La ‘generació Lamine Yamal’ s’estrena aquest any en la selectivitat

Al llarg de l’escolarització han viscut tres lleis educatives diferents i una revolució demogràfica que ha canviat la composició de les aules per sempre: en una dècada, l’alumnat d’origen migrant ha passat del 10 al 20%. ¿Com han viscut ells tots aquests canvis? ¿Què suspenen i què aproven del seu pas per l’escola?

Un món nou

Pocs dies abans que més de 42.000 joves [entre els quals, Pau Cubarsí, company d’alegries de Yamal] descobreixin en què consisteix la temuda nova selectivitat, parlem sobre el sistema educatiu amb Alba Coll, Gerardo Esquivel, Kore Atoche i Alba Benavente. Acaben d’acabar el batxillerat a l’institut Josep Serrat i Bonastre de Barcelona i aquests dies estan aprofitant al màxim les classes de preparació de la selectivitat, en les quals estan descobrint "un món nou".

"La diferència entre l’ambient a l’aula durant el curs i el d’ara és abismal. Durant l’any les classes eren sorolloses, era complicat avançar, però en aquests dies de preparació de les PAU hi havia molt silenci, tothom concentrat; es nota que hi vas perquè vols i es mostra l’interès que tens", relata Gerardo, que va arribar del Salvador amb 11 anys i ha estudiat en aquest institut l’ESO i el batxillerat científic. Vol estudiar Enginyeria Electrònica en Telecomunicacions i s’està esforçant per arribar a la nota de tall.

Les seves companyes Alba Coll, Alba Benavente i Kore ho viuen exactament igual. "Durant el curs hi havia moments en què les classes semblaven particulars, perquè només tres o quatre alumnes prestàvem atenció i els altres passaven o feien altres coses amb l’ordinador i, és clar, en aquest context els professors prefereixen concentrar-se en els alumnes que de debò estan escoltant", continua el Gerardo.

"Hi ha molta gent a qui no li interessa el que està estudiant. És impressionant. En l’humanístic, quasi la meitat d’alumnes no sé què feien a batxillerat", es pregunta l’Alba Coll. La seva amiga Alba Benavente té una teoria: "Molts pares estan obsessionats que els seus fills facin batxillerat, tot i que els alumnes no vulguin. Probablement serien més feliços fent una altra cosa que potser els agradaria més, però els posen aquí, que no els interessa res i acaben fastiguejant tota la classe. Això ho he vist moltes vegades". També hi ha la qüestió de falta de places públiques en FP, que empeny moltes famílies a matricular els seus fills a batxillerat per no poder pagar una FP privada.

De manera espontània, els quatre joves van posant sobre la taula els temes que han marcat l’actualitat educativa durant els últims anys. Un timeline en el qual ells han sigut els protagonistes. Temes que van enllaçant un rere l’altre. El primer, la urgència de millorar l’orientació per intentar evitar la desmotivació de l’alumnat, que acaba provocant el cansament dels docents.

Aula d’acollida

En la mateixa conversa, el Gerardo obre el debat de les pantalles. "Van posar les pissarres digitals suposadament per millorar el rendiment i quasi no s’utilitzen. Les hem utilitzat potser una vegada al mes. Hi ha altres coses amb què es podria millorar el rendiment escolar que no requereixen tanta inversió", considera el jove, que guarda un bon record del seu pas per l’aula d’acollida a l’arribar a Catalunya.

A ulls d’aquest jove fanàtic de les matemàtiques, l’escola catalana acull bé: "Conec la mateixa gent espanyola que d’altres países; òbviament has d’esforçar-te més. Anar a l’aula d’acollida va ser important per aprendre el català, necessari per poder seguir les classes". Les dades globals, això sí, són menys optimistes. Un informe recent de la Universitat de Girona (UdG) apunta que un de cada tres alumnes catalans extracomunitaris deixa els estudis després de l’ESO, una taxa que triplica la dels nascuts a la UE.

A més d’arribar a la selectivitat i, si va bé, a la universitat, els 18 anys marquen oficialment l’arribada a la vida adulta, una fita que els joves viuen amb cert respecte. "Es passen el dia dient-nos que la intel·ligència artificial ens traurà la feina, que no tindrem jubilació. Els missatges que ens arriben són una mica depriments", apunta l’Alba Benavente. "Estem farts que ens diguin que no tenim futur", coincideixen tots quatre.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

"Jo tenia molta por de fer els 18 anys perquè sentia que a l’arribar a la majoria d’edat ja no em podia escapar. Ja em puc treure el carnet de conduir, puc treballar, puc votar, puc estar en una mesa electoral. De cop em va caure el món a sobre", no dubta a admetre l’Alba Benavente.

"Poder votar ens fa il·lusió i alhora també ens fa por, ara que l’extrema dreta està pujant moltíssim entre els joves. Hi ha molta gent que està desinformada i de vegades escoltes unes bogeries que penses: ¿i aquesta persona pot votar?", reflexiona la Kore, futura estudiant de Comunicació Audiovisual, si tot va bé.