El volcà de La Palma desprèn la calor de 4.000 bombes d’Hiroshima

L’empresa HDMeteo, que desenvolupa el portal meteorològic del Cabildo de La Palma, subministra aquestes dades com a demostració de l’elevada capacitat geotèrmica que allotja el volcà palmer. La magnitud de les erupcions volcàniques es mesura en l’escala de l’Índex d’Explosivitat Volcànica amb valors entre 0 i 8; en el cas d’aquesta erupció l’índex estimat fins ara és de 2, però també una característica de les erupcions és l’emissió de calor i, en el cas del Cumbre Vieja, s’està determinant l’acumulació geotèrmica que es troba al seu interior, energia que seguirà a la zona molt temps més una vegada finalitzi l’erupció, que segueix en plena fase explosiva.

Més sismes, més colades de lava i més diòxid de sofre a l’atmosfera reflecteixen cinc setmanes després que el volcà de La Palma, lluny de finalitzar, segueix en plena activitat i expulsant l’ingent magma que discorre per les profunditats de l’‘Isla Bonita’. I davant aquest escenari, els palmers estan amb l’ai al cor perquè, sense pressa ni pausa, la destrucció de cultius i edificacions va augmentant per moments. Tant l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) com l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan) certifiquen que l’erupció està en plena fase efusiva amb alternança d’episodis explosius intensos i que hi ha quatre boques eruptives, tot i que han arribat a ser nou centres d’emissió. També s’enumeren les colades de lava, que ara en són deu després de la irrupció d’un nou flux de magma detectat cap al sud i que torna a amenaçar la zona de Las Manchas.

La Villa de Mazo i les zones limítrofes a l’erupció volcànica es van despertar ahir amb ni més ni menys que 135 sismes detectats entre la matinada i el matí. La intensitat dels moviments sísmics la reflecteixen el fet que en 48 hores –del 22 al 24 d’octubre– l’IGN va registrar 307 sismes amb un màxim de 4,9 graus dissabte. Ahir la majoria dels terratrèmols es van detectar a 12 quilòmetres de profunditat, mentre que nou dels 135 es van registrar a 30 quilòmetres. Segons constaten els experts que monitoritzen el volcà, aquest ha augmentat l’emissió de piroclastos al con secundari de l’erupció, coincidint precisament amb l’augment ahir del tremor volcànic i l’augment de la sismicitat des de la nit de diumenge a 10-15 quilòmetres de profunditat. Ahir a la tarda es va sentir un nou sisme de quatre graus també de profunditat mitjana.

Aquest fort increment de la sismicitat ha provocat més sortida de lava i una colada que avança cap al sud, a la zona ja evacuada de Las Manchas, amenaçant la zona del Corazoncillo, una planta fotovoltaica i el cementiri. Els tècnics del Pevolca han detectat que aquesta nova colada s’ha frenat per la quantitat de cendra, tot i que està molt pròxima a aquest barri. També a última hora de la tarda es va comprovar l’obertura d’un nou focus emissor que ha suposat nous vessaments importants de lava i desbordaments procedents d’altres focus eruptius.

La colada que es va aturar al barri de La Laguna continua rebent aportació a la part posterior, per la qual cosa tard o d’hora acabarà avançant cap al mar. A més, s’hi ha unit un altre motiu de preocupació: la colada que procedeix de la boca que fins ara només venia emetent piroclastos i que és la que avança cap al sud a uns 50 metres per hora. L’esperança del gabinet de crisi és que aquesta colada s’acabi unint a una altra d’anterior i no provoqui danys, només materials, ja que aquesta zona va ser una de les primeres evacuades. A més, es confia que l’abundant acumulació de cendra en aquesta zona alenteixi i aporti més viscositat a aquesta colada.

En l’actualitat hi ha actius quatre centres d’emissió que aporten càrrega a les colades, i al llarg del procés eruptiu n’hi ha hagut fins a nou, segons va explicar ahir el director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, algunes de les quals s’han anat activant i tancant. Així mateix, va enumerar fins a deu colades que han anat emanant del volcà. La desena, la nova sorgida en sentit sud. La que continua amenaçant el barri de La Laguna és la colada número vuit, segons el mapa mostrat pel director del Pevolca en la seva compareixença diària davant els mitjans.

Destrosses de la lava

El satèl·lit Copernicus va actualitzar ahir la superfície afectada pel procés eruptiu, que s’estima en 852,27 hectàrees, 3,31 hectàrees més que el dia anterior, i l’amplada màxima entre els punts extrems de les colades es manté en 2.900 metres aproximadament. L’augment d’hectàrees respon al vessament làvic pel sud i als buits que s’han omplert a les zones intermèdies on els fluxos que s’han desbordat de les boques eruptives alimenten a les colades anteriors i la superfície que s’havia quedat fora de l’ocupació de la lava.

Segons les últimes dades de Copernicus quant al nombre de construccions destruïdes o malmeses, es calcula que el procés eruptiu ha afectat aproximadament un total de 2.270 edificacions, de les quals 2.143 estan destruïdes i 127, malmeses o en risc. Morcuende va puntualitzar que es tracta de l’escaneig que fa el satèl·lit sense distingir si són vivendes, locals d’eines, indústries o un altre tipus d’edificacions. En aquest sentit, segons les dades que maneja el comitè de direcció del Pevolca, amb dades del cadastre actualitzades fa 72 hores, les vivendes arrasades en són poc més d’un miler, a part de locals d’eines, locals d’hostaleria o d’oci i construccions d’altres usos que han anat caient amb el pas de la lava.

En relació amb els cultius, el total d’hectàrees afectades ronda gairebé les 260 hectàrees, gairebé 14 més que en el registre anterior. D’aquestes, 145,61 corresponen a plantacions de plataners; 53,54, a vinyes, i 22,89, a alvocaters.

L’impacte del volcà sobre la població continua augmentant. Quant a veïns evacuats, hi ha 439 persones (10 més respecte al dia anterior) allotjats en complexos hotelers –376 a l’Hotel de Fuencaliente i 63 a l’Hotel de Los Llanos de Aridane–. A més, hi ha 46 persones dependents en centres sociosanitaris de l’illa, segons va explicar el director tècnic del Pevolca.

La qualitat de l’aire en les últimes hores ha anat fluctuant en funció del vent i la inversió tèrmica que durant els últims dies ha estat a la zona de la vall d’Aridane i zones veïnes. L’últim mesurament d’emissió de diòxid de sofre realitzada va ser de 3.200 tones i l’altura del núvol de cendres, de 3,2 quilòmetres. La previsió per a les pròximes hores és que el núvol de gasos es dirigeixi cap al sud-oest, cosa que afavoreix l’operativitat de l’aeroport de La Palma i els de la resta de les illes, així que les connexions aèries seguiran obertes i seran les companyies aèries les que decidiran en cada moment si volen o no, com ha passat des que va començar l’erupció.

Notícies relacionades

Bárbara Jota, estudiant : «Sentia que no encaixava, però el sacrifici ha valgut la pena»

Exalumnes dels Jesuïtes de Casp demanen que l’ordre col·labori amb la policia

Un dels problemes afegits sorgits després de la sortida de la pols sahariana són les pluges que durant el cap de setmana van arribar a l’‘Isla Bonita’ i que poden afectar l’acumulació de cendra i que, si cauen amb força, el xoc amb la lava produeix emissió de gasos. En aquest sentit, es preveuen pluges «febles, escasses», al nord i l’est de La Palma, sense descartar-se a la cara oest.

Així mateix, els tècnics del Pevolca i de l’IGN constaten la «lenta tendència» de deflació del terreny en punts allunyats del centre eruptiu, mentre que la deformació a prop del con és estable, tot i que es tracta d’una situació canviant que pot modificar-se en qualsevol moment.