Erupció espectacular
L’erupció del volcà de La Palma ha trencat amb els patrons marcats per la història
El volcà que ha emergit a Cumbre Vieja és el de «més envergadura» dels últims 600 anys a La Palma i mirar al passat dona pistes per entendre el present i futur de l’illa
L’erupció del volcà del massís de Cumbre Vieja a La Palma és, sens dubte, la de «més impacte» que ha patit La Palma en els últims 600 anys. Ho és per la superfície arrasada per les colades de lava fins al moment (700 hectàrees), el nombre de persones mobilitzades (7.000 evacuats), l’espessor de les colades i pels abundants danys que ha generat al principal motor econòmic de l’illa, l’agricultura. Amb un futur incert respecte a la durada i a l’avaluació final dels danys, així com les seves conseqüències a mitjà termini, conèixer el passat és la clau per trobar respostes.
La història demostra que l’illa mai s’havia enfrontat a una crisi volcànica de tal calibre però, al seu torn, la resiliència mostrada pels palmers cada vegada que el magma de les entranyes de la seva terra ha trencat el paisatge. Amb el coneixement volcànic de l’illa i el monitoratge exhaustiu s’han pogut evitar víctimes mortals i els danys, de moment, se centren en les infraestructures del lloc. Ara només queda resoldre si la recuperació futura seguirà els passos de l’adaptació que els palmers han mostrat al llarg de la història.
Cap erupció, de les set que ha patit l’illa, ha estat tan ben monitoritzada com l’actual. Tampoc n’hi ha hagut cap en què la població fos «tan vulnerable» com ara. En això redunda la geògrafa de la Universitat de La Laguna (ULL), Carmen Romero. «L’àrea coberta per l’erupció actual no difereix de la que han sepultat altres volcans de les illes, però la població és molt més vulnerable que fa 100 o 200 anys». L’illa compta avui dia amb un cens de 83.458 habitants, segons les dades de l’Institut Canari d’Estadística (ISTAC).
Notícies relacionades
No obstant, el 1712, quan va patir l’erupció del Charco –la que havia arrasat més superfície fins al moment–, a l’illa hi vivien poc més de 15.000 persones. En aquell moment van abandonar casa seva vuit persones de la zona que actualment es coneix com El Remo, i tot i que la del Charco és una de les erupcions més mal narrades de La Palma, se sap que amb prou feines hi va haver danys per aquesta raó.
Tehuya, que va entrar en erupció molt abans, el 1585, compta amb una descripció molt més detallada, i fins i tot, amb dades científiques. «Es va mesurar la deformació, els sismes, el comportament i fins i tot l’emplaçament de la columna eruptiva, que va arribar fins a La Gomera i Tenerife», explica Romero. D’aquesta erupció en van sorgir els rocs fonolítics de Jedey, que avui són més coneguts com Los Campanarios.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Novetats en el format RTVE pren mesures amb 'La familia de la tele': separa Aitor Albizua i Inés Hernand de María Patiño i elimina el cor d'un dels seus blocs
- Seguretat Social El Govern central vol facilitar que els jubilats combinin la seva pensió amb un ‘minijob’
- incident als voltants de l’estadi Detinguda la dona que va atropellar 15 aficionats de l’Espanyol
- Radiografia d’un campió La Lliga de la revolució de Flick
- Treballadors de la DGAIA van alertar el 2023 del risc en les fugues de menors
- Famosos La gran ficada de pota de Lola Índigo després de l’atropellament a Cornellà: ha hagut de demanar perdó
- Succés Un home de 41 anys, ingressat a l'UCI en estat greu després de l'atropellament massiu a Cornellà
- A la tardor TV3 renova les cares dels seus 'Telenotícies', amb la baixa de Ramon Pellicer
- Educació a Catalunya Quatre de cada 10 nens i adolescents catalans no tenen accés a cap activitat d’oci educatiu a l’estiu
- Investigació iniciada el setembre Tres detinguts a l'Hospitalet i Cornellà de Llobregat per furts i estafes fent-se passar per operaris de gas