regions. És una de les conclusions de l’‘Informe executiu anual. Diagnòstic de la salut i del sistema sanitari de la Comunitat de Madrid 2022’ que el sindicat ha presentat avui juntament amb l’Associació de Defensa de la Sanitat Pública (FADSPU).

Les dues organitzacions han reclamat un nou marc legal, la incorporació de 3.100 professionals, cinc llits d’hospitalització per cada 1.000 habitants i un pla real d’infraestructures per a la sanitat madrilenya. Parlen d’un deteriorament que es materialitza en llistes d’espera per sobre de les 800.000 cites en cirurgies, proves diagnòstiques, consultes amb l’especialista, demores incalculables per a fisioteràpia i odontologia, col·lapse a les urgències dels hospitals (fa més de dos anys que les d’atenció primària estan tancades) i falta d’inversió en infraestructures «que impedeixen el desenvolupament normalitzat de la tasca assistencial i expulsen els usuaris i usuàries del sistema». 

Entre les exigències, tant de CCOO com de les associacions en defensa de la sanitat pública, potenciar l’atenció primària, la salut pública, la salut mental o reobrir els SUAP (serveis d’urgències d’atenció primària) i les unitats d’atenció domiciliària per alleujar les llistes d’espera. En aquest sentit, critiquen «els models privatitzadors de la sanitat pública utilitzats pels governs del PP a la Comunitat de Madrid han incrementat molt els costos».

Notícies relacionades

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

A més, asseguren, els centres de gestió privada «no pateixen les retallades derivades de les rebaixes pressupostàries». En el cas de la construcció privada i la gestió pública d’un hospital, el cost s’eleva entre set i vuit vegades sobre l’alternativa de construcció i gestió pública, puntualitzen. El model de gestió privada en un hospital de titularitat pública suposa un sobrecost de fins a 11 vegades més elevat del que costaria si es gestionés com els hospitals 100% públics.

En aquesta regió, assenyala CCOO, «el procés d’obertura de 13 nous hospitals i el trasllat d’un altre, contra tota lògica, ha suposat també una reducció en el nombre de llits (300 menys), passant de 3,37 per 1.000 habitants el 2010 a 3,09 per 1.000 habitants el 2020 (la mitjana de la UE és de 5,15 i la de l’OCDE és de 4,5 llits per 1.000 habitants), de les quals eren públiques 2,29 el 2010 i 2,05 per 1.000 habitants el 2020. Aquest fet, consideren, es deu, en part, al tancament en paral·lel de llits als hospitals públics ja existents.