El feliç retorn d’Eder Sarabia

Eder Sarabia (Bilbao, 1981) arriba demà a l’Estadi Olímpic amb l’aurèola d’haver-se convertit en el tècnic revelació a l’inici de temporada i pel fet que, al capdavant de l’Elx, s’enfronta per primera vegada a l’equip que va entrenar, com a ajudant de Quique Setién, en els temps durs de la pandèmia, entre l’hivern i l’estiu del 2020.

És un preparador ben peculiar, dels entrenadors que prefereixen tocar la pilota que apostar per la puntada de peu, que defuig de col·locar l’autobús davant la porteria i que rebutja un resultat efectista negant qualsevol dosi d’espectacle. Amb l’Elx ascendit, ara ocupa la vuitena plaça de la taula després d’haver aconseguit el millor inici de lliga en la història del club del Baix Vinalopó.

I disfruta igual guanyant a la banqueta que sortint amb la seva bici pels voltants d’Elx. Ho fa gairebé tots els dies. Després, feliç, presumeix d’haver-se creuat per les muntanyes alacantines amb Wout van Aert o Mathieu van der Poel, estrelles del ciclisme que entrenen per aquests paratges durant l’hivern. O d’arribar tard a una roda de premsa perquè no volia perdre’s els últims quilòmetres d’una gesta de Tadej Pogacar.

Quan va arribar al Barça amb Setién va començar a veure els costums d’una persona, Gerard Piqué, que després va tenir un protagonisme determinant en el seu paper d’entrenador. Acabat el partit, el llavors central blaugrana buscava un racó del vestidor per connectar el mòbil i mirar el resultat de l’equip que presidia i presideix, el FC Andorra, club que va canviar la vida a Sarabia en tots els aspectes; al país pirinenc va tenir la primera oportunitat com a tècnic absolut i allà va conèixer la seva dona i mare dels seus dos fills.

L’Andorra, amb Sarabia, va aconseguir dos fets històrics. El primer, ascendir a Segona A i el segon, el que és difícil malgrat el discret aforament dels recintes esportius del país, que s’omplissin les grades i es parlés de futbol més enllà del Barça.

Als jugadors els animava d’una manera ben peculiar. Encara recorda aquella vegada en què buscava una remuntada que semblava impossible: perdien 0-3 al descans i els futbolistes estaven abatuts. Amb veu ferma els va dir que allò no era un desastre, que el drama era arribar a Lisboa, en la fase final d’una inèdita Champions, i que el Bayern li fes vuit gols al Barça, un partit que va suposar el final de l’etapa blaugrana del tàndem Setién-Sarabia.

Aprenentatge del pare

El conjunt franjaverd s’ha enfrontat fins ara 27 vegades al Barça a la capital catalana, però mai no ha aconseguit la victòria des de la seva primera visita, l’any 1960. Tot i això, Sarabia sí que sap el que significa derrotar el Barça. Ho va fer quan l’equip blaugrana jugava al Camp Nou, amb Leo Messi amb figura blaugrana. Els socis i aficionats del Betis tenen la data de l’11 de l’11 de 2018 marcada en vermell perquè aquell dia, amb Setién i Sarabia a la banqueta verd-i-blanca, van guanyar el Barcelona per 3-4 en un duel espectacular.

Va ser Setién qui li va donar l’oportunitat com a entrenador, l’any 2015. Sarabia havia crescut entre Lezama, la casa de l’Athletic, i el vell San Mamés. Aviat va entendre que amb el cognom que portava no n’hi hauria prou per triomfar com a futbolista. El seu pare és Manu Sarabia, estrella blanc-i-vermella, entre 1976 i 1988. «Amb el meu pare tinc un tracte especial en l’àmbit futbolístic. Cada vegada que veu a un jugador destacar em mana la notícia i em diu ‘compte, aquest futbolista pot ser interessant’. Gran part del que sé de futbol li dec a ell i tots dos veiem aquest esport de forma semblant», recordava Eder, en una entrevista concedida a aquest diari l’agost del 2022, pocs dies abans del debut de l’Andorra en Segona Divisió.

«Un privilegiat»

Notícies relacionades

Xabi Alonso confirma que no va parlar a soles amb Vinícius

Clyburn completa l’obra d’art de Shengelia a Belgrad

«Entrenar el Barça va ser una gran oportunitat. Vaig ser un privilegiat. És veritat que ni arribem en el millor moment ni ens van sortir les coses com somiàvem. Cada dia que m’aixecava i anava a la Ciutat Esportiva era el més feliç del món», va dir en aquella entrevista que va ser precedida per una llarga xerrada sobre ciclisme.

Setién i el seu pare es van conèixer jugant al Logronyo. Ara el fill d’un dels grans mites de l’Athletic retorna a Barcelona amb el repte de buscar un triomf històricament impossible.