Dr. Ramón García-Sanz, cap del Servei d’Hematologia: "Hi ha teràpies per al limfoma revolucionàries"

¿Per què és necessari visibilitzar el limfoma?

És una mica per a gairebé totes les malalties. Si no et toca directament, si el teu pare no el té o si no coneixes algú, no saps que existeix i no et preocupa. Recordo, fa poc, que hi va haver un parell de famosos que tenien limfoma de Hodgkin (un dels subtipus de la malaltia). En aquell moment, molta gent es va assabentar de què era. L’ideal és que es facin aquest tipus de campanyes de sensibilització, fins i tot que els famosos també hi ajudin i es visibilitzi bé el que és cada limfoma en concret i les possibilitats que té.

¿Quina és la primera reacció d’un pacient a qui se li diu que té un càncer de sang?

Por, òbviament. Es pregunten: "¿Què em passa, què és això?». Llavors, el següent pas, és dir: "¿Què farem, quin és el meu futur, em curaré, serà difícil?». Haver d’explicar-li tot això és el que ens porta temps. Al final, és un camí que hem de recórrer amb el pacient. Molts acaben sabent molt bé el que és i què han de fer perquè la seva malaltia tingui un bon pronòstic i vagi bé.

Es parla de limfoma, però n’existeixen molts tipus.

Molts. N’hi ha alguns que són immediats, que estàs avui bé i d’aquí una setmana et pots morir –com el limfoma de Burkitt o el limfoblàstic, que són gairebé explosius–. N’hi ha d’altres que van molt lents. Per exemple, el limfoma de cèl·lules del mantell o el fol·licular aniran molt més a poc a poc, tot i que després el comportament clínic un no sap quin és millor, perquè els altres es curen amb més facilitat i aquests es curen amb més dificultat. La major part es curen, afortunadament, i en d’altres, en canvi, mai ho fas. Has d’estar allà pendent la resta de la teva vida. Afortunadament, moltes vegades, la investigació s’anticipa a les necessitats. Ja surt alguna cosa abans que el pacient recaigui.

De fet, amb aquestes noves teràpies vostès parlen d’un abans i un després.

Sí, s’ha viscut una revolució. En alguns subtipus, com el limfoma del mantell, han aparegut no només les teràpies CAR-T o els anticossos biespecífics, sinó els inhibidors de BTK, els de primera, segona i tercera generació, que ens donen moltíssimes més opcions. I nous fàrmacs que s’estan coent.

Si parlem de supervivència, ¿com ha canviat?

Hi ha molts tipus de supervivència. El limfoma del mantell està en 10 anys de mitjana i el de Hodgkin es cura en el 90%. Aquest tipus de supervivències són molt variables i crec que, pràcticament en tots els tipus, les tenim molt prolongades. Ara mateix la nostra preocupació més gran per millorar les coses és el limfoma T (un tipus de càncer que s’origina als limfòcits T). Ara com ara és rar, però molt difícil de manejar.

Notícies relacionades

Les onades de calor li costen ja a Europa 43.000 milions

Un incendi a Calataiud talla l’AVE entre Barcelona i Madrid

Els pacients amb limfoma denuncien que hi ha qui els ofereix pocions màgiques per curar-se.

És veritat. Quan estàs desesperat i no et refies del teu metge o del tractament o bé t’han dit que és molt tòxic, t’agafes a qualsevol cosa. Ho faríem tots. L’única fórmula real d’aconseguir alguna cosa és buscar informació veraç. Si no et fies del teu primer metge, que és qui et pot dir totes les coses, busca’n un segon o un tercer. Fia’t de qui ha vist molts pacients i ha estudiat molt per veure si pots millorar les coses.