L’Ànnia i la Martina omplen d’estrelles l’hospital infantil de la Vall d’Hebron

L’Ànnia Font i la Martina són dues nenes de 2n de primària de l’escola Tècnic Eulàlia de Barcelona. A més d’escola i jocs, comparteixen lluita: les dues planten cara a un tumor cerebral. A l’Ànnia l’hi van diagnosticar el juny de 2020: un tumor cerebral de baix grau que per la seva ubicació és inoperable. El tractament requereix quimioteràpia. El diagnòstic de la Martina és més recent: del setembre passat.

Les dues han estat centrades a afrontar les sessions de químio i tot el que això comporta. Però també a continuar sent les nenes que són: vitals, entusiastes, enèrgiques i creatives. Fruit d’aquest esperit «màgic», com defineix la Joana, la mare d’Ànnia, és el projecte en què han embarcat totes les classes, des de P-3 fins a 6è de primària de la seva escola: decorar amb motius nadalencs tot l’hospital infantil de la Vall d’Hebron. Han sigut més de 10.000 estrelles. L’última caixa l’han entregat aquest divendres i han donat per acabat el projecte.

La «ideòloga» ha sigut l’Ànnia, que des de fa un any i mig té l’hospital com un dels seus escenaris quotidians. «Vaig veure que l’hospital estava molt buit i vaig pensar que podríem omplir-lo d’estrelles perquè els Reis Mags les veiessin i portessin regals a tots els nens que són aquí», explica a EL PERIÓDICO. Ella té la «sort» que el seu tractament és ambulatori, però hi ha desenes de nens ingressats a l’hospital. «Com que no podia fer-ho sola, vaig demanar ajuda a tota l’escola i els va semblar una bona idea. Sabia que m’ajudarien», diu, envoltada dels seus tres millors amics: el Pol, la Júlia i la Jana.

El càncer, «sense estereotips»

Notícies relacionades

La Vall d'Hebron tracta el càncer pediàtric amb 'tumors mirall' en ratolins

‘El Cor Secret’ de Plensa batega a la façana de l’Hospital Clínic i la UB

I és que l’escola i els seus companys han sigut una bona medecina per a l’Ànnia. «Li donen força», explica el seu pare, el Dani. I ella la transmet a ells. «Ella és qui ens dona força a nosaltres, perquè això és com unes muntanyes russes, avui estàs content i demà, enfonsat». La Joana posa en relleu la resposta de l’escola, que ha fet que l’Ànnia pugui seguir les classes ‘online’ amb relativa normalitat i que ha donat suport a la nena en tot moment. «El contacte amb l’escola quan vius una situació com aquesta és molt important perquè dona seguretat als nens. Tots els companys han cuidat i mimat l’Ànnia».

La Joana també valora positivament que l’escola hagi aprofitat aquesta difícil situació per parlar del càncer amb els nens de manera natural, «trencant estereotips, des d’un punt de vista positiu, donant visibilitat a aquests petits grans guerrers que estan plens de vida». L’Ànnia ja veu la llum al final del túnel: les sessions setmanals de químio acabaran al febrer. El millor regal de Reis.