Els Serveis Socials de Barcelona toquen sostre per la pandèmia

Va arribar a Barcelona el desembre del 2019. Maletes en mà, nadó de cinc mesos al coll i molta esperança posada a Europa després de marxar de Veneçuela. «Ens en vam anar a viure amb altres familiars en un pis del Poble-sec de manera temporal. No hi havia armaris, ni llits... només matalassos a terra», explica Angulo. La idea era demanar asil, i abans d’aconseguir el reconeixement d’ajuda humanitari que dona l’Estat als ciutadans de Veneçuela, buscar feina al mercat negre del que fos. «I va esclatar la pandèmia, ens vam veure sense res i els estalvis s’anaven acabant», explica. Sense gairebé conèixer ningú a Barcelona, va sortir al carrer engrossint les cues de la gana. «És que sense això no menjàvem», afegeix.

El trencaclosques de la vivenda

Va ser llavors quan va tenir coneixement dels serveis socials. A la cua de l’associació Bona Voluntat en Acció, on aconseguia una mica de menjar per a la seva família. A partir de llavors va aconseguir ajudes puntuals per pagar el lloguer, la compra del súper i sobretot apuntar-se a cursos d’inserció social i laboral per començar a buscar feina. De fet, la seva història il·lustra per què el 2021 les ajudes per a alimentació a les famílies en situació de precarietat van caure a la meitat. De gairebé 6,4 milions d’euros el 2020 a 3,5 el 2021. «El setembre del 2020 vaig aconseguir trobar feina netejant cases sense contracte, i el meu marit netejant olles en un restaurant. Quan vam aconseguir els papers amb el permís humanitari ja ens van contractar, però amb sous de misèria», explica Angulo. Ell cobra 600 euros per fer de mosso de magatzem durant la nit, ella té un contracte de netejadora els caps de setmana. «Per comprar menjar ens dona, el problema és la vivenda», afegeix aquesta dona amb carrera universitària al seu país, que no l’ha pogut homologar encara a Espanya.

Segons ha explicat la comissionada de serveis socials de l’Ajuntament, Sonia Fuertes, la vivenda ha tornat a ser el gran trencaclosques al qual han de fer front els serveis socials a la ciutat, malgrat no tenir prou eines per a això. «El 2020 va baixar la despesa de la vivenda perquè hi va haver la moratòria de desnonaments, però ara torna a ser un gran problema, i més tenint en compte que hi ha famílies que no estan notant aquesta recuperació econòmica: afectats per la llei d’estrangeria i que viuen de l’economia informal», ha dit Fuertes. Aquest any, el consistori ha destinat 25,8 milions per a ajudes en el pagament de la vivenda a les famílies més necessitades. La pràctica majoria, 20,8 milions, són per a persones que, després de patir un desnonament, han hagut d’anar a viure en pensions o albergs de la ciutat. De fet, la partida de la vivenda en els serveis socials s’ha incrementat un 7,5% respecte a l’any anterior.

A punt del desnonament

Susana Hernández, de fet, va anar a parar als serveis socials al maig del 2020, quan va rebre una carta que li confirmava que seria desnonada de l’estudi que llogava perquè havia sigut víctima d’una estafa. «Abans m’ajudava la meva mare per arribar a final de mes però quan vaig rebre la carta em vaig empassar l’orgull i vaig anar a demanar ajuda als serveis socials», explica. Aquest matí els activistes del sindicat de vivenda del Gòtic, Resistim al Gòtic, han aconseguit impedir el llançament. Ells, i l’informe psiquiàtric dels seus dos fills que anunciava que l’ordre de desnonament per a aquest dimarts els havia provocat greus seqüeles en les seves malalties, augment de l’ansietat i més crisis nervioses. «Jo treballo, és clar, però guanyo menys diners del que em costa el lloguer, per sort la meva assistenta em dona ajudes puntuals per arribar a final de mes i m’estan ajudant a trobar una vivenda... però és que per a una habitació et demanen una fiança de 3.000 euros, contracte indefinit i que no tinguis nens», lamenta.

Hernández treballa també en la neteja. Però ho fa amb empreses que li fan contractes de dies, o fins i tot hores. Ara neteja unes oficines d’una empresa que, probablement, tanqui en menys d’un mes. Ella es posa a tremolar. «Dels serveis socials no puc dir res dolent, però és que el problema és tenir un sostre, és que els propietaris no reallotgen ni volen saber res de nosaltres», s’estremeix. «Jo mai abans havia anat als serveis socials, però és que arriba un dia que no pots més», aclareix.

Mesures estructurals

Notícies relacionades

Continuen els desnonaments a famílies amb menors malgrat la moratòria

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Elles són només dues històries de les gairebé 100.000 persones que aquest 2021 s’han acostat als serveis socials. És una xifra rècord i un màxim històric que ni la crisi del maó va franquejar. «Hi ha moltes persones a la nostra ciutat que no els arriba la recuperació econòmica», ha insistit Fuertes, qui lamenta que el consistori hagi de fer front a aquesta realitat en solitari, evidenciant com l’ingrés mínim vital i la renda garantida de la ciutadania no arriben a totes les famílies que ho necessiten. També ha remarcat en la necessitat de canviar la llei d’estrangeria, que dificulta que moltes persones migrants no puguin treballar legalment ni tenir dret a prestacions socials com l’atur o la baixa laboral, i ha reblat en la necessitat que s’aprovi la llei de la vivenda i es construeixi un parc de lloguer social que permeti a les famílies pagar preus de vivenda raonables.

Aquest dimarts, Angulo s’acomiadava de la seva treballadora social del Poble-sec. La que la va guiar entre les tenebres durant el confinament i la va ajudar a escolaritzar els seus dos fills. Ara se’n va a viure Hostafrancs, on continuarà acudint als serveis socials. «Almenys tenim armaris i llits, però no podem tirar endavant nosaltres sols», se sincera. La Susana respira una mica més tranquil·la, aquesta nit podrà tornar a dormir al seu llit. Tot i que sap que un dia arribarà el desnonament. «Espero que amb els serveis socials trobem una solució», sospira.