La fusió a tres amb Unicaja i Abanca, alternativa del Sabadell davant l’opa

Segons va avançar ahir La Vanguardia, el Govern central ha demanat a l’entitat que presideix Josep Oliu que estudiï canvis en el seu accionariat que aportin un nucli dur sòlid capaç de frenar operacions com la que ha llançat el BBVA. L’executiu de Pedro Sánchez planteja aquest escenari en un moment en què el Ministeri d’Economia estudia l’operació i pot optar per elevar-la al Consell de Ministres, en el qual es podrien imposar noves condicions a l’operació o fins i tot arribar a prohibir una fusió entre bancs per motius d’interès general.

El sentit d’aquesta petició és acabar amb una fragilitat estructural del banc català, en el qual no hi ha grans accionistes amb arrelament territorial. El primer propietari és el fons nord-americà Blackrock, amb prop d’un 7% del capital; i els deu inversors institucionals amb més pes freguen el 30% del banc. Molts d’ells també són accionistes del BBVA i el seu vot en l’opa no dependrà de raons de competència, ni d’equilibri territorial, ni de manteniment d’ocupació o de centres de poder a Catalunya: només mirarien la rendibilitat.

El debat de la passivitat

La legislació espanyola en matèria d’opa imposa a les empreses que són objectes d’una oferta d’adquisició el deure de passivitat. Entre el que no poden fer els gestors es troba l’emissió de noves accions o la venda d’actius; si el Sabadell es desprengués ara d’una àrea de negoci, cauria el valor del banc i alteraria la seva pròpia valoració.

Les fonts consultades admeten que existeix controvèrsia legal sobre si un banc opat pot buscar una alternativa davant els seus accionistes, però existeix un cert consens en què és l’obligació del consell buscar alternatives si van en benefici de l’accionista. "Tot just conèixer-se l’opa, el Sabadell va contractar Morgan Stanley i Goldman Sachs, i aquests bancs d’inversió, des del primer dia, tenen el mandat d’intentar preservar la continuïtat del banc i el de buscar alternatives al pla d’absorció del BBVA", expliquen fonts coneixedores de l’operació.

En aquest sentit, fonts financeres que demanen l’anonimat expliquen a aquest diari que en els últims mesos el banc català ha mantingut contactes amb diferents entitats. Al radar del consell d’administració que presideix Oliu han estat sempre Unicaja i Abanca. Les fonts citades asseguren que amb el banc andalús hi va haver reunions tant per part del president del Sabadell com del seu conseller delegat, César González-Bueno, com va avançar EL PERIÓDICO. Amb Abanca, propietat de l’empresari veneçolà Juan Carlos Escotet, també hi ha hagut contactes, segons les mateixes fonts.

Una operació amb qualsevol d’ells o amb tots dos alhora tindria diferents beneficis. D’una banda, "resoldria el mapa bancari espanyol" en la línia de reduir el nombre de bancs petits, que poden estar més afectats per eventuals crisis econòmiques. A més, en el cas d’Abanca, el BCE ho veuria amb bons ulls, ja que en el dia d’avui l’entitat gallega no cotitza a la borsa, per això, entrant en el perímetre del Sabadell, guanyaria en transparència i supervisió.

Qualsevol d’aquestes fusions no seria letal en termes de destrucció d’ocupació, ja que existeix una bona complementarietat del Sabadell amb qualsevol d’elles: en aquest sentit, el Sabadell destaca per la seva presència en l’arc mediterrani; Abanca és eminentment gallega i Unicaja té a Andalusia el seu principal mercat.

En una eventual fusió entre Sabadell i Unicaja, el banc andalús tindria aproximadament la quarta part dels actius. El seu principal accionista, la Fundació Bancària Unicaja, històricament vinculada al PP, es quedaria amb una participació de l’entitat resultant superior al 7%, cosa que la convertiria en el primer accionista. Amb Abanca passaria una cosa similar. L’entitat gallega és sis vegades més petita que el Sabadell, però Escotet controla un 85%. Per això, en cas d’una fusió amb el Sabadell emergiria, amb un 12%, com a primer accionista de la nova entitat.

No obstant, les fonts consultades plantegen que l’opció preferida no seria una fusió a dos, sinó a tres bandes. En aquest cas, i fent una estimació respecte a la valoració de les tres parts, Escotet seria el primer accionista amb prop d’un 10%, mentre la Fundació Bancaria Unicaja seria el segon amb al voltant del 6,5%.

Alternatives a l’estranger

Fonts financeres consultades per aquest diari apunten que el Sabadell, davant l’amenaça existencial a què s’enfronta, també ha sortit d’Espanya a la recerca d’un cavaller blanc. Segons aquestes veus, dues entitats franceses, BNP i Société Générale, han sigut sondejades. Es dona la circumstància que el Sabadell ha tingut relació comercial amb els dos bancs: va vendre el seu negoci de dipositaria a BNP i la seva gestora d’actius a Société Générale. Les mateixes veus també apunten que en el seu moment es va explorar la possibilitat d’un acostament a l’holandès ING.

Notícies relacionades

Tres consells fonamentals per firmar un contracte de lloguer i no emportar-te sorpreses

El Govern aprova aquest dimarts la pujada salarial del 0,5 % pendent per als funcionaris, segons CCOO i UGT

Des del banc català s’ha descartat oficialment que es busqui un cavaller blanc i mantenen la seva confiança que els accionistes diran no a l’opa del BBVA.

El banc català viu aquesta situació en un moment de màxima tensió davant la imminent decisió del govern central de donar la seva opinió sobre l’opa. Les fonts consultades donen per fet que l’executiu de Pedro Sánchez no imposarà grans condicions addicionals a l’operació, aprovada ja per Competència, però sí que donen per fet que prohibirà una fusió. Això faria que si el BBVA convenç una majoria d’accionistes del Sabadell, pogués ser propietari del banc, però no podria fusionar-lo dins del seu perímetre.