PROSTITUCIÓ

Un conveni de fa 70 anys obliga Espanya a castigar tota mena de proxenetisme

Amb la firma de Lake Success España es va comprometre a tipificar també com a delicte el proxenetisme que compta amb el consentiment de la persona prostituïda

Un conveni de fa 70 anys obliga Espanya a castigar tota mena de proxenetisme
4
Es llegeix en minuts
Violeta Molina Gallardo

El Congrés dels Diputats reflexiona el 2022 sobre quina és la millor via legal per combatre l’explotació sexual i el proxenetisme, però en el debat s’ha obviat que Espanya va rubricar el 1962 un compromís internacional que l’obliga a castigar tota forma de proxenetisme i la terceria locativa.

Es tracta del Conveni per a la repressió del tràfic de persones i de l’explotació de la prostitució aliena, conegut com a Lake Success, que es va firmar a Nova York el 21 de març del 1950 i al qual aquest país es va adherir el 1962, per tant, és d’obligat compliment.

«Les parts signants del present Conveni es comprometen a castigar tota persona que, per satisfer les passions d’una altra, concertés la prostitució d’una altra persona, fins i tot amb el consentiment de la primera persona», també qui «explotés la prostitució d’una altra persona», fins i tot amb el seu consentiment. Això és, a perseguir tota mena de proxenetisme.

Lake Success estableix, doncs, que el consentiment de la víctima ha de resultar irrellevant per construir el tipus penal. A més, els estats signants també es comprometen a castigar tot aquell que mantingui, administri, sostingui o participi en el finançament d’una casa de prostitució i a qui «donés o prengués a posta en arrendament un edifici o un altre local o qualsevol part d'aquests mateixos per explotar la prostitució aliena».

En el seu preàmbul, el Conveni indica que «la prostitució i el mal que l’acompanya, el tràfic de persones per a finalitats de prostitució, són incompatibles amb la dignitat i el valor de la persona humana». Els països adherits han d’adoptar mesures per a la seva prevenció, així com per a la rehabilitació i adaptació social de les víctimes prostituïdes, incloent-hi mesures de caràcter educatiu, sanitari i econòmic.

«Cada part al present Conveni es compromet a adoptar, de conformitat amb la seva Constitució, les mesures legislatives o d’una altra mena necessàries per garantir l’aplicació del present Conveni», diu el compromís rubricat per l’estat espanyol.

Des de fa gairebé 60 anys, Espanya té aquestes obligacions per lluitar contra l’explotació de la prostitució aliena. Tanmateix, primer en els encesos debats de la llei de garantia integral de la llibertat sexual i, després, a la presa en consideració de la proposició de llei del PSOE per castigar tota mena de proxenetisme en el Codi Penal, no s’ha fet menció a aquest compromís internacional vinculant.

Una institució sí que ho ha recordat: la Fiscalia General de l’Estat, que ha advertit en diverses ocasions de la necessitat de tipificar tota mena de proxenetisme (entès com realitzar l’activitat de prostitució sota la direcció i dependència del proxeneta que se n’enriqueix) per frenar la seva «constant i imparable expansió» que suposen un «negoci pròsper».

Actualment, el Codi Penal castiga el proxenetisme coactiu –el que fa servir violència, intimidació o engany. El ministeri fiscal estima que admetre un proxenetisme consentit implica admetre «que una dona pugui autoritzar la seva pròpia explotació» i recorda que a Espanya afecta dones estrangeres, sense recursos econòmics i extraordinàriament vulnerables.

«És clara la vinculació entre el proxenetisme consentit i les manifestacions de la prostitució de la pobresa, la marginació i la discriminació de la dona extremament vulnerable», indica la Fiscalia.

El PSOE advoca per un ampli càstig del proxenetisme, en què podria trobar el suport del PP. Tanmateix, la seva proposta no és vista amb bons ulls per gaires socis parlamentaris del Govern (alguns d’ells partidaris de la regulació de la prostitució), que creuen que la seva reforma del Codi Penal podria anar en contra de les dones prostituïdes, un col·lectiu que demanen que sigui objecte de protecció mitjançant mecanismes no punitius.

El Ministeri d’Igualtat va voler avançar en la tipificació del proxenetisme i tornar la terceria locativa del Codi Penal a la llei del només sí és sí, però les postures dispars dels socialistes i els socis de la investidura van tirar per terra el text plantejat pel departament d’Irene Montero, que se centrava en la lluita contra l’explotació sexual més que en l’abordatge de la prostitució.

Un altre instrument internacional rellevant

Més enllà del Lake Success, Espanya ha firmat un altre instrument internacional rellevant en la lluita contra l’explotació sexual: és el Protocol de Palerm, destinat a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones, especialment el de dones i nens. Aquest país va ratificar l’esmentat protocol el 2003.

Notícies relacionades

Un altíssim percentatge de les víctimes d’explotació sexual ho són també de tràfic i Palerm estableix que els estats signants treballaran per prevenir i combatre el tràfic i protegir les víctimes, incloent-hi indemnitzacions pels danys patits i mesures orientades a la recuperació física, psicològica i social.

La futura llei integral contra el tràfic, compromís recollit en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, haurà de tenir en compte Palerm. Precisament aquest enfocament de protecció i reparació de les víctimes és el que reclamen els socis parlamentaris del Govern.

Temes:

Prostitució