La UE vol canviar la seva relació amb la Xina i evitar el model Chery de Barcelona

L’exemple més proper és Chery. La multinacional xinesa va signar a l’abril del 2024 un acord amb EV Motors —propietària d’Ebro i BTech— per produir automòbils a l’antiga planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. Séjourné, que va prendre possessió de la cartera de mercat interior fa un any, va advertir que la seva estratègia dista d’aquest model. «El model que veiem a Espanya sovint no és un bon model, no dona creixement a les nostres empreses en termes de producció», va assenyalar.

El comissari va remarcar que el problema no és la inversió en si, sinó el tipus d’inversió, de caràcter curtterminista i amb escassa aportació qualitativa. «La solució no passa per mantenir els aranzels, però tampoc per permetre que hi hagi, per exemple, una fàbrica als afores de Barcelona on s’assemblin cotxes amb tots els components xinesos: això genera ocupació de baixa qualitat i no aporta cap valor afegit a la indústria europea», va criticar.

Idil·li Barcelona-Pequín

L’operació de Chery a Catalunya no és única al món però és emblemàtica a escala europea. L’automobilística asiàtica opera en més de 80 mercats i porta 22 anys consecutius com la marca xinesa que més ven a escala internacional. Aquest estiu, durant la visita oficial a la Xina del president de la Generalitat, Salvador Illa, la companyia va anunciar l’obertura d’un centre d’investigació i desenvolupament a Cornellà de Llobregat. Amb una superfície de 2.000 metres quadrats, les noves oficines estaran operatives a partir d’aquesta tardor.

Amb tantes expectatives, la crítica del comissari cau com una galleda d’aigua freda i mostra les dues cares d’una mateixa moneda: d’una banda, la generació immediata d’activitat econòmica i ocupació; d’altra banda, la preocupació per la qualitat d’aquests llocs i pel veritable grau de transferència tecnològica. En la visió exposada per la Comissió, el model Chery exemplifica el que es vol evitar: instal·lacions que acoblen sense enfortir les cadenes de subministrament europees ni aportar valor a llarg termini. El debat que genera tindrà conseqüències directes en països com Espanya. 

Menys aranzels, més estratègia

El canvi de model que promou l’Executiu europeu implica anar més enllà de la lògica de la guerra comercial. La UE ha replicat en part l’enfocament dels EUAimposant aranzels a Pequín, una estratègia que Donald Trump ha intensificat des de la seva tornada a la Casa Blanca. Però a Estrasburg es reconeix que aquesta política resulta insuficient. Des de la Comissió afirmen que aquesta posició reactiva no genera avantatge competitiu: fa falta una estratègia industrial i geopolítica més ambiciosa.

Una manera d’anar més enllà d’aranzels seria condicionar l’accés al mercat europeu a què s’utilitzin materials d’origen europeu o fins i tot local, per garantir un valor afegit a la indústria autòctona. L’objectiu és construir una relació amb la Xina menys reactiva i més enfocada a enfortir les capacitats pròpies de la UE en sectors crítics.

‘Made in Europe’

La proposta de Séjourné és ser més ambiciós diplomàticament. «La meva idea és centrar-nos en una revisió dels nostres acords amb la Xina», va afirmar. Entre els punts clau figura la «transferència de competències» en sectors estratègics com les bateries, juntament amb «obligacions de producció» que assegurin que les empreses europees funcionin amb un percentatge substancial de components fabricats al continent. El comissari va fixar una referència: «Un 60% de components europeus en els automòbils».

La intenció no és frenar la inversió xinesa, sinó condicionar-la perquè contribueixi al desenvolupament industrial europeu. Séjourné va recordar que la Xina va utilitzar aquesta mateixa lògica en el passat. «Ho van fer amb França a les nuclears i ara són ells els que exporten energia nuclear pel món. No veig per què no faríem nosaltres també això»,va assenyalar. La lliçó, segons la Comissió, és que les transferències tecnològiques i les obligacions de producció poden transformar la inversió estrangera en un motor de capacitat industrial local, i no només en fàbriques d’acoblament.

Notícies relacionades

L’Eurocambra dona suport a trencar relacions amb Israel però evita parlar de «genocidi» a Gaza

La UE qualifica d’"amenaça" la incursió de drons russos a Romania

En termes pràctics, les propostes que maneja la Comissió inclouen clàusules contractuals que obliguin a un contingut local mínim, l’exigència de cooperació en investigació i desenvolupament en els centres instal·lats a Europa i regles específiques per a sectors sensibles com les bateries i els semiconductors.

En plena setmana del discurs sobre l’estat de la Unió d’Ursula von der Leyen, Brussel·les va deixar clara la seva intenció de transformar la relació amb la Xina en clau estratègica: menys dependència i més reciprocitat. La indústria automobilística es col·loca al centre del debat sobre sobirania industrial. Europa vol continuar oberta a la inversió, però sota noves regles que converteixin el capital estranger en desenvolupament propi.