Professors de matemàtiques qüestionen que es limiti l’ús de la calculadora en la selectivitat

La Federació Espanyola de Professors de Matemàtiques (FESPM) ha assenyalat que la calculadora és «un recurs més» i «no es pot prohibir o limitar-ne l’ús» en les proves de selectivitat. Per això, volen que la nova prova d’accés a la universitat «que s’implantarà el 2024» permeti utilitzar la calculadora, com passa a Portugal, França i altres països europeus.

En aquest sentit, el president de la FESPM, Onofre Monzó, ha demanat en un comunicat recollit per Europa Press que en les característiques bàsiques de les proves d’accés a la universitat s’incorporin «criteris homologables per tot Espanya». A més, ha assegurat que aquest moment «és clau» ja que «es pot desenvolupar aquest punt en el nou model amb què es treballa».

La federació ha destacat que la calculadora és una eina que acompanya l’alumne en el seu desenvolupament educatiu al llarg de les diferents etapes acadèmiques. Dins un marc en què les competències digitals formen part de les habilitats que els ciutadans han d’adquirir pot semblar, al seu judici, «contradictori que no es pugui fer servir, com un recurs més, en una prova tan important com l’EBAU».

A més, defensa que els tipus d’exàmens que avaluen aquests coneixements poden plantejar exercicis que es poden resoldre entre els coneixements que l’alumne tingui i eines pedagògiques com la calculadora.

L’única comunitat autònoma d’Espanya en què es permet l’ús de qualsevol tipus de calculadora és Castella-la Manxa. Des de la Societat Castellanomanxega de Professors de Matemàtiques defensen que es deixi als alumnes recursos de qualsevol tipus.

«Moltes vegades no es tracta del recurs sinó del tipus d’examen, que es pugui adaptar», afirma el secretari de la SCMPM i secretari de Publicacions de la FESPM, Juan Martínez-Tébar.

La situació a Espanya

A Espanya actualment les regles canvien depenent de la comunitat autònoma on es faci l’examen, cosa que, per a la FESPM, ha dibuixat un mapa «molt desigual entre els alumnes d’unes comunitats i les altres».

«Mentre a Castella-la Manxa no tenen cap limitació i poden fer servir calculadores gràfiques, en altres comunitats com Aragó, Madrid, La Rioja, Múrcia, Castella i Lleó, el País Basc o Extremadura en les proves només es poden fer servir calculadores científiques bàsiques», critiquen des de la federació.

Quant als models de calculadora científica d’última generació que resolen equacions, calculen derivades en un punt, integrals definides i fan càlculs amb matrius, es poden fer servir aquest any a Andalusia, Cantàbria, Galícia, el País Valencià, Catalunya, les Balears i les Canàries.

En aquest punt, els professors de matemàtiques remarquen que si el nou currículum educatiu concedeix un paper central al desenvolupament de la competència digital, la calculadora és una eina que no només s’ha de poder fer servir, «sinó que s’ha d’aprendre a utilitzar en l’àmbit de l’aprenentatge competencial».

En el cas del desenvolupament de la matèria de matemàtiques per al batxillerat s’indica que «l’ús d’eines digitals per investigar, interpretar i analitzar juga un paper essencial ja que processos i operacions que anteriorment requerien sofisticats mètodes manuals es poden abordar en l’actualitat de forma senzilla mitjançant l’ús de calculadores, fulls de càlcul, programes de geometria dinàmica o un altre ‘software’ específic, afavorint el raonament davant els aprenentatges memorístics i rutinaris».

En altres països

A Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia les calculadores gràfiques són necessàries a classe i en els exàmens finals, permetent-se fins i tot les que disposen de càlcul algebraic. Els alumnes l’han de saber utilitzar i el seu maneig es considera una competència avaluable.

Notícies relacionades

El temporal ja deixa registres de 90 litres, onades de fins a nou metres i alertes per crescuda dels rius

Catalunya és la segona comunitat amb més trams de carretera amb més perill per accidents amb senglars i cérvols

A Portugal i França, la calculadora gràfica es fa servir des de fa més de 10 anys i en el currículum s’exigeix saber com funciona. En els dos països, en les proves d’accés a la universitat és imprescindible per resoldre part de l’examen plantejat.

Per la seva banda, Itàlia és un dels últims països que ha donat el pas cap a un avanç educatiu permetent l’ús d’aquest recurs als seus estudiants.