Revolta contra el maó a Cornellà

Sobre la degradació de la zona, segons la Roser, una de les impulsores de la Bardissa, «està molt clar que no és casual». «És una estratègia de manual deixar degradar una zona per després justificar el pla urbanístic per dignificar-la, s’ha fet sempre», argumenta l’activista, asseguda en una de les cadires reciclades de l’espai. La dona lamenta també el fet que els terrenys de la Bardissa quedin molt a prop, però fora del parc agrari del Baix Llobregat, al qual treuen protecció («bé, una protecció relativa, com es va veure amb la Ricarda», apunta).

Terra per al futur

En les poques setmanes de vida de l’hort, que van inaugurar al setembre, ja han plantat calçots, albergínies, faves, enciams, cols, carxofes i les sempre agraïdes bledes i han comptat amb la visita i col·laboració d’estudiants de primària i d’un cau. «Els joves són el futur», assenyala l’activista, orgullosa. En gran mesura, si lluiten per preservar aquest tros de terra és per ells, afegeix.

La Bardissa vol ser i és un símbol contra un model de ciutat que des de la plataforma rebutgen. «L’hort vol servir per visibilitzar el problema de fons del pla Ribera-Salines, una zona situada en terrenys inundables i d’elevat valor ecològic que connecta el nucli urbà amb el riu Llobregat». Zona en la qual està aprovada una Àrea Residència Estratègica (ARE) que preveu, a més dels esmentats centenars de pisos, equipaments i una nova estació de ferrocarril.

«Cornellà té una densitat de població de 12.866 habitants per quilòmetre quadrat, una de les més altes de Catalunya, i més del 70% de la seva superfície està ocupada per zones residencials, industrials i infraestructures. La urbanització de la Ribera-Salines reduiria encara més els espais verds en una àrea que actua com a pulmó verd, a tocar del límit protegit del parc agrari del Llogregat», remarca des de l’organització veïnal, adherida també a la Plataforma SOS Baix Llogregat i l’Hospitalet, formada per col·lectius i entitats de la zona «en defensa dels espais naturals i agrícoles amenaçat per l’especulació». «Està previst que a la zona proliferin plans immobiliaris que afectaran unes 1.825 hectàrees directament i set milions de metres quadrats addicionals, construïts en un territori que ja té una elevada pressió demogràfica i problemes de contaminació atmosfèrica i de sòl», conclouen.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

En aquest context, demanen a l’Ajuntament de Cornellà l’anul·lació de l’ARE i la protecció íntegra de la zona com a espai natural, «promocionant i fent compatible l’activitat agrícola, els espais de ribera i l’oci de la ciutadania mitjançant la millora de l’actual xarxa de camins rurals». Demanen també una moratòria urbanística en tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre terrenys naturals o agrícoles fins que s’aprovi el nou PDU Metropolità.

«Continuïtat lògica»

«Continuïtat lògica»Segons les actuals previsions del consistori del Baix Llobregat recollides en un document aprovat en el ple municipal de gener del 2021, el desenvolupament de l’ARE «s’encamina més cap a la segona meitat de la dècada». És a dir, no es tracta d’una actuació imminent. Segons un portaveu municipal, el pla, aprovat el març del 2009 però paralitzat per la crisi del maó que començava, té per objectiu «reduir el dèficit en matèria de vivenda protegida en l’àmbit metropolità». «El pla es planteja per la necessitat de donar sortida a la demanda de vivenda protegida de la població de Cornellà, ja que l’oferta actual és insuficient d’acord amb l’alt nombre de famílies inscrites en el registre de sol·licitants [un 80% dels pisos previstos tenen alguna protecció]», prossegueix la mateixa veu, que detalla que l’ARE està distribuït en dues zones, la nord i la sud, i on s’aixecaran els pisos és a la zona sud, «on actualment no hi ha un paisatge agrícola consolidat i, per tant, la construcció donarà continuïtat lògica al nucli urbà consolidat».