Protesta de jutges i fiscals

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts

A l’empara de la protesta contra la reforma del Govern per a l’accés a la judicatura i a la fiscalia, ha nascut una plataforma de professionals que competeix amb les associacions tradicionals.

Diverses associacions professionals han convocat una protesta per dimecres que ve

El moviment acusa l’Executiu de voler controlar la preparació de les oposicions

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts
4
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +

La reforma empresa pel Ministeri de Justícia per a l’accés a la judicatura i a la fiscalia ha fet encendre les dues carreres, que consideren que les modificacions plantejades tant en el sistema d’oposicions com en els punts referits a la regularització de més d’un miler d’efectius que actualment exerceixen com a substituts rerpesenten un atac a la independència judicial i a la separació de poders.

Totes les associacions professionals, excepte les progressistes, han convocat una aturada de deu minuts dimecres, 11 de juny, però a l’empara d’aquesta proposta ha sorgit una plataforma que es fa dir Unió Espontània de Jutges i Fiscals i que té uns plans de mobilització que sembla que van més enllà del que proposen les organitzacions que normalment actuen d’interlocutores amb el Govern.

El moviment, que té un perfil a les xarxes socials (@Huelga2025) que es va crear al mes de maig i que compta amb més de 1.700 seguidors, preocupa els responsables del departament comandat per Félix Bolaños, de la mateixa manera que preocupa l’aturada convocada. A més, la plataforma aplega tant professionals associats com no associats i la seva actuació es podria desbocar més enllà dels acords a què es puguin arribar amb les organitzacions habituals mentre duri aquest conflicte.

Caràcter apolític

En el seu perfil a la xarxa social X, la Unió de Fiscals i Jutges defineix el seu principi fundacional, que és el caràcter apolític ("no alineat amb cap ideologia política"), i també es refereix a "reivindicacions estrictament professionals amb cabuda per a tots els fiscals i els jutges, associats o no". Fins i tot han elaborat un manifest en què coincideixen amb les queixes de les associacions, si bé la majoria d’elles, consultades per aquest diari, incideixen en el fet que tot i els punts en comú no estan al darrere d’aquesta iniciativa.

Els implicats en aquest moviment manifesten que les reformes que pretén introduir Justícia –que ja està a punt d’iniciar-ne el tràmit al Congrés dels Diputats– constitueixen un greu retrocés pel que fa als valors d’independència judicial i separació de poders, a més de ser contràries al dret de la Unió Europea i a la mateixa Constitució. "La retirada d’aquestes iniciatives és l’única manera d’evitar-ho, i la vaga, l’última defensa legítima al nostre abast", assenyala el document.

La contundència d’aquests plantejaments topa de ple amb els arguments del mateix Ministeri, que rebutja que desapareguin les oposicions –s’introdueix una nova prova de caràcter escrit– o que el procés d’estabilització de substituts i d’increment del nombre de jutges del quart torn (per a juristes que tinguin més de deu anys d’experiència) sigui un pla per introduir en la carrera professionals que siguin afins al PSOE.

El moviment, igual que les associacions, també acusa el Govern de Pedro Sánchez de mirar de controlar, a través del Centre d’Estudis Jurídics, la preparació de l’oposició, cosa que el Ministeri de Justícia qualifica de notícia falsa perquè la norma preveu recórrer al registre de preparadors que ja existeix, als quals s’oferiran les instal·lacions del centre. Es tracta d’acabar una vegada per totes amb el model de preparar a casa i pagar en negre que encara funciona en alguns casos, segons indiquen fonts ministerials.

En coincidència amb tots aquests moviments, tant associatius com espontanis, als xats i sistemes de missatgeria que utilitzen els magistrats hi circulen aquests dies, segons ha pogut saber aquest diari, altres iniciatives que criden a la mobilització, com la creació i difusió a YouTube des de finals de la setmana passada d’un "himne dels jutges que desafien el poder", titulat Las mil y una togas, que compta amb gairebé 26.000 visualitzacions. També hi circulen crides als ciutadans perquè tothom faci una parada amb els jutges a les dotze del migdia de dimecres que ve en coincidència amb la mobilització oficial.

La plataforma també ha de fer front a la reforma de l’Estatut del Ministeri Fiscal: consideren que "reforça" el poder del fiscal general i "debilita" el Consell Fiscal perquè redueix les seves competències, que són les mateixes crítiques que ha despertat aquest projecte en l’Associació de Fiscals, majoritària en la carrera.

Intent d’acostament

El ministeri va intentar un acostament amb les associacions dimecres, si bé en opinió de l’Associació Professional de la Magistratura, el Fòrum Judicial Independent, l’Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria, l’Associació de Fiscals i l’Associació Professional i Independent de Fiscals el moviment ha sigut insuficient. Mitjançant un comunicat conjunt, van anunciar que el secretari d’Estat de Justícia, Manuel Olmedo, els ha traslladat "de manera taxativa" que "no es contempla" la retirada del projecte de llei.

Notícies relacionades

"Sembla clar que, en els punts essencials, la posició del ministeri és inamovible. No hi ha voluntat de retirar el projecte, però tampoc n’hi ha de consens i diàleg real, sinó només de treure el que ja està en tràmit, sense considerar essencialment les nostres objeccions", van apuntar, per afegir que malgrat això s’han compromès a "anar a totes les convocatòries del ministeri que tinguin per objecte avançar en un veritable estatut professional de jutges i fiscals".

Per la seva part, el portaveu del Secretariat de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Edmundo Rodríguez Achútegui, exigeix una àmplia convocatòria de places judicials i fiscals que acompanyi el projecte de llei per disminuir l’actual càrrega de feina. Respecte a les mobilitzacions judicials, nega que afectin la independència judicial o suposin una ingerència del poder polític en el judicial.