Les onades de calor li costen ja a Europa 43.000 milions

Les onades de calor, les sequeres i les inundacions que van colpejar a un quart de les regions de la Unió Europea durant l’estiu de 2025 deixaran cicatrius econòmiques molt més profundes del que indiquen els danys visibles en infraestructures o collites. Segons un nou estudi elaborat per la Universitat de Mannheim i el Banc Central Europeu (BCE), les pèrdues assoleixen els 43.000 milions d’euros el 2025 i augmentaran fins als 126.000 milions el 2029.

El treball és un dels primers càlculs estimats dels efectes macroeconòmics dels episodis extrems. El seu objectiu és proporcionar als responsables polítics una radiografia primerenca de l’impacte econòmic de les onades de calor i altres esdeveniments climàtics, abans que les estadístiques oficials, que solen ser molt més lentes, surtin a la llum.

"Els costos reals dels fenòmens extrems afloren lentament, perquè afecten a la vida i a l’activitat econòmica per múltiples vies que van més enllà del mal inicial", explica Sehrish Usman, investigadora principal de l’estudi i professora a la Universitat de Mannheim. "El nostre estudi combina dades meteorològiques actualitzades i evidències regionals prèvies per oferir una primera imatge de l’esdevingut a l’estiu de 2025", afegeix.

El sud d’Europa

L’anàlisi mostra que 96 regions van patir onades de calor, 195 van haver de resistir sequeres i 53 van patir inundacions. Cada fenomen impacta de forma diferent. La calor, segons la investigació, redueix la productivitat laboral en sectors com la construcció o l’hostaleria. La falta d’aigua, en canvi, colpeja principalment a l’agricultura, mentre que les inundacions provoquen destrosses en infraestructures, a més de pèrdues indirectes per interrupcions de les cadenes de subministrament.

Com passa normalment en aquests casos, el mapa de riscos és desigual. Els països del sud, com Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia i el sud de França, concentren el perill més gran per calor extrema i sequeres prolongades. En canvi, al nord i el centre d’Europa s’incrementa el pes de les inundacions, com ha passat recentment a Alemanya, Dinamarca o Suècia. Les economies petites, com Malta, Xipre i Bulgària, resulten especialment vulnerables, perquè les pèrdues representen una proporció molt elevada del seu producte econòmic.

És important remarcar que els autors qualifiquen els seus propis càlculs com "conservadors". El model no inclou fenòmens que actuen de forma conjunta com pot ser la calor combinada amb la sequera. Tampoc es tenen en compte altres desastres que van marcar aquest estiu, com els incendis forestals o les tempestes de calamarsa i vent. Un altre factor que no s’incorpora són els "efectes secundaris": l’absentisme laboral per cops de calor, la pèrdua de productivitat en fàbriques afectades o els sobrecostos fiscals per reparar danys i sostenir als sectors vulnerables.

Notícies relacionades

Investiguen una escola d'educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnes amb autisme

La teleassistència de Barcelona rep 35 trucades diàries d’avis per «conversar per soledat»

A diferència de les xifres de companyies d’assegurances, que solen limitar-se als danys materials, aquest estudi mira de mesurar la "pèrdua real" d’activitat econòmica, que va més enllà: "Els costos macroeconòmics de les catàstrofes superen àmpliament les simples mesures de recuperació de danys". L’estudi acaba amb un missatge clar: el canvi climàtic ja està remodelant el desenvolupament econòmic europeu i la factura de no actuar pot ser molt més gran que la d’invertir en mesures d’adaptació. Entre elles, els autors citen la protecció davant la calor a les ciutats, una millor gestió de l’aigua o reforços en infraestructures crítiques.

"Comptar amb estimacions primerenques permet orientar les ajudes i dissenyar estratègies d’adaptació mentre els efectes dels episodis extrems encara s’estan notant", assenyala Usman. No obstant, adverteix que les inversions necessàries són costoses i han d’anar de la mà de polítiques ambicioses de reducció d’emissions. Només així podran minimitzar-se els perills econòmics i socials d’un clima cada vegada més imprevisible.