Sis mesos a València, sis a Sevilla: custòdia compartida per a una gata

Sembla un conte de Nadal. Potser ho és. Ella és de València; ell, sevillà. Es van conèixer a la universitat i al cap de poc temps, entre els dos, va sorgir l’amor. Es van establir a Sevilla. A la capital del Betis –el riu després es va anomenar Guadalquivir–, la parella va decidir portar a la llar una gata. La van adquirir en un refugi de la Protectora d’Animals sevillana. ‘India’ van anomenar la seva companya de viatge, una bonica felina de pelatge gris de ratlles.

La relació iniciada entre els estudiants prosperava i prometia. A més tenien l’India al seu costat. Però de vegades, com va cantar el poeta Sabina, passa que «hay amores eternos que duran lo que dura un corto invierno». El festeig es va truncar. No va desaparèixer, en canvi, l’afecte que tots dos sentien –i senten– per la gata. La valenciana va tornar a la seva terra, a la riba del Turia, i no ho va fer sola. L’India la va acompanyar.

D’altra banda, ell, a través de la lletrada María Luisa Sierra, adscrita a l’Associació Valenciana d’Advocats en Defensa Animal (Avada), va sol·licitar el retorn de la gata a Sevilla mitjançant una «demanda de reclamació de propietat» de l’«objecte» i subsidiàriament de «reclamació d’ús compartit».

Segons fonts del cas, «mentre l’estatus jurídic dels animals no variï en l’àmbit civil» els animals estan catalogats com a «coses», d’aquí la reclamació de la gata en concepte d’«objecte». Així mateix la demanda del sevillà va incloure «un informe psicològic que acreditava la situació emocional del demandant i l’enorme afecció sentimental per la gata».

D’altra banda, es podria afegir que la Protectora d’Animals de Sevilla va intentar mediar en el plet, tot i que «no va aconseguir que les dues parts arribessin a un acord». En aquestes circumstàncies, la universitària valenciana –amb família a Burjassot– no va trigar a rebre la demanda cursada pel seu ex i, com a demandada, es va posar en contacte amb l’advocada Olga Camps, també adscrita al col·lectiu sense ànim de lucre Avada.

Després d’estudiar el cas, tant la lletrada Camps, en representació de la valenciana, com Sierra, en representació del sevillà, van concloure que «la millor resolució per a la gata i per als exnòvios» és «arribar a un acord de custòdia compartida de l’animal» en què les dues parts cedeixin. El conveni, finalment, es va firmar i el Jutjat el va acceptar, va homologar i va arxivar, de manera que «no hi va haver necessitat d’anar a judici».

L’acord de custòdia compartida a què van arribar el sevillà i la valenciana bàsicament es fonamenta en el fet que les dues parts reconeixen que, malgrat que en les dades del Registre Informàtic Valencià d’Identificació Animal (Rivia) –obligatori per a gossos però no per a gats– només hi figura el nom d’un membre de l’exparella, «tots dos són titulars i amos de la gata». Així mateix ell i ella demostren –ja ho han fet àmpliament– tenir una «forta vinculació amb l’animal i desitgen el seu benestar».

Evitar trasllats continus

Notícies relacionades

ALDI impulsa el consum dels frescos a Espanya amb preus un 15% més baixos que la mitjana del sector

Enxampat in fraganti un pescador furtiu de sípies a Port Ginesta

Segons es desprèn de l’acord, «la gata estarà en companyia de cada un d’ells per un període de temps de sis mesos a l’any», cosa que «evitarà trasllats continus de Sevilla a València o viceversa» que podrien resultar «molt estressants per a l’animal». Les entregues i recollides de la gata s’efectuaran «en dues clíniques veterinàries de confiança de tots dos, una a Sevilla i una altra a València», i «en cada entrega i recollida se certificarà l’estat de l’animal». Quant a les «despeses ordinàries i extraordinàries» que generi l’animal, «tots dos les assumiran al 50%». No cal dir que el conveni pactat inclou «clàusules de penalització en cas d’incompliment» que podrien suposar la «pèrdua de la custòdia de la gata».

El poder terapèutic

En declaracions a Levante-EMV, diari de Prensa Ibérica, el mateix grup que aquest diari, la lletrada Olga Camps va afirmar que «en aquests moments la relació entre la valenciana i el sevillà ha millorat». De fet, tot i que no visquin junts, «saben que han d’estar en comunicació i portar-se bé pel bé de la seva estimada India». Camps, coneguda en el municipi per la seva forta implicació en la causa animalista, va manifestar que «històries com aquesta demostren el poder terapèutic dels animals».