Les llistes d’espera es desboquen: tres setmanes per veure el metge de família

L’Atenció Primària espanyola s’asfixia cada dia una mica més: ja acumula llistes d’espera de fins a tres setmanes per veure el metge de família. Les queixes se succeeixen des de totes les comunitats autònomes. Ni el descens de casos de coronavirus per l’avanç de la vacunació ha aconseguit alleujar l’extrema tensió, històrica, que viuen els centres de salut. Després de més d’un any i mig de pandèmia i malgrat els plans per al seu rescat, la «trista realitat» és que ja no donen més de si, es queixen els sanitaris a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA.

Sota el lema «Salvem entre tots l’Atenció Primària», fins a cinquanta organitzacions –des de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), passant per la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO, UGT, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SEMFyC) o Medicusmundi– presenten aquest dimecres les seves propostes per superar «la situació crítica a què s’enfronta aquest pilar bàsic del sistema públic de salut».

Segons avancen a aquest diari algunes de les organitzacions convocants, al manifest que faran públic donaran a conèixer una sèrie de mesures que s’han d’adoptar per, precisament, acabar amb aquestes demores. Entre d’altres, en època post-Covid, recuperar l’activitat presencial als centres de salut –uns 3.000 i 10.000 consultoris a tot Espanya– posant especial èmfasi en la dificultat de les persones grans per accedir al metge de forma telemàtica i posar fi així a la «inequitat» que hi està havent entre les comunitats autònomes, ja que no totes han recuperat aquesta atenció al cent per cent.

Recuperar la normalitat

Un tempteig fet per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) entre les diferents regions situa entre 15 i 20 dies les demores per accedir al metge en uns centres de salut que, critiquen, han quedat ‘tocats’ i no estan preparats per recuperar la normalitat després de la pandèmia. Afronten la represa de les cites presencials i la vacunació en precari, insisteixen, i, en l’horitzó, apareix el final d’aproximadament 50.000 contractes de reforç (per la Covid-19) que, previsiblement, s’acabaran a final d’any.

«¿Com se’ls ocorre acomiadar-los?. Això no es pot recuperar sinó s’adopten mesures excepcionals», assenyala a aquest diari el responsable de sanitat de la CSIF, Fernando Hontangas, que, a més, crida l’atenció sobre, també, l’augment de les llistes d’espera diagnòstiques o quirúrgiques després de la crisi sanitària. «Hi ha hagut una aturada absoluta en proves i quiròfans», afirma.

Plantilles deficitàries

L’Atenció Primària és on se solucionen el 90% de totes les patologies dels malalts que acudeixen a la sanitat pública, per tant, «per definició, no hauria de tenir mai retards, ni demora per veure el metge o el pediatre, però és la «trista realitat», diu des de Múrcia María José Campillo, secretària de finances i serveis de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) a la regió.

El Ministeri de Sanitat destinarà 176 milions al desenvolupament del marc estratègic d’Atenció Primària i Comunitària i 44 milions per ampliar els serveis de salut bucodental. És una de les partides més importants dins del projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat (PGE) per a l’any vinent. Però, ni a les organitzacions sindicals ni a les societats científiques, els convenç aquest reforç. Tampoc els plans autonòmics per salvar un àmbit sanitari que ja abans de la pandèmia estava molt tocat.

Campillo explica, per exemple, que, com en altres comunitats, les plantilles que hi ha actualment als ambulatoris murcians són deficitàries, no pensades «per cobrir incidències» –com quan els sanitaris estan de vacances o de baixa per malaltia, puntualitza– amb substituts, que, per cert, no hi ha, afegeix. Una precarietat que, indica, provoca situacions com les viscudes aquest estiu a la comunitat amb centres que només comptaven amb un 30% de la plantilla, cosa que «és un disbarat».

Si el metge no hi és, indica, es reparteix la resta de quota de pacients entre altres companys, cosa que, immediatament, genera retards i llistes d’espera. La solució que aporta el Sindicat Mèdic de Múrcia per abaixar aquestes llistes d’espera passa per establir mòduls d’activitat en horari de tarda com els que hi ha en Atenció Hospitalària perquè, de forma voluntària, els facultatius que vulguin fer hores extra, remunerades, puguin apuntar-s’hi.

«Necessitem personal de forma urgent»

Des de Galícia, Matilde Maceiras, metge de família i delegada de la CESM en aquesta comunitat per a Atenció Primària, assenyala que les esperes a la comunitat per visitar o tenir cita telefònica varien en funció de les províncies. La situació, explica, és igual d’asfixiant que en altres comunitats. «Necessitem personal de manera urgent», resumeix.

A Galícia, organitzacions sindicals amb representació a la Taula Sectorial de Sanitat (com CIG, CCOO, UGT, CSIF i Satse) ja han començat a mobilitzar-se per exigir una solució. Mentrestant, fa tot just uns dies, el titular del Govern gallec, Alberto Núñez Feijóo, anunciava que el Pla d’Infraestructures Sanitàries d’Atenció Primària de la comunitat contempla la posada en marxa de 37 nous centres de salut i l’ampliació i reforma de 14 més.

Una sanitat infrafinançada

Des de Sevilla, el president del Sindicat Mèdic, Rafael Ojeda, crida l’atenció sobre l’«infrafinançament» de la sanitat andalusa. El col·lectiu de metges, asseguren, fa anys que està sotmès al «maltractament» de l’administració. Demanen la negociació d’un Pla d’Actuació i, sobre la taula, posen l’escassetat de metges, la impossibilitat d’atendre els pacients en terminis de temps raonables i la realitat que molts metges han d’allargar la seva jornada ordinària per continuar atenent els seus pacients.

«Totes les administracions tendeixen a endolcir les estadístiques», opina Ojeda. I tot i així, les dades no són «bones», afegeix. A més, com els seus companys, recorda que el sistema andalús ja tenia una llista d’espera crònica a què s’ha sumat la pandèmia: «No s’ha fet res. Anuncis, propaganda..., però sense res substancial». Les demores en Atenció Primària poden arribar fins als dotze dies en alguns centres de salut i hi ha metges que atenen fins a 60 pacients –de vegades, fins a 80– en una mateixa jornada.

El greuge dels sous

Critiquen, a més, que les retribucions dels metges d’aquest àmbit són inferiors a les dels facultatius d’Atenció Hospitalària: la diferència bruta anual entre un metge d’hospital i un de Primària és de 8.487 euros a l’any. Els professionals andalusos posen com a exemple la Comunitat de Madrid que, expliquen, s’ha compromès a igualar aquests salaris. En aquesta regió, detallen, la diferència retributiva és de 5.757 euros, inferior a la de la seva comunitat.

A Madrid, la Comunitat ha posat en marxa el Pla Integral de Millora de l’Atenció Primària, que contempla una inversió de 200 milions d’euros per reforçar l’atenció als centres de salut durant els pròxims dos anys. Entre altres mesures, es contempla la creació de 1.200 places de diferents categories, millores salarials, digitalització de consultes i la construcció de nous centres.

No obstant, els cinc sindicats de la Taula Sectorial de Sanitat ja han advertit que aquesta mesura –que dubten que arribi a aplicar-se perquè, assenyalen, no seria la primera vegada que una cosa s’anuncia i després no es compleix– no arribarà ni al 8% dels professionals i, a més, no atura les mancances que tenen els ambulatoris. Recorden, de passada, que tots els SUAP (Servei d’Urgències d’Atenció Primària) continuen tancats.

Un pressupost insuficient

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Amb aquest escenari, segons assenyalava recentment a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, el doctor Salvador Tranche, president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC), el pressupost designat pel Ministeri de Sanitat per reflotar la Primària, els esmentats 176 milions, «queda curt».

Segons la societat científica, aquesta partida pressupostària anirà a parar a la compra de tecnologia per als ambulatoris. Una quantitat a la qual caldria sumar una xifra similar que aportarien entre totes les comunitats i que també estaria destinada a dotar els centres de salut de nou equipament tecnològic, tal com van acordar Govern i comunitats quan van anunciar el nou pla de reforç, que volen tenir acabat abans que s'acabi el 2021.