Covadonga, incerta efemèride: Astúries prepara el 1.300 aniversari d’una batalla amb tres dates possibles

¿Quin any va tenir lloc el que anomenem «batalla de Covadonga», tot i que pocs creguin ja que aquella topada de Pelai i els seus contra la morisma invasora hagi tingut la magnitud d’una «batalla» i la rebaixin a la categoria d’«escaramussa» o, fins i tot, hi hagi historiadors que la situïn sens dubte en el terreny de la invenció interessada d’un símbol, el «big bang» de la Reconquesta?

El 2018, ja el Govern d’Astúries va organitzar una celebració entorn de Covadonga. Era triple i de tres sabors: monàrquica, religiosa i conservacionista. Se celebrava el centenari de la «coronació canònica» de la Verge de Covadonga, també la creació del Parc Nacional de la Muntanya de Covadonga, antecedent de l’actual, ampliat i denominat «Dels Picos de Europa». Se celebrava també l’inici del regnat, l’any 718, de Pelai, primer rei de la monarquia asturiana, que alguns interpreten com l’«homo antecessor» de l’actual monarquia borbònica a Espanya. Per a alguns historiadors, el 718 és també la data que s’accepta per a una batalla que, segons les contradictòries cròniques escrites dos segles després –durant el regnat d’Alfons III– va arribar a tenir 187.000 combatents. «Unes xifres absolutament desproporcionades», incideix l’historiador Javier Rodríguez Muñoz, que va ser el comissionat del triple centenari del 2018 i qui apunta que l’únic en què sí que es posen d’acord les tres cròniques del cicle d’Alfons III, on falten dates explícites, «és que Pelai va ser el primer que va regnar a Astúries i qui va derrotar els àrabs a Covadonga». I probablement en una «escaramussa», no en una batalla.

La data del 1.300 aniversari que se celebra aquest 2022 té autoria: l’historiador Claudio Sánchez-Albornoz, «que va posar gran afany a demostrar la veracitat de la batalla», indica Rodríguez Muñoz, «assenyalant com les mateixes fonts àrabs reconeixien implícitament aquest episodi, citant la serra en la qual s’havia refugiat Pelai amb els seus». La data exacta que proposava Sánchez-Albornoz era el 28 de maig de 722 ja que aquell dia, en aquesta font àrab, apareix citat com la jornada en què va caure mort Nu’aym Ben Abd al-Malik la mort del qual, segons l’historiador, «va haver de produir-se en la batalla de Covadonga, únic front que els musulmans tenien llavors obert a la península», explica Rodríguez Muñoz.

Crònica mossàrab

Notícies relacionades

ALDI impulsa el consum dels frescos a Espanya amb preus un 15% més baixos que la mitjana del sector

Enxampat in fraganti un pescador furtiu de sípies a Port Ginesta

Crònica mossàrabLa data i els arguments de Sánchez-Albornoz tampoc convencen alguns estudiosos i n’hi ha que proposen una tercera data. Aquests aposten que la batalla –o el que fos que hi hagués– va tenir lloc en la dècada de 730, «poc abans de la mort de Pelai», indica Rodríguez Muñoz. Els que donen suport a aquesta tercera via es recolzen en la literalitat de la denominada «Crònica mossàrab» de l’any 754 «que conté una notícia que pot interpretar-se com un eco clar de la batalla de Covadonga», explica aquest historiador.

Segons Rodríguez Muñoz, «de les tres dates proposades per a la batalla de Covadonga, possiblement calgui rebutjar la del 718 com a molt precipitada i sense cap suport documental. Sobre la del 722 no hi ha arguments definitius, però és la que millor s’acomoda als fets. En contra seu, l’argument més convincent és que no s’esmenta en temps d’Anbasa per la ‘Crònica mossàrab’ del 754, però tampoc es pot prendre aquest text com un dogma de fe. És indubtable que el seu autor és el més pròxim en el temps als fets, però no sabem quines fonts va utilitzar per escriure-la aquell any 754 en què es data. ¿Per què no pensar en un error de deu anys al situar aquest episodi que tan bé s’ajusta a la batalla de Covadonga que coneixem per les fonts cristianes? Altres errors cronològics han sigut detectats en el seu relat. Pròxim en el temps als successos, l’anònim autor d’aquesta ‘Crònica mossàrab» la va escriure, pel que sembla, al sud-est hispà, molt lluny de les terres franques i d’Astúries. Per tant, bé va poder confondre algunes dates o trastocar alguns escenaris».