Entrevista amb Jean Camy

Un supervivent d’‘El caníbal dels Pirineus’: «Cridava que em mataria»

  • Jean Camy, una agricultor de Nouilhan, va patir un atac amb una barra de ferro del soldat veterà, que acabava d’assassinar un avi de 90 anys a la localitat

Un supervivent d’‘El caníbal dels Pirineus’: «Cridava que em mataria»
3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La vida de Jean Camy va canviar violentament el 14 de novembre del 2013, quan es va creuar al seu camí Jérémy Rimbaud, ‘El caníbal dels Pirineus’. Camy, un camperol de 42 anys, va acudir aquella tarda a buidar el seu remolc de blat de moro a una sitja del municipi de Nouilhan, al sud de França. Rimbaud, que feia diversos dies que no menjava ni dormia, i tenia un deliri engendrat en el seu traumàtic passat com a soldat francès en la guerra de l’Afganistan, acabava d’assassinar Léopold Pédèbidau, un avi de 90 anys, i volia continuar matant. Camy, que només un instant abans només tenia al cap que la jornada laboral s’acostava al seu final després de descarregar al dipòsit de gra, es va veure immers de sobte en una lluita a mort amb un jove a qui no havia vist mai. 

«No vaig veure d’on va sortir», comença a relatar la seva baralla per a EL PERIÓDICO, al costat del tractor que conduïa aquell dia. «Però va pujar a la cabina i em va posar una barra de ferro –la mateixa amb la qual havia atacat hora abans Pédèbidau– a escassos centímetres de la cara. Jo vaig agafar la barra amb la mà per aturar-lo i ell em va tirar del tractor», segueix. El que va passar a continuació continua inquietant el camperol. «Vaig poder treure-li la barra i colpejar-lo amb molta força al costat. Però Rimbaud no es va moure ni un mil·límetre». El jove que tenia davant no era ni gaire alt ni gaire corpulent, però no va acusar la violència de la patacada. «Em vaig adonar que estava completament boig. Repetia una vegada i una altra: et mataré, et mataré, et mataré». 

Amb una escopeta

La baralla va continuar i la barra va tornar a mans de Rimbaud, que va acabar colpejant sense pietat l’esquena de Camy, molt a prop del coll. També va ser més o menys llavors quan el camperol explica que el veterà de guerra va decidir marxar a buscar una altra arma. Amb aquest espai de temps n’hi va haver prou perquè alguns veïns acudissin a assistir Camy i a alertar els bombers, que a França sumen a la seva tasca algunes competències en seguretat ciutadana, i els funcionaris van poder arrestar Rimbaud quan aquest va tornar a la sitja, amb una escopeta i cinc cartutxos que havia trobat en una altra casa.

L’endemà, una periodista de la televisió va explicar a Camy que Rimbaud, abans d’atacar-lo a ell, havia matat Pédèbidau. També va saber per la premsa que Rimbaud, tancat en la seva aterridora fantasia, s’havia menjat un tros de la llengua de l’avi i una part del seu cor després de cuinar-los. L’episodi va valer al soldat el sobrenom d’‘El caníbal dels Pirineus’ o, per a infortuni del poble, el d’‘El caníbal de Nouilhan’. 

Notícies relacionades

Camy va ser tractat de la lesió que li va causar Rimbaud per metges de diverses ciutats. «Tots coincideixen que aquell cop l’hauria pogut deixar paralític o fins i tot hauria pogut matar-lo». Un tribunal el va declarar no apte per seguir amb la feina de mecànic de bicicletes que simultaniejava amb el camp el 2013 i té reconeguda una invalidesa del 40%. 

La justícia francesa va declarar Rimbaud no responsable penalment dels seus actes a causa del trastorn mental, però es va comprometre a vigilar-lo de prop i a informar Camy de qualsevol trasllat de centre que patís Rimbaud. No obstant, ningú va avisar Camy que el veterà de guerra va ser derivat a l’hospital psiquiàtric de Tolosa, on preval un règim molt més obert que a la seva destinació anterior, una relaxació de les mesures de control que va aprofitar per tornar a atacar, aquesta vegada una dona de 73 anys. «No es va escapar de l’hospital, perquè no estava vigilat, va sortir per la porta sense que ningú l’hi impedís», remarca. El camperol, que guarda la barra de ferro amb què va ser colpejat i que des d’aleshores mira a esquerra i dreta abans de fer qualsevol cosa per assegurar-se que no hi hagi ningú amagat per atacar-lo, com va fer Rimbaud, se sent desprotegit per la justícia francesa.