Els set pecats del Reial Madrid de Xabi Alonso a Anfield que ni Courtois va poder tapar

No sembla casualitat que els tres últims partits contra equips anglesos del Reial Madrid s’hagin resolt amb derrotes clares. Ho van ser les dues contra l’Arsenal a quarts de final l’any passat, encara amb Ancelotti, i ho va ser la d’aquest dimarts a Anfield. Al mateix sac es podria incorporar la del Mundial de Clubs contra el PSG. En tots els casos, va quedar de manifest la inferioritat blanca en ritme i intensitat. Contra el Liverpool, a més, els blancs van córrer quatre quilòmetres menys que el seu oponent.

A Xabi Alonso li van preguntar en la prèvia per les deficiències del seu equip a pilota aturada. «Hi estem treballant», va aclarir. El gol de Mac Allister a Liverpool va arribar en una falta lateral i tres dels ‘miracles’ de Courtois van ser en jugades d’aquestes característiques. En una d’aquestes, va rematar un Van Dijk (1,95) que estava sent marcat per Vinícius (1,76). Quatre dels cinc gols de l’Atlètic en el derbi també van arrencar en accions amb la pilota detinguda.

Xabi Alonso va creure trobar la quadratura del cercle en el clàssic. L’experiment de col·locar el migcampista esquerrà Camavinga com a extrem dret va ser exitós i li va permetre encaixar la jerarquia de les seves estrelles amb l’equilibri del seu centre del camp. A Anfield, no obstant, va descobrir que només havia sigut un pedaç. El francès, fora de posició, amb prou feines va aportar al col·lectiu, que va trobar a faltar una via natural d’escapament per aquesta banda per salvar l’asfixiant pressió ‘red’. La més natural, Brahim, va comparèixer al camp en el minut 89.

El turc s’ha fet imprescindible en aquest Reial Madrid per mèrits propis, però també per la falta d’alternatives per exercir el seu rol de generador de joc. Arne Slot, conscient d’aquesta condició, es va esforçar en curtcircuitar el flux de pilotes cap a Güler, i va provocar que el Madrid fos incapaç de trenar possessions llargues amb què temperar el ritme vertiginós del Liverpool. Ceballos semblava un bon soci a Anfield, però no va arribar a sortir de la banqueta.

El fitxatge de Huijsen ha sigut un indiscutible encert del Reial Madrid. Té presència, jerarquia, bona sortida de pilota i una joventut insultant (20 anys). Però aquest últim aspecte comporta certs riscos que van quedar patents a Anfield. El partit contra el Liverpool va superar l’internacional espanyol, que va cometre nombrosos errors amb la pilota que van envalentir el Liverpool. És el lògic peatge a pagar per la seva inexperiència, però no deixa de ser un problema per a Xabi Alonso.

Notícies relacionades

«Com ens ho creguem, ens donarem una hòstia de nassos», aquest és Manolo González

El 15è de Florentino espera la trucada

El davanter francès venia de fer un inici de temporada descomunal, amb 18 gols en 14 partits. No obstant, va tornar a apagar-se en un partit de la màxima exigència. En temporada i mitja, Mbappé només compta en el seu historial amb una gran nit colossal, la del 3-1 contra el Manchester City en el ‘play-off’ de la passada Champions. A Anfield, va passar desapercebut, amb tot just tres rematades que no van arribar ni tan sols fins a les mans de Mamardashvili.

Xabi Alonso tenia la responsabilitat de canviar el partit des de la pissarra i no ho va fer. Els seus canvis van ser predictibles i ‘polítics’, una cosa que no sembla casual després de l’incendi que va generar Vinícius després de la seva substitució en el clàssic. A Anfield, va sacrificar els jugadors de menor jerarquia, Camavinga i Güler, per donar entrada als dos cromos amb més llustre de la banqueta, Rodrygo (que no marca des del març) i Alexander-Arnold. Un canvi radical respecte al Mundial de Clubs, quan va fer titular, i amb notable èxit, a l’ara oblidat Gonzalo.