¿Canonades contra volcans?

Tot i que Curbelo ha reiterat en diferents ocasions que les seves paraules havien sigut tretes de context, la veda ja estava oberta i molts es pregunten des d’aleshores si de veritat és possible, tal com el president va esmentar com una opció més, apagar un volcà a canonades. A La Palma, de moment, aquesta idea és inviable. 

La idea d’obrir foc per apaivagar la devastació del volcà Mauna Kea va sorgir el 1935. En aquesta erupció, les llengües del volcà es dirigien al brollador del riu que proveïa la ciutat d’Hilo i amenaçaven de deixar sense subministrament 20.000 persones. Va ser llavors quan el vulcanòleg Thomas Jagger, fundador de l’Observatori Volcànic de Hawaii, va decidir demanar ajuda de les Forces Armades dels Estats Units perquè creia que ells tenien la millor arma per combatre els rugits del volcà: les seves bombes. La unitat militar va portar a terme una operació que consistia a obrir foc contra les colades a prop del lloc d’on procedia la lava. La teoria es basava a destruir els tubs volcànics –pels quals la lava pot fluir més ràpid degut el seu potencial per aïllar-la del xoc tèrmic ambiental– per aconseguir que el fluid es desplacés més lentament. A la pràctica, tot i que les bombes van crear cràters en parts dels tubs, aviat es van omplir de lava de nou. Tres dies després del bombardeig, el respirador de lava va col·lapsar per processos naturals i el flux es va estancar. 

L’operació va ser considerada un èxit perquè la lava mai va arribar al lloc. No obstant, un informe científic publicat unes dècades després, el 1980, va concloure que no havien sigut les bombes sinó el mateix volcà el que, al cessar en la seva activitat, va deixar d’alimentar aquella colada. Per tant, el poble d’Hilo només es va salvar perquè el volcà va apaivagar la seva erupció. Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), admet que en algunes ocasions aquest tipus de mesura ha tingut algun efecte, però, com va passar a Hawaii, el seu èxit «sempre depèn de la durada de l’erupció». 

Reproduir aquesta mateixa experiència a La Palma «és impossible». «Dinamitar un tub volcànic perquè s’obri i refredi la lava en una erupció d’aquest calibre dubto que funcioni», remarca Domínguez, que adverteix que també «pots equivocar-te» i, al disparar a la colada, aquesta es pot «escampar en una altra direcció». 

No és un fluid a l’ús

Això passa perquè la lava no és un líquid a l’ús, com l’aigua, sinó un fluid plàstic amb característiques molt complexes. «És similar a la mel», explica el vulcanòleg de l’IGN, Stavros Meletlidis. Al contrari que l’aigua, que es mou pel terreny empesa per la força de la gravetat, la lava i la mel necessiten una contínua aportació externa per moure’s. Per això la seva circulació sovint és erràtica i està molt relacionada amb el volum de magma que el volcà finalment expulsa a l’exterior. «Una dada que no tenim», insisteix Meletlidis. Per tant, portar a terme un bombardeig de les colades en aquests moments, no tindria sentit perquè tornarien a omplir-se durant tant temps com segueixi el volcà en actiu. 

La possibilitat d’utilitzar aquests artefactes per obrir una altra boca que, per la seva posició, convingui més pel que fa al camí que poden fer les colades, com ha proposat el president insular de La Gomera, tampoc és viable. «És complicat, perquè el que estem veient és el canal per on s’emet la lava, però no coneixem ni la seva profunditat ni realment com és el conducte pel qual està sortint», remarca, per la seva banda, Eduardo Suárez, sismòleg de l’IGN. Fer-ho tampoc garanteix el lloc per on aniria la lava, perquè continuarà depenent de l’aportació magmàtica. Per això, bombardejar el con tampoc seria una solució efectiva. Altres possibilitats

bombardejar el con tampoc seria una solució efectiva.I si no fos amb bombes, ¿es podrien reconduir les colades de lava de La Palma perquè fessin menys mal a la població? Els científics consideren que és una tasca del tot impossible a l’Isla Bonita. A més de la dinàmica física de la lava, existeixen altres circumstàncies que dificulten la possibilitat d’encarrilar aquest material incandescent. No és per falta d’experiència, ja que aquest tipus d’idees s’han posat en marxa en altres llocs del món, com la costa est de Sicília, amb l’Etna, on es va tractar d’aturar les llengües de lava amb «pales mecàniques», o Islàndia, on han arribat a recórrer a l’ús de dinamita per redirigir la lava del volcà Fagradalsfjall. Sovint, la natura acaba imposant-se a l’ésser humà. En aquest últim cas, per exemple, es va aconseguir alentir l’expansió de la lava, però mai es va arribar a parar. En el cas de La Palma, parlem que es tracta d’«una illa petita», on les distàncies «són relativament curtes», cosa que dificulta la possibilitat de construir una infraestructura que canviï la direcció del fluid.

Notícies relacionades

El president de La Gomera suggereix bombardejar el volcà per encarrilar les colades de La Palma

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

A això s’uneix la necessitat que aquestes construccions faraòniques es portin a terme molt abans que el volcà entri en erupció, una cosa impossible a les Canàries. Les erupcions més habituals de l’arxipèlag són monogenètiques. Això vol dir que neixen en un lloc nou i, una vegada moren, no tornen a escopir lava pel con que han format. El volcà que fa 39 dies que expulsa lava a La Palma no existia fins el 19 de setembre i, per això, era inviable realitzar un estudi previ del terreny per dissenyar i construir una barrera artificial que evités la devastació. De fet, la gènesi volcànica de les Canàries és l’escull principal per no poder encarrilar les colades de lava, ja que les accions destinades a canviar el transcurs natural de la lava s’han de realitzar molt a prop del con, «al seu canal d’alimentació». «Has d’atacar on la dimensió és menor perquè flueixi on vols», conclou Meletlidis. 

L’últim obstacle deriva d’una qüestió ètica i legal. «¿Qui decideix que la lava ha de passar per una casa en lloc de l’altra?». La resposta a la pregunta que llança Meletlidis no té una resposta senzilla. Qualsevol decisió que es prengui ha de ser justificada i, a més, es corre el risc que es poguessin exigir responsabilitats a qui la prengués i pot provocar veritables rebel·lions. L’exemple està en la primera vegada que es va avaluar a les Canàries la possibilitat de modificar la trajectòria d’una colada de lava. Va ser durant l’erupció del volcà Chinyero el 1909 (Tenerife), quan un terratinent del municipi de Santiago del Teide va sol·licitar que es fessin els treballs necessaris per evitar que aquella lava arribés als seus dominis. L’oposició dels seus treballadors a afavorir únicament aquest terratinent va ser tan gran que va provocar que mai s’arribés a fer. Per tot això avui La Palma ha de fer front a la devastació sense poder evitar-la.