Barcelonina de l’Any 2025

Sara Puig, presidenta de la Fundació Joan Miró: una visió molt local i molt global per a una institució cinquantenària

El guardó d’EL PERIÓDICO reconeix la tasca d’aquesta pionera a l’hora de combinar els perfils d’experta en art i en gestió de museus, que comparteix amb el pintor i escultor l’arrelament a Barcelona i una mirada sense fronteres

Sara Puig i Ramon Agenjo, Barcelonina i Barceloní de l’Any

Ramon Agenjo, el gran amfitrió de la ciutat de Barcelona

El premi ‘Barceloní de l’Any’ d’EL PERIÓDICO dona el tret de sortida a les festes de la Mercè

Sara Puig, presidenta de la Fundació Joan Miró.

Sara Puig, presidenta de la Fundació Joan Miró. / JAVIER MAJADA

4
Es llegeix en minuts
Ramón Vendrell
Ramón Vendrell

Periodista

Especialista en pop antic, tebeos, llibres, rareses i joventut

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Barcelonina de l’Any 2025, Sara Puig Alsina (Barcelona, 1968), presideix el patronat de la Fundació Joan Miró des del març del 2019. La programació de la institució en el seu 50è aniversari reflecteix dues obsessions de la gestió de Puig. D’una banda, estendre encara més les connexions de la fundació amb l’ecosistema cultural català en general i barceloní en particular. Allà hi ha, per exemple, les col·laboracions amb Ràdio Primavera Sound, el Festival de Peralada, el Cercle del Liceu o el Sónar. I prenguin nota: un any més, la Fundació Joan Miró celebrarà una jornada de portes obertes per les festes de la Mercè, el 24 de setembre. D’altra banda, reforçar la projecció internacional de Miró. Allà hi ha l’exposició antològica de la seva obra al Tokyo Metropolitan Art Museum, inaugurada l’1 de març i clausurada el 6 de juliol. Es va encavalcar amb el tancament, el 2 de març, de la mostra d’escultures de l’artista nascut a Barcelona el 1893 al Beelden Ze Museum de la Haia.

Les dues exposicions centrals del cinquantenari també reprodueixen aquest doble eix. ‘La poesia acaba de començar. 50 anys de la Miró’ recorre la història de l’entitat amb el focus posat en la seva relació amb la capital catalana, mentre que ‘Miró i els Estats Units’ revela el diàleg intergeneracional entre el creador i artistes nord-americans, clau en el desenvolupament de l’art del segle XX; la mostra viatjarà a The Phillips Collection de Washington quan acabi a Montjuïc. Miró tenia una visió molt local i molt global; Puig, també.

Compromís enorme

«Té un compromís enorme amb l’art, la cultura i Barcelona», remarca Marko Daniel, director de la Fundació Miró. «Sempre ajuda al màxim a la irradiació internacional de Barcelona», diu Joan Punyet Miró, net del pintor i escultor i membre del patronat de la fundació.

Puig es va iniciar en el gaudi de l’art de la manera més orgànica possible: a la família. El seu pare, Enric Puig, la portava a exposicions els caps de setmana que passaven a Barcelona. I un oncle seu feia còpies de pintures de grans artistes internacionals, que la nena va anar descobrint a través d’aquelles rèpliques. Del gaudi va passar de manera natural a l’estudi.

Sara Puig, Barcelonina de L’any, a la Fundació Joan Miró /

JAVIER MAJADA

Art i gestió

La presidenta de la Fundació Joan Miró és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i té un màster a Art Administration (Museums) per la New York University. Per tant, combina els perfils d’experta en art i d’experta en gestió de centres culturals. No és tan habitual, i encara ho era menys abans que comencessin a proliferar els estudis de gestió cultural. Puig va ser pionera a Espanya a detectar que ser un gran coneixedor del món de l’art no comporta ser un bon responsable d’un museu, i va posar fil a l’agulla. «No passa sempre que tinguis una presidenta amb aquest coneixement dels dos camps», assenyala el David.

Fonts de l’equip amb què treballa a la Miró destaquen el seu tracte «pròxim i generós», així com la seva «intel·ligència emocional». Cap aspecte de la institució li és aliè i «està disposada a parlar de tot el relatiu al centre en qualsevol moment», afegeixen.

Puig, membre de la família catalana que ha edificat el gegant perfumer del mateix nom, va treballar amb el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York (1994-1995), la Fundació Macba (1996-1998) i la Fundació Francisco Godia, de la qual va ser directora des de la seva creació el 1998 fins al 2012. Així que va ser ella qui va donar vol al llegat d’un dels més importants col·leccionistes d’art espanyols. La seva relació amb la Fundació Miró va començar abans que arribés la presidència: és membre del Patronat des del 2013 i de la Comissió Delegada des del 2014.

La intimitat de l’experiència artística

Potser el seu projecte més personal sigui The Feuerle Collection, que va cofundar amb Désiré Feuerle a Berlín el 2016. La col·lecció alberga mobiliari i objectes xinesos des d'abans de Crist fins al segle XVII, i escultures de l’imperi jemer (Cambodja) dels segles VII a XIII. També hi ha representats artistes contemporanis de primera fila com Zeng Fanzhi, Nobuyoshi Araki, Cristina Iglesias, Anish Kapoor o Adam Fuss. L'espai és un antic búnquer de telecomunicacions de la Segona Guerra Mundial que va ser renovat per l'arquitecte anglès John Pawson. Es tracta d’un museu que cal visitar amb cita prèvia i que admet un nombre limitat de visitants. Política que posa en valor la intimitat de l’experiència artística i que connecta amb una pràctica habitual de Puig: li encanta anar sola a museus per gaudir de les seves obres preferides. Quan l’agenda li ho permet.

Aliances

Notícies relacionades

Amb contactes per tot el món, Puig "brilla" en aconseguir aliances amb el teixit social, econòmic i cultural privat, revela el David. Els suports, patrocinis i mecenatges són essencials per a una institució que ha de buscar els seus propis recursos. Ni de bon tros és una dinàmica nova, però la pandèmia de la covid la va posar en primer pla, per no parlar de la creixent competència en el terreny dels centres culturals.

Filàntropa convençuda, Puig és patrona de la Fundación Amigos del Museo del Prado, la Fundació Orfeó Català–Palau de la Música Catalana i el KW Institute for Contemporary Art de Berlín. També forma part del Comitè Assessor de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i dels consells internacionals de la Hispanic Society of America de Nova York, del Museum Berggruen de Berlín i del Tate Britain de Londres.