Els herois del mercat porten tàper

És impossible fer-ho amb més naturalitat. Treu el seu envàs del carro i li demana a Francesc Munuera que avui li ve de gust menjar calamar. El paradista col·loca el producte en una bossa de paper, el pesa i el posa dins el tàper. «Jo encara recordo quan veníem a comprar a la parada del seu pare», explica Erra. Té 85 anys. El seu marit, Joan Farrero, 90 i mig. «Des de joveneta fins avui, sempre he anat a les mateixes parades. A casa reciclem tot el que tenim», explica ella, just quan Farrero torna del punt verd del mercat on acaba de llançar els pòsits del cafè de tota la setmana. «És la nostra forma de ser, vam passar de comprar amb cistells de vímet al carro amb rodes i els tàpers», afegeix el marit. El seu motiu, doncs, és no perdre els bons costums. Però no només. «Tal com està el món... Hem de ser conscients i intentar redreçar-lo. No pot ser que el mar sigui ple de plàstic», afegeixen tots dos.

Sucumbir al porexpan

Munuera els mira somrient. «Com ells n’hi ha pocs, però es comencen a veure», explica. Parla dels clients amb tàper. «El que va passar és que fa 30 anys que es van inventar les safates de porexpan, les bosses de plàstic... eren còmodes la veritat... i la immensa majoria de la clientela hi va sucumbir», explica Pepi Solanas, dependenta de la parada de carn J. Rigol i amb més de 25 anys rere el taulell. Mentre va tallant un pollastre a quarts, explica com han canviat els hàbits del consum. «Si que és veritat que fa dos, tres anys, hi ha més clients que venen amb el tàper per comprar la carn. Per nosaltres cap problema, el fiquem dins amb el paper i apa. Però són pocs, un 2% o així. I, és curiós, però la majoria són homes, a la quarantena», segueix. «El que jo no entenc és que si el plàstic i el porexpan són tan dolents, ¿per què no els prohibeixen? Si volen que la gent deixi de consumir-los que ho prohibeixin», insisteix.

El dubte de Solanas no està mal desencaminat. De moment aquesta opció no està prevista. El que sí que ha fet la Generalitat és recomanar i incentivar l’ús de carmanyoles per comprar. Fa dues setmanes l’Agència Catalana de Residus va tancar un acord amb alguns supermercats (Condis, Ametller Origen, La Sirena, Sorli, Grup Llobet) i diversos gremis de carnissers, xarcuters i peixaters perquè acceptin que els seus clients comprin amb tàper. Les dades són realment alarmants. El 2019 cada català va produir 527 quilos de residus, amb un tractament posterior que suposa el 6% de les emissions de gas d’efecte hivernacle. A més, segons un estudi impulsat per l’Agència de Consum de la Generalitat, l’11% del pes de la compra estàndard a Catalunya són envasos d’un sol ús.

Comoditat

«Jo vaig començar a utilitzar el tàper amb el bacallà, perquè et deixa una aigüeta que després impregna tota la compra. I a partir d’aquí compro tot el peix amb tàper», diu una altra clienta, aquest cop des del taulell de peix de la parada de Pau Ribera. «En realitat és supercòmode, arribes a casa, poses el tàper al congelador i ja està», afegeix aquesta dona, que ja es planteja fer el mateix amb la carn. «És que és un rotllo haver de tirar tant plàstic quan arribes a casa. Faig els paquets amb el paper en què me l’emboliquen i així ja queda separat. I la fruita la compro en bosses de roba», explica la Concha, una clienta que fa dos anys també ha canviat els seus hàbits de compra.

Estalvi d’envasos

El propietari de la peixateria, Pau Ribera, assenyala que són menys del 3% els clients que hi recorren. «A nosaltres ja ens agradaria que tots vinguessin amb el tàper, perquè així gastaríem molt menys en envasos, que això va tot a compte nostre», explica. Aquesta botiga, fa cosa d’un any, va decidir utilitzar carmanyoles, bosses i envasos 100% biodegradables. «El problema és que ens costa quatre vegades més», insisteix. El mateix assumeix Mercè Barceló, propietària de la peixateria Leyva del mercat de Sants. «Som els únics que utilitzem paper setinat biodegradable, però el paguem de la nostra butxaca, tant de bo vinguessin més amb el tàper», assumeix. «A mi em sembla genial, mentre la gent vingui al mercat, que aquest és el nostre gran problema», afegeix Joaquín Márquez, carnisser de Sants.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

«Nosaltres fa cinc anys que ho fem: ens hem anat conscienciant perquè hem de deixar el planeta igual que el vam trobar... i els nens que ara pugen no tindran res pobrets», diu Maria Teresa Gavaldà, al costat del seu marit, Enric Beltran, al mercat de Sants. Tots dos jubilats, ronden els 72 anys, fins i tot es porten les oueres de casa per comprar els ous. Només ‘van pecar’ durant el confinament més estricte. «Ens van dir que no podien manipular productes de casa nostra, però ara ja hi hem tornat», explica ell amb un somriure.

La Marga espera també en una altra parada de peix mentre la Isabel li va tallant el lluç, el llobarro i el salmó. «Des de l’estiu que m’esforço a portar el tàper diàriament», afirma. «Me’n vaig adonar que llençava molt plàstic i des que vinc amb la carmanyola he baixat una barbaritat. Amb la verdura faig servir bosses de roba i també utilitzo tàpers per a la carn i les olives», prossegueix. Explica que la seva bossa d’escombraries ara és moltíssim més petita. Al seu costat, Dolors Miró, una altra clienta que espera ser atesa, no pot evitar sentir la conversa. «És que mai ho havia pensat. I és veritat, quan compres carn i peix hi ha molt plàstic que va directe a les escombraries, i de tàpers... ¡en tinc un munt!», exclama. Promet que mirarà d’utilitzar la carmanyola per comprar. «És clar que sí, per alguna cosa hem de començar», l’anima la Marga.