Catalunya investiga la construcció amb biomassa local

Convertir la fusta dels boscos catalans en un recurs de futur que serveixi per construir habitatge és un dels objectius del nou Hub Forestal de Catalunya, un espai pioner en investigació i desenvolupament inaugurat aquesta setmana. En aquest nou centre operatiu, científics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) miraran d’impulsar l’ús de la biomassa local en sectors com la construcció sostenible, la química verda i la fabricació de nous materials.

Situat a Olius (Solsonès), el hub aspira a tancar el cicle de la gestió forestal. És a dir: aprofitar de manera eficient la fusta que s’obté del manteniment dels boscos alhora que es redueix el risc d’incendis i es genera activitat econòmica. Fins ara, bona part de la fusta extreta a Catalunya ha tingut un destí d’escàs valor afegit, com la llenya i els embalatges, que amb prou feines compensa l’esforç de la seva extracció.

Boscos joves

Això s’explica perquè la fusta òptima per a la construcció estructural es troba en les arbredes pirinenques, les més madures i les que tenen menys risc d’incendi. Per tant, es tracta de llocs on és menys urgent realitzar gestió forestal. En canvi, als boscos mediterranis, que estan més amenaçats pel risc d’incendi, es talen arbres joves de menys densitat, com el pi blanc. De moment, malgrat que s’ha intentat utilitzar aquests recursos per fer fusta contralaminada (CLT), encara no s’ha aconseguit amb èxit.

El nou hub, en aquest context, pretén fer un salt qualitatiu i resoldre l’equació pendent: transformar la fusta local d’arbres joves en productes d’alt rendiment per a la construcció. Entre altres propostes, amb aquest tipus de fusta es planteja substituir materials com el formigó i l’acer, per reduir significativament les emissions de diòxid de carboni.

Notícies relacionades

Catalunya activa l’alerta d’inundació davant el temporal previst per Nadal i Sant Esteve

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en oratòria

El Hub Forestal de Catalunya, que està impulsat pel CTFC, s’ha concebut com un espai d’innovació que es posarà al servei de la bioeconomia circular. Amb una inversió de 3,8 milions d’euros finançats parcialment mitjançant el Fons Climàtic, que es nodreix de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles, el complex s’ha construït precisament amb fusta contralaminada del Pirineu per demostrar que aquest nou camí és possible.

L’edifici, de 3.900 metres quadrats, compta amb laboratoris d’assaig preindustrial, una unitat de proves i una planta de prototipatge en la qual es desenvoluparan productes innovadors. El centre servirà també per acompanyar empreses en els seus processos de certificació i validació de nous usos de la fusta. El director del CTFC, Antoni Trasobares, remarca que "s’ha d’accelerar el pas entre la ciència i la pràctica". "Sovint s’elaboren investigacions d’altíssim nivell que no arriben a aplicar-se, i amb aquest hub volem canviar aquesta situació", defensa.