HISTÒRIES METROPOLITANES... (15).

El Pla de Ponent de Gavà posa en peu de guerra ecologistes i veïns

  • Oposició ciutadana a la construcció de 4.800 pisos, un 60% de mercat lliure, al corredor verd que uneix el Parc Natural del Garraf amb el delta del Llobregat

  • L’ajuntament defensa que el projecte permetrà construir gairebé 2.000 pisos socials, un 40% del total, i que el corredor natural es protegirà amb cinc grans parcs

6
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sense dir-li res, si no no tindria cap gràcia, un dia la seva dona va barrejar a l’amanida un tomàquet dels del súper, a veure què passava. Només posar-se’l a la boca, aquest pagès de cap a peus el va escopir i va cridar «¡un tomàquet ens ha sortit dolent!». No, no els havia sortit dolent. No era un tomàquet dels seus, d’aquests que tanta gent va a comprar-li expressament. A l’hivern, als seus camps –arrendats, però ¿potser la terra no és de qui la treballa?– predomina la col i el bròcoli i, a l’estiu, uns magnífics tomàquets i carbassons. «Aquesta terra és riquíssima. Drena molt bé i és l’única zona de Gavà on els pous no estan salinitzats. Com el terreny està una mica elevat, no ha arribat l’aigua del mar», explica, passant-se una gorra verda d’una mà a l’altra, el veterà Josep Estapé, l’agricultor que llaura amb aquestes mans aquests camps. Amb el seu fill cultiven 20 de les 40 hectàrees de cultiu i vivers d’aquest enclavament natural de Gavà afectat des del 2006 per un macroplà urbanístic anomenat Pla de Ponent.  

«Si no fos pels senglars, plantaria carxofes, que aquí sortirien boníssimes», prossegueix l’home sobre el seu vell tractor de 1982, davant la bonica Masia Rosés, coneguda com a Can Riera, una de les més importants de Gavà. La masia, catalogada, no està amenaçada, es conservarà malgrat el pla, però «sense els camps sembrats al seu voltant perdrà la seva essència, la seva identitat; la nostra identitat», apunta Anna Garcia Tortosa, biòloga i membre de l’assemblea veïnal i ecologista que lluita per aturar el pla urbanístic aprovat i vigent des de fa més de 15 anys –tot i que aturat durant els últims lustres per la crisi del totxo– i que preveu aixecar en aquest paratge 4.800 vivendes, 2.842 de les quals, el 60%, de mercat lliure, a més de nous equipaments, carrers –«ciment», aclareix– i parcs.

El discurs del Govern municipal per defensar per tots els mitjans el pla, que porten per bandera i preveuen executar de forma progressiva a 15 o 20 anys vista, és que la transformació de la zona permetrà guanyar gairebé 2.000 vivendes de protecció oficial (l’altre 40% de les 4.800), a més d’equipaments molt necessaris com el tercer CAP. «Es tracta d’una qüestió de justícia social. Els nostres joves no es poden emancipar pel preu dels pisos; necessitem urgentment vivenda social», argumenta Rosa M. Fernández, tinenta d’alcaldessa d’Urbanisme, Vivenda, Obres i Sostenibilitat Ambiental.

Alternatives al nucli urbà

La musculada plataforma veïnal contrària al projecte respon a aquest discurs que no estan disposats a triar entre vivenda pública i medi ambient. «Som els primers que volem pisos protegits, però no aquí, no a costa de carregar-se un importantíssim corredor de biodiversitat. Gavà disposa d’un terme municipal enorme, hi ha altres espais on poder aixecar vivenda pública sense afectar aquesta zona forestal, com els de l’antiga fàbrica Roca, on cabrien milers de pisos», defensa Garcia Tortosa, a qui no li entra al cap «carregar-se una zona natural per substituir-la per un parc artificial». La biòloga i activista fa referència a l’argument municipal que els nous barris que es pretén construir a l’avui forestal i agrícola Pla de Ponent seran barris sostenibles, amb grans parcs urbans que protegiran el corredor.

«En plena crisi climàtica, omplir de totxo aquest paratge és no haver entès res. És evident que un parc urbà no funciona com un ecosistema forestal o agrícola», continua la jove, que indica que si realment creuen que l’expulsió dels joves és el preu del lloguer el que han de fer és regular-lo.

Si salvem la Ricarda però construïm el Pla de Ponent al corredor, la Ricarda perdrà igualment els seus valors de biodiversitat

La regidora d’Urbanisme de la localitat insisteix que el pla té «la virtut» de compaginar «de forma equilibrada» la vivenda i els equipaments i remarca que permetrà aixecar un tercer CAP al municipi, que oferirà serveis com ecografies o radiografies dels quals ara no disposa el municipi– amb «la protecció del medi ambient».

Als membres de la plataforma veïnal –de la qual formen part veïns d’edats i procedències molt diferents– els indigna aquest discurs, que titllen de trampós. «No poden utilitzar la construcció del CAP, que per descomptat és necessari, i la vivenda social per blanquejar un projecte clarament especulatiu, en gran part en uns terrenys propietat d’un gran fons d’inversió estranger que guanyarà diners construint gairebé 3.000 pisos de mercat lliure en uns terrenys on avui tenim roures centenaris i una gran biodiversitat».

Roures centenaris

Després de saludar Estapé, que, tot i tenir pressa, no vol desaprofitar l’oportunitat de parlar sobre una cosa tan important per ell com són aquestes terres, Ángel Losada, també pagès i activista ecologista i veïnal de Gavà, prossegueix el passeig per (part) dels terrenys afectats amb les seves companyes de lluita Garcia Tortosa i Pilar Conte Gómez cap a la Riera dels Canyars. Losada s’escalfa a l’arribar al costat d’un conjunt de majestuosos roures centenaris.

«Diuen que els replantaran, però això és impossible, no es pot. Aquests roures tenen una classe d’arrel que no es pot replantar. Quan els arrenquin se’ls carregaran», s’enrabia l’agricultor activista, que recorda que el corredor és «una connexió amb l’Àfrica per ocells migradors» i assenyala que han calculat que l’execució del pla tal com està previst ara suposaria la destrucció de 12.400 arbres, atesa la poca supervivència dels arbres trasplantats.

Entre les nombroses accions que la plataforma veïnal està portant a terme per intentar aturar aquest pla, l’última, amb prou feines fa uns dies, va ser la petició de la nul·litat del projecte a l’Ajuntament de Gavà «per incompliment de fins a 16 preceptes normatius». La demanda la va presentar el 14 de febrer passat l’advocat Eduard de Ribot, lletrat també de SOS Costa Brava, que va explicar que ja en el moment de l’aprovació del pla, el 2006, «es van vulnerar lleis com la llei forestal de Catalunya de 1998, que explícitament prohibeix urbanitzar boscos i espais forestals i obliga a classificar-los com a terra no urbanitzable». La demanda de nul·litat també apunta que hi va haver deficiències en el procediment d’avaluació ambiental del projecte.

Al ser preguntada sobre la qüestió, la regidora d’Urbanisme d’aquesta localitat del Baix Llogregat assenyala: «Els serveis jurídics del consistori ho estan estudiant».

Notícies relacionades

En un terreny més emocional, una altra de les campanyes iniciades per la plataforma veïnal és la que han anomenat ‘Apadrina un arbre’. A mateix passeig al costat dels tres activistes, Conte Gómez assenyala cap amunt. A les branques de diversos arbres hi ha penjades unes petites etiquetes de fusta en què es llegeix precisament això, «apadrina un arbre». «Les venem a les paradetes que posem per informar del pla per recaptar fons per a la campanya. Va ser molt bonic perquè per Nadal molts pares en van regalar una als seus fills i després venien aquí a col·locar-la i conèixer la nostra història», explica la dona.

Més enllà de la Ricarda

El catedràtic d’Ecologia de la UB Narcís Prat explicava durant la crisi de l’aeroport al programa ‘En línia’ de TVE que si no es fa l’aeroport i es deixa la Ricarda tal com està, però s’urbanitza el Pla de Ponent, «la Ricarda igualment perdrà els seus valors de biodiversitat». «Aquest pla urbanístic es troba just al corredor que permet molts organismes que són al Delta anar al Garraf i viceversa. Si tanquem aquest corredor acabaran desapareixent les espècies que podem salvar si salvem la Ricarda de l’aeroport. Són dues peces molt importants», argumentava.