L’erupció del volcà de La Palma ha trencat amb els patrons marcats per la història

La història demostra que l’illa mai s’havia enfrontat a una crisi volcànica de tal calibre però, al seu torn, la resiliència mostrada pels palmers cada vegada que el magma de les entranyes de la seva terra ha trencat el paisatge. Amb el coneixement volcànic de l’illa i el monitoratge exhaustiu s’han pogut evitar víctimes mortals i els danys, de moment, se centren en les infraestructures del lloc. Ara només queda resoldre si la recuperació futura seguirà els passos de l’adaptació que els palmers han mostrat al llarg de la història.

Cap erupció, de les set que ha patit l’illa, ha estat tan ben monitoritzada com l’actual. Tampoc n’hi ha hagut cap en què la població fos «tan vulnerable» com ara. En això redunda la geògrafa de la Universitat de La Laguna (ULL), Carmen Romero. «L’àrea coberta per l’erupció actual no difereix de la que han sepultat altres volcans de les illes, però la població és molt més vulnerable que fa 100 o 200 anys». L’illa compta avui dia amb un cens de 83.458 habitants, segons les dades de l’Institut Canari d’Estadística (ISTAC).

Notícies relacionades

La creació d'un ronyó híbrid d'humà i porc obre un nou horitzó per als trasplantaments

Catalunya crea un ‘hub’ per construir edificis amb la fusta obtinguda després de la gestió forestal

No obstant, el 1712, quan va patir l’erupció del Charco –la que havia arrasat més superfície fins al moment–, a l’illa hi vivien poc més de 15.000 persones. En aquell moment van abandonar casa seva vuit persones de la zona que actualment es coneix com El Remo, i tot i que la del Charco és una de les erupcions més mal narrades de La Palma, se sap que amb prou feines hi va haver danys per aquesta raó.

Tehuya, que va entrar en erupció molt abans, el 1585, compta amb una descripció molt més detallada, i fins i tot, amb dades científiques. «Es va mesurar la deformació, els sismes, el comportament i fins i tot l’emplaçament de la columna eruptiva, que va arribar fins a La Gomera i Tenerife», explica Romero. D’aquesta erupció en van sorgir els rocs fonolítics de Jedey, que avui són més coneguts com Los Campanarios.