Vinícius sí que és un problema

Viure a cavall entre Barcelona i Madrid no només t’acumula punts a les targetes de torn. Sumes a la teva existència un plus de paciència a la qual t’obliguen els desplaçaments i la que et genera la convivència amb el que, al seu dia, Joan Laporta va batejar com a "caverna mediàtica". Els últims dies, els previs al clàssic del Bernabéu i els posteriors, han sigut tan descriptius com esgotadors. Però, sobretot, han sigut clarividents.

Passa en molt poques ocasions, però quan passa, és gairebé tan magistral i amb tants matisos com l’últim de Rosalía. A la capital van carregar contra Lamine Yamal quan faltaven 48 hores per a l’enfrontament contra l’etern rival. Però no comptaven que la imatge més viral i més lamentable la protagonitzaria Vinícius. Encara quan són conscients de la bomba de rellotgeria que tenen al vestidor madridista, van enfocar el nano blaugrana amb certa anuència del col·lectiu més veterà del barcelonisme.

Una, menopàusica diagnosticada, fa un esforç per entendre les noves normes de la generació sobre la qual ja no sé ni la majúscula que la descriu. Però l’empatia sempre suma. Està demostrat. Lamine Yamal viu entre la tradició del futbol real (de la qual cobra) i el que el motiven certs invents virals (que també). En aquest context superficial va donar munició a un enemic que, fins que no vesteixi la samarreta de la selecció, no n’hi perdonarà ni una.

Notícies relacionades

L’UCI suspèn Lazkano per presumpte dopatge entre el 2022 i el 2024

Pablo Urdangarin ja és un ‘hispano’ més com el seu pare

Però, ¡oh, sorpresa!, el mateix madridista que va multiplicar les seves febres al Bernabéu per obra i gràcia del jugador del Barça, hores després decideix fer-li la creu a un dels seus. Ara, sí. Quan els entorns bufen en contra del brasiler alhora que Florentino Pérez dona més o menys velocitat al ventilador en funció de les ofertes. Ells no estan dividits. Van tots a una. El culer sí que ho està. Perquè molts entenen que l’important no és si Lamine Yamal puja a un helicòpter o farà un bolo. Preocupa i ocupa la seva vida dins i fora de la infermeria. El transcendent hauria de ser per què no està al nivell i quan es recuperarà de la seva pubàlgia, quan l’última és causa de la primera.

D’altres, com Joan Gaspart, el posen en el mateix pla de risc que a Maradona. Malament i inadequat. Perquè aties un noi que té molt a aprendre i corregir però que no ha traspassat cap límit mentre, 600 quilòmetres més enllà, tots saben que Vinícius és irrecuperable després d’anys de draps calents. De vegades hauríem de prendre nota de com gestionar la discreció i els temps abans d’empènyer algú a les brases.