MEDI AMBIENT

La Ricarda, la petita Gàl·lia verda del Baix Llobregat

La Ricarda, la petita Gàl·lia verda del Baix Llobregat

Ferran Nadeu

  • La zona en què es vol ampliar l’aeroport del Prat és un aiguamoll del segle XVII que segons els experts és l’espai natural més valuós de l’ocàs del riu

6
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

És un miracle que una ciutat del volum de Barcelona tingui a quatre passes una zona de cultius tan extensa com és el parc agrari del Baix Llobregat, un pulmó flanquejat per cotxes, trens, avions i un riu en què encara treballen, de sol a a sol, prop de 30 camperols, més de mig centenar si es compta els jubilats que mantenen una petita porció de terra. A la lluita agrícola se li uneix la vinculada a la biodiversitat, a la protecció d’espais naturals que són dels pocs més o menys verges que queden a la desembocadura d’un riu, que el 2004 ja va experimentar, de la mà de l’home, una transformació en la seva desembocadura, col·locant el final del cabal un parell de quilòmetres més al sud. Per evitar inundacions, es va dir, però també per poder ampliar el port, ja que allà hi ha instal·lat, a tall de concessió, una de les zones de càrrega de contenidors més hercúlia de tota la infraestructura marítima. El debat se centra ara en l’aeroport i la hipotètica ampliació de la tercera pista que permeti ascendir a la lliga mundial d’aeròdroms amb l’ocupació dels dominis de La Ricarda. Un ‘hub’ internacional, l’hi diuen Els ecologistes, els pagesos, els científics i l’Ajuntament del Prat ho tenen molt clar: ni parlar-ne. Els gals d’Uderzo van poder amb els romans. Veurem com els va a ells.

María José Albaladejo és la gerent del Consorci d’Espais Naturals del Delta del Llobregat. Demana, abans d’entrar en els detalls del seu rebuig del pla, que quedi clar que l’estany de La Ricarda «no és artificial», tal com, lamenta, s’ha dit des de les altes esferes d’AENA, «inclòs el seu president, Maurici Lucena», adverteix. És, pel que sembla, i segons s’ha pogut documentar, un antic braç del riu creat al segle XVII, i és precisament la seva experiència el que, a ulls d’aquesta experta, converteix en «absurd qualsevol intent de de compensar la pèrdua d’aquest espai amb la creació d’altres entorns naturals». Bàsicament, perquè és un «ecosistema que no es pot reproduir». Perquè s’entengui, Albaladejo assegura que seria més fàcil reproduir la Sagrada Família que l’entorn natural de La Ricarda. «Perquè són hàbitats madurs i molt consolidats». Per tot això, considera que l’ampliació no es portarà a terme, entre altres coses, «perquè Europa no ho permetrà i va contra el sentit comú». És, conclou, «l’espai amb més grau de naturalitat de tot el delta i la zona humida menys modificada».

Especulació

Maria Garcia, d’Ecologistes en Acció, més enllà de compartir el dany a l’espai natural, assenyala com d’irònic resulta que tant Barcelona com el Govern hagin aprovat en els últims dos anys declaracions d’emergència climàtica o que la Unió Europea posi deures als estats sobre reducció d’emissions contaminants i que aquí es parli d’ampliar un aeroport». Recorda, a més, que Londres i Amsterdam han ajornat projectes similars als seus aeròdroms de Heathrow i Schiphol. «L’únic que busquen –a la seva manera de veure–, amb l’excusa del famós ‘hub’ internacional, és beneficiar les empreses constructores».

Jaume Grau, responsable d’aquesta mateixa oenagé al Baix Llobregat i expert en conservació de la naturalesa, vol deixar clar que la negativa als plans d’AENA no és la reacció de «quatre ‘hippies’ bojos». «La gent creu que les conseqüències del canvi climàtic

les patiran els ossos polars o les balenes. I no. És una cosa que ens afectarà a tots; a casa. El model econòmic i el capitalisme neoliberal acceleren la degradació, i no hi ha prou planeta per suportar aquest ritme de creixement». A la zona en què es pretén ampliar la tercera pista, assenyala Grau, hi ha espècies, tant vegetals com animals, protegides per normatives tant catalanes com europees. La Kosteletzkia, per exemple, un impronunciable exemplar de la flora silvestre mediterrània que només viu en aiguamolls. La de La Ricarda, sosté, «és l’única població d’aquesta planta a tot Catalunya». Hi ha, a més, 11 tipus diferents d’orquídies. Entre les aus, destaquen els flamencs, la gavina corsa, el bec d’alena comú o el capó reial (l’únic ibis que habita a Europa).

«L’únic que busquen amb l’excusa del famós ‘hub’ internacional és beneficiar les empreses constructores»

La Ricarda és també una estació de servei per a totes les aus que migren de l’Àfrica al nord d’Europa, i l’ampliació de la tercera pista les deixaria sense aquest espai de descans que queda a mig camí entre el delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà. Marxarien d’aquí, adverteix Grau, però aquestes altres dues zones protegides també podrien veure’s perjudicades perquè els ocells acabarien buscant altres itineraris que no requereixin etapes tan llargues. Curiós, ja que els animals haurien de fer viatges aeris més llargs mentre aquí el Govern es planteja seguir el camí francès i prohibir els vols domèstics de curta durada que tinguin alternativa ferroviària eficient. José David Muñoz, periodista i autor de l’únic ‘podcast’ en espanyol dedicat a l’ornitologia, afegeix a l’arca de La Ricarda ocells com el corriol camanegre, la cogullada o un parell de Garses de mar eurasiàtiques que intenten reproduir-se, tot i que de moment sense sort. Considera, com Albaladejo, que traslladar el paratge a un altre lloc «no té cap sentit», ja que és «impossible reproduir un lloc únic al delta».

¿Decisió ja presa?

Notícies relacionades

A nivell agrícola, Xavi Oliva, vicepresident de la Cooperativa Agrícola del Prat, creu que els plans de l’aeroport es carregarien entre 60 i 80 hectàrees, a què caldria afegir «les terres que ocuparien per crear nous aiguamolls a l’altre costat de les pistes». És dels que creu que la decisió «està més que presa», reflexió que li recorda a l’expropiació que van patir a principis de segle amb el canvi de desembocadura. «Se’ns va expropiar a preu rústic i després hi han construït un polígon immens i hi han instal·lat unes grues immenses per a contenidors». «M’indigna que Barcelona sigui capital mundial de l’alimentació sostenible, que vinguin a fer-se una foto i que ara ens surtin amb això». I en posa un altre exemple: «El Prat ampliarà la pista i nosaltres no hem pogut instal·lar un magatzem de la cooperativa perquè incompleix la normativa del parc agrari».

Tots aquests arguments sembla compartir-los de cap a peus l’Ajuntament del Prat, municipi sobre el qual –sovint s’oblida– es pretén estendre el tobogan d’avions. Juan Pedro Pérez, tinent d’alcalde d’Urbanisme, comparteix una sensació que barreja «preocupació i alarma», ja que no han vist el projecte i tenen seriosos dubtes sobre la necessitat del pla i sobre la seva viabilitat econòmica. Veu massa «incògnites», no només a nivell de butxaca, també sobre la demanda en temps de crisi o sobre la resposta d’Europa. «No és cap secret que no hi estem d’acord, perquè no hi veiem la necessitat. Apostem per un sistema de país que tingui en compte altres aeroports (Girona o Reus) amb connexió ferroviària ràpida». Com a colofó, l’opinió segurament més sincera de la gerent de l’espai natural: «El posicionament d’AENA és molt pobre a nivell de justificació, el desenvolupament econòmic ja no cola».