Espanya lidera els assajos clínics sobre el càncer però els fàrmacs arriben amb retard als metges i pacients

La lluita contra el càncer avança a passos de gegant. Pràcticament cada setmana les revistes científiques publiquen una innovació relacionada amb immunoteràpies, anticossos o biomarcadors, que estan lluny de suposar una cura definitiva per a una malaltia que provoca la segona causa de mort a Espanya, però sí que poden allargar i millorar la vida de milers de malalts. Espanya és, a més, un dels països amb més assajos clínics a la recerca de revolucions mèdiques. Però, malgrat aquest lideratge, traves burocràtiques i falta de recursos personals i econòmics estan provocant un coll d’ampolla que impedeix que molts fàrmacs arribin a temps als pacients, per a desesperació dels malalts i els professionals sanitaris.

Per exemple, en el període 2016-2019 es van incloure en el finançament públic només el 54% dels medicaments autoritzats per la UE, pel 88% d’Alemanya o el 75% d’Itàlia. I pel que fa als medicaments oncològics, estan disponibles el 61% dels fàrmacs autoritzats els últims quatre anys, la xifra més baixa dels països de l’entorn. A Alemanya s’ha finançat el 100% i a França el 80%. A més, el temps mitjà ha augmentat en 74 dies del 2018 al 2021, de manera que el termini que es triga des que un medicament és autoritzat fins que s’inclou en el finançament públic arriba a la barbaritat de 469 dies. A Alemanya és del voltant de 120 dies i a França de 257 i a Espanya no hauria de superar els 180, segons la llei.

En aquest context, és paradoxal que Espanya sigui un dels països líders en assajos clínics però els resultats no sempre arriben als destinataris. El 2021, Espanya va tancar amb gairebé un miler d’investigacions en marxa. D’aquestes, 4 de cada 10 estaven dirigides a algun tipus de càncer i un 5,6% a la covid. Aquestes dades situen Espanya al capdavant de la UE i en segona posició com a destí inversor per part de les companyies farmacèutiques, segons Farmaindustria, que atribueix l’èxit al «nivell científic, l’excel·lència dels hospitals, el suport de l’Administració, la implicació dels pacients i l’aposta de la indústria».

Els temps

Corrobora aquesta valoració Tomás Pascual, director científic del grup acadèmic Solti i oncòleg del Clínic, que assenyala «que els temps per començar els assajos i el nombre de gestions a fer són menys que en altres països», cosa que afegida a la «gran acceptació» a l’hora de participar dels pacients i que aquests es concentrin en els hospitals grans possibilita que «hi hagi més assajos que en altres sistemes sanitaris». Tanmateix, critica que aquest lideratge no es tradueixi en un accés més gran als medicaments o tècniques fruit d’aquest R+D. 

Pascual va publicar recentment un tuit en què denunciava que 10 medicaments que han sigut aprovats per l’Agència Europea del Medicament (EMA) encara no estan finançats o no per a totes les indicacions per la sanitat espanyola.

Some drugs with indication approved in breast cancer by the EMA and pending or rejected in Spain.

❌Pertuzumab: adjuvant HER2+ early BC
❌Neratinib: adjuvant HER2+ early BC
❌Olaparib: gmBRCA HER2- met BC
❌Talazoparib: gmBRCA HER2- met BC
❌Tucatinib: HER2+ met BC
⬇️

— Tomás Pascual (@TomasPascualMD) 10 de junio de 2022

@AEMPSGOB @sanidadgob @_SEOM @CMMetastasico

— Tomás Pascual (@TomasPascualMD) 10 de junio de 2022

El model

Farmaindustria culpa d’aquesta situació al model d’autoritzacions, que «pateix un problema d’estructura, de recursos humans i de procediment», segons la directora d’accés de la patronal, Isabel Pineros. El sistema no dona l’abast per avaluar, negociar amb les farmacèutiques i fixar un preu davant el boom de fàrmacs aprovats els últims anys, segons la indústria. S’hi afegeix que el 2020 es va condicionar el finançament a l’Informe de Posicionament Terapèutic, un document basat en l’evidència científica sobre la valoració d’un nou medicament (o una nova indicació) en comparació amb els fàrmacs ja existents. El problema és que l’Administració «no té recursos» per tenir a punt tots els informes a temps, el que «entorpeix» l’accés i genera un «coll d’ampolla». 

En definitiva, el model «ja no funciona, segons Pineros, que també critica la seva «opacitat», ja que la indústria no coneix el calendari en què s’estudiaran les seves peticions ni els motius si un fàrmac o una indicació és rebutjat.

Els preus

Des de FarmaCiencia, associació de farmacèutics a favor de l’evidència científica, Roi Cal, apunta un altre motiu que retarda la prescripció de teràpies innovadores: l’alt preu i la resistència dels laboratoris a rebaixar-lo. «Si entre Sanitat i la farmacèutica no hi ha un acord d’entrada, el ministeri espera que el preu baixi i sigui assumible [...] ja que els recursos són limitats i s’han de saber gestionar en benefici del pacient i de tot el sistema». Cal assenyala que hi ha medicaments amb «preus absurds» que, de vegades, suposen «millores en l’esperança de vida d’un o pocs mesos, havent-hi alternatives més econòmiques».

No obstant, des de Farmaindustria responen que si el problema és el preu la solució és que Sanitat imposi un sistema de «pagament per resultats», que ja s’aplica en alguns medicaments ultracars i que consisteix que si la fórmula no obté l’eficàcia esperada, no es paga al laboratori.

En la mateixa línia, el doctor Pascual indica que s’haurien «de prioritzar certs fàrmacs [partint de l’eficàcia demostrada en els assajos], fer un seguiment i, si no s’obtenen els beneficis esperats, replantejar-se el seu finançament». «Ara tenim un sistema que no és transparent, no prioritza ni fa un seguiment. Potser el problema és que el plantejament de preus de la indústria és inassumible, però com que hi ha opacitat no ho sabem», es lamenta.

La desesperació

Notícies relacionades

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

I, pel camí, els més afectats són els pacients, sobretot els que tenen càncer en un estat més avançat. «La situació és dramàtica perquè el nostre temps és limitat, no podem esperar eternament», assenyala Pilar Fernández, presidenta de l’Associació de Càncer de Mama Metastàtic, que ha iniciat una campanya per reclamar més inversió en els fàrmacs innovadors i menys traves burocràtiques.

Fernández denúncia que no només hi ha un problema a l’hora de finançar les noves teràpies, sinó «falta d’equitat entre comunitats i entre hospitals», que provoca que moltes malaltes, «desesperades, vagin d’hospital en hospital» buscant el fàrmac que pot allargar-li la vida, ja sigui perquè en aquesta comunitat sí que està finançat, ja sigui per participar en un assaig o alguna altra fórmula que els doni accés.