Currículum escolar: què canvia en el nou model que proposa Educació

El curs 2022-23 vinent entrarà en vigor a Catalunya el nou currículum escolar, que contempla una sèrie de canvis en els centres educatius de 0 a 18 anys –Infantil, Primària, ESO i Batxillerat. Han generat un profund malestar en la comunitat educativa, que ha protagonitzat una cadena de vagues contra el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, per una escassa comunicació amb els docents. 

Aquests són alguns dels canvis que contempla el nou currículum:

Aprenentatge per projectes

Un dels punts més cridaners és el canvi en la metodologia d’aprenentatge, que vol deixar de premiar tant la memorització per donar pas al treball per competències i per projectes. Aquest model pretén ensenyar a posar en pràctica els coneixements en el dia a dia. 

Es tracta d’un sistema que ja utilitzen aproximadament la meitat dels centres catalans (uns 1.600), que des del 2015 han anat implementant l’aprenentatge per projectes. No obstant, ara s’aplica bàsicament en educació Infantil i Primària, mentre que en ESO és gairebé inexistent. 

‘No assolit’ en lloc de suspens

Inicialment, Educació volia denominar els suspensos com ‘en procés d’assoliment’, però finalment mantindrà el nom actual: ‘no assolit’. Aquest canvi de criteri es deu que els centres educatius van apuntar que aquesta denominació era «més informativa» per a les famílies. 

Al final de cada trimestre, els alumnes continuaran rebent un informe de notes, amb les qualificacions basades en els nivells d’‘assoliment’, a què s’afegirà unes anotacions que detallin com evoluciona l’aprenentatge de l’estudiant. 

Hores de «gestió autònoma»

Els alumnes de Primària i ESO tindran diverses hores a la setmana que es diran ‘hores de gestió autònoma’ en què cada centre decidirà què i com es treballa, segons les necessitats dels estudiants, perquè puguin aprofundir en les matèries que vulguin. En el cas de Primària, aquestes suposaran quatre hores i mitja a la setmana –945 en tota l’etapa educativa– i en secundària seran quatre de setmanals –560 al llarg dels quatre cursos. 

Per fer això possible, Educació retallarà horesen aquelles matèries que permet la llei estatal, i no se’n suprimirà cap d’optativa, com s’havia especulat prèviament. En la distribució final perdran hores Català i Castellà, mentre que en guanyaran Biologia, Plàstica, Física i Química, Música, Història i Geografia i Tecnologia.

Nou Batxillerat 

Notícies relacionades

Cambray no convenç els professors a l’anunciar una flexibilització dels currículums

Aragonès dona suport a Cambray i rebutja mediar en la protesta del professorat

El pròxim setembre arrencarà també el Batxillerat per competències, amb la mirada posada en les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) del 2024, que també serà competencial. Tal com va avançar EL PERIÓDICO, a primer de Batxillerat hi haurà nou hores més d’optatives en detriment de les hores d’assignatures comunes, que en seran 12, i de modalitat, que en seran nou. A més, desapareixerà l’assignatura comuna de primer curs Ciències del Món Contemporani (CMC) i, com a matèria de modalitat, Electrotècnia. 

Tres anys de marge

En el cas de Primària i ESO, els centres tindran tres anys per implementar els nous currículums. Així, cadascú podrà decidir de manera autònoma com gestiona aquells temps, amb la condició que per al curs 2024-2025 totes les escoles i instituts catalans apliquin el nou currículum íntegrament.