Cinc senyals que indiquen obesitat infantil

A Espanya, prop d’un terç dels nens té excés de pes. Segons l’estudi ALADÍ 2023, un 20,2% dels escolars de 6 a 9 anys presenten obesitat i un 16%, sobrepès. Les dades del 2011 situaven l’obesitat en el 19%, i en un 18,1%, el 2019.

Tal com afirma el doctor Juan Manuel Narváez, endocrinòleg pediàtric de Clínica Corachan, «tot i que la proporció total de l’excés de pes s’ha mantingut estable, preocupa l’increment de l’obesitat més greu, que ha passat del 3,2% el 2011 al 4,2% el 2023».

Aquest increment de l’obesitat severa es relaciona amb canvis en l’estil de vida, que venen donats per l’augment del consum de productes ultraprocessats i begudes ensucrades, menys pràctica d’activitat física, excés de l’ús de pantalles, menor qualitat del son i factors socials que dificulten hàbits saludables.

«L’obesitat infantil és una malaltia crònica multifactorial caracteritzada per un excés de teixit gras que supera els nivells esperats per l’edat, el sexe i la talla, amb risc d’afectar la salut del menor», exposa el doctor Narváez. I explica que, en la pràctica clínica, s’utilitza com a criteri l’índex de massa corporal (IMC) ajustat a l’edat i el sexe. Quan l’IMC se situa per sobre del percentil 95 (o +2 desviacions estàndard) es considera obesitat. Tot i que l’IMC no distingeix massa grassa de massa magra, és el paràmetre més útil i accessible en consulta diària». També puntualitza que «hi ha aproximacions més específiques, com l’índex de massa triponderal (pes/talla³), que poden reflectir millor la composició corporal en certs casos, però aplicar-les encara no està generalitzat en la pràctica clínica habitual».

L’obesitat pot afectar els dos sexes, tot i que en els últims registres s’observa lleugerament més prevalença en nens que en nenes.

Principals causes

L’origen de l’obesitat és multifactorial. Hi intervenen, com hem precisat, una alimentació rica en ultraprocessats i sucres, el sedentarisme i l’excés d’hores davant les pantalles, la falta de son adequat i, en alguns casos, la predisposició genètica i factors socials que no permeten implementar uns hàbits alimentaris i d’activitats saludables.

Cinc senyals que indicarien que un menor pateix obesitat infantil serien:

• Que el nen o la nena tinguin un pes clarament superior a l’esperat per la seva edat i talla.

• Que acumulin de manera visible greix a la zona abdominal.

• Que es cansin amb facilitat o evitin realitzar activitats físiques que abans feien sense problema.

• Que ronquin o tinguin un somni poc reparador.

• Que presentin taques fosques al coll o a les axil·les, relacionades amb alteracions metabòliques.

Si es detecta algun d’aquests senyals –precisa el doctor Narváez–, «el més recomanable és acudir a una unitat especialitzada en obesitat infantil. A la Clínica Corachan s’ha creat la Unitat d’Obesitat Infantil, un espai on s’ofereix un abordatge integral amb un equip multidisciplinari que inclou endocrinologia pediàtrica, nutrició, psicologia, activitat física i cardiologia pediàtrica. «Aquest treball conjunt ens permet realitzar un diagnòstic precís, dissenyar un tractament personalitzat i acompanyar tant el nen com la seva família en el camí cap a un estil de vida més saludable», explica l’endocrinòleg infantil de Clínica Corachan.

Tractament

El tractament de l’obesitat infantil és integral i se centra en canvis d’estil de vida que inclouen alimentació equilibrada, augment de l’activitat física, reducció del sedentarisme i, en alguns casos, recolzament psicològic. A la Unitat d’Obesitat Infantil de la Clínica Corachan s’ofereix aquest abordatge de manera multidisciplinària, coordinant endocrinologia pediàtrica, nutrició, psicologia, exercici físic i cardiologia per dissenyar un pla personalitzat per a cada nen i la seva família.

«La remissió completa de l’obesitat infantil és limitada, entorn de l’1–8 %», segons indica el doctor Juan Manuel Narváez. No obstant –afegeix– «en una unitat multidisciplinària, els resultats milloren clarament i, fins a un 20% o un 30% dels nens poden reduir el seu grau d’obesitat o passar a sobrepès. El treball coordinat i continuat augmenta l’eficàcia del tractament i afavoreix que els canvis es mantinguin en el temps».

Origen en la infància

Notícies relacionades

Tinc dermatitis a les mans. Crec que per utilitzar tant de sabó... ¿pot ser, doctor?

L’especialista en endocrinologia infantil de Clínica Corachan apunta que «s’estima que més de la meitat dels nens amb obesitat mantindran l’excés de pes en l’edat adulta. I que el risc és encara més gran quan l’obesitat comença abans de la pubertat o és més severa, cosa que reforça la importància d’intervenir de manera primerenca».

La prevenció de l’obesitat infantil es basa en la implementació d’hàbits senzills i sostenibles. Sobre ells el doctor Juan Manuel Narváez destaca: «Una alimentació equilibrada, a base de fruites, verdures, llegums i peix, limitant el consum de refrescos, sucs ensucrats i productes ultraprocessats». L’endocrinòleg infantil també destaca com a activitat de prevenció de l’obesitat «fer almenys una hora diària d’activitat física, reduir el temps davant les pantalles i assegurar un bon descans nocturn». La clau –afirma– està en el fet «que la família acompanyi i doni exemple en aquests hàbits saludables», conclou.