Alerta per sequera a la província d’Alacant

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha decretat l’alerta en la primera i l’estat de prealerta en la segona, però camí ja de l’alerta. Amb tot, aquesta vegada s’han posat les mesures oportunes i el proveïment al turisme del pròxim estiu està completament assegurat gràcies a la gestió eficient del Consorci de la Marina Baixa i que, a més, aquesta comarca ha firmat amb Acuamed, un conveni per rebre tots els anys 500.000 metres cúbics d’aigua dessalada a la planta de Mutxamel a través de la conducció Rabasa-Amadorio.

Jorge Olcina, responsable del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant, explica que «la sequera és una cosa consubstancial al clima del nostre país. Cada cert temps es desenvolupa un any sec o una seqüència llarga de sequera. A més, tenim diversos tipus de sequera segons les causes atmosfèriques que l’originen i el territori afectat. El procés actual de canvi climàtic el que està provocant és una intensificació dels períodes sense pluja. Dit d’una altra manera, ja no es registren sequeres de tres o quatre anys com vam tenir en la dècada dels vuitanta i noranta del segle passat, però es produeixen diversos mesos sense gairebé aigua que posen en perill els sistemes de proveïment urbans i la dotació dels regadius. 

A la zona sud, d’Alacant cap a la Baix Segura tampoc hi haurà problemes per al consum urbà per les dessaladores, i a l’Alt Vinalopó i al Mitjà tampoc faltarà l’aigua, però continuaran sobreexplotant-se els aqüífers. El però s’espera en el camp, que veu com avança la sequera sense veure solucionada la garantia de l’aigua a través del Tajo-Segura. De moment, aquest dijous, la Comissió d’Explotació del Transvasament va aprovar l’enviament màxim mensual per al febrer de 27 hm³, però aquesta quantitat només està garantida fins al maig. «A partir d’aquell mes entrarem en situació 3 i la ministra començarà a retallar per defecte», adverteix Lucas Jíménez, president del Sindicat Central de Regants del Tajo-Segura. El nivell 3 implica que la Confederació del Tajo només estigui obligada a enviar fins a 20 hm³ d’aigua a Alacant i Múrcia i ni la història, ni l’estadística juga a favor de la província.

A la conca del Xúquer, l’anterior any hidrològic 2020-2021 va ser un any humit amb una precipitació anual acumulada de 522 l/m², per sobre de la mitjana dels últims 31 anys, de 445 l/m². Fins al moment, aquest any hidrològic 2021-2022 és molt sec, amb una precipitació anual acumulada molt escassa de 98 l/m² sensiblement inferior a la mitjana dels últims 31 anys, de 178 l/m². D’acord amb les dades disponibles, el volum total embassat actualment (1.414,2 hm³) comença a ser ja inferior a l’existent l’any passat (1.468 hm³), però encara és superior al valor mitjà dels últims 10 anys (1.239,9 hm³). «El futur és completament incert per al sector agrícola. El proveïment no tindrà problemes, però si no plou en els pròxims mesos, el secà ho passarà molt malament i els costos del regadiu pujaran ofegant els agricultors», alerta Antonio Rico, director de l’Institut de Geografia de la Universitat d’Alacant.

A la conca del Xúquer, l’anterior any hidrològic 2020-2021 va ser un any humit amb una precipitació anual acumulada de 522 l/m², per sobre de la mitjana dels últims 31 anys, de 445 l/m². Fins al moment, aquest any hidrològic 2021-2022 és molt sec, amb una precipitació anual acumulada molt escassa de 98 l/m² sensiblement inferior a la mitjana dels últims 31 anys, de 178 l/m². D’acord amb les dades disponibles, el volum total embassat actualment (1.414,2 hm³) comença a ser ja inferior a l’existent l’any passat (1.468 hm³), però encara és superior al valor mitjà dels últims 10 anys (1.239,9 hm³). «El futur és completament incert per al sector agrícola. El proveïment no tindrà problemes, però si no plou en els pròxims mesos, el secà ho passarà molt malament i els costos del regadiu pujaran ofegant els agricultors», alerta Antonio Rico, director de l’Institut de Geografia de la Universitat d’Alacant.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer llança, no obstant, un missatge de tranquil·litat a l’espera de les desitjades pluges de la primavera. «La situació favorable dels embassaments ens permet assegurar que, en les actuals circumstàncies, totes les demandes, incloses el proveïment urbà, estarien assegurades. Per descomptat, estarem atents a l’evolució meteorològica i hidrològica que es produeixi durant les pròximes setmanes». El dia 4 d’abril, se celebraran les comissions de desembassament «ordinàries», de primavera, en les quals s’analitzarà la situació hidrològica del moment, amb vista a la campanya agrícola. Si fos necessari, en les comissions esmentades s’adoptarien les mesures que es considerin més adequades.

La prolongada escassetat de pluges que pateix en aquest moment gran part d’Espanya amenaça el sector agrari amb una sinistralitat per sequera que en els exercicis més recents amb danys importants per aquest fenomen va arribar a arribar als 210 milions d’euros en indemnitzacions per als assegurats. Aquesta xifra es va registrar el 2012, i cinc anys després, el 2017, es va viure un altre episodi de sequera que va suposar indemnitzacions per 143 milions d’euros, segons Agroseguro.

En aquest 2022, de nou després d’un període de cinc anys, ja han saltat les alarmes per la falta de precipitacions, tot i que encara és aviat per fer una estimació de sinistralitat i si plogués en les pròximes setmanes es podria atenuar la situació, han comentat fonts del sector.

Les regions de la meitat sud d’Espanya, al costat d’algunes zones de Castella i Lleó, Catalunya i el País Valencià, són les més afectades, sobretot en els cereals, les lleguminoses, els hortofructícoles i les pastures per a la ramaderia, i si la sequera persisteix també patiran l’ametller, l’oliverar i la vinya. Al País Valencià, l’organització AVA-Asaja exigeix que es mantinguin els cabals per a reg del transvasament Tajo-Segura, que s’inverteixi en obres hidràuliques i que es competeix la modernització de regadius.

El Consell advoca per mantenir el transvasament Tajo-Segura sense retallades de cabals i demana a l’Executiu central que estudiï l’adopció de mesures recollides en la legislació per garantir els recursos necessaris. La situació al País Valencià no és, de moment, en el seu conjunt, tan alarmant, tot i que AVA-Asaja ha indicat que ja està tenint conseqüències negatives en els cereals de secà i que l’ametller, ara en fase de floració, també pot patir minves de collita, així com la vinya i l’oliverar, si persisteix la sequera.

A Múrcia, els problemes de la qual són similars als del Baix Segura, el Govern autonòmic ha indicat que «hi ha certa preocupació» en algunes zones i que els cultius que més pateixen un any de sequera són la vinya, l’oliverar, l’ametller i els cereals, juntament amb el que puguin suposar les restriccions quant a dotació d’aigua en el regadiu.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

La situació és especialment «crítica» i «preocupant» a Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura, han assenyalat fonts del sector, amb una amenaça «real» de tirar per terra els cultius si no plou en les pròximes setmanes, mentre que l’absència de pastures obliga a alimentar el bestiar amb pinsos i augmenta els costos.

Els cereals, les lleguminoses, les hortofructícoles i l’all estan en perill en aquestes regions, amb especial inquietud a Extremadura per l’arròs, on també es presenta «molt complicada i amb restriccions» la campanya de reg, han assegurat des de la Junta, amb la Confederació Hidrogràfica de la Guadiana limitant l’ús de l’aigua.