IA lliure i gratis, el model de Pequín

El 2017, Xi Jinping va presentar davant el món el seu ambiciós pla per convertir la Xina en líder mundial en intel·ligència artificial (IA) per al 2030. Les seves aspiracions, deixar de ser "la fàbrica del món" per convertir-se en una superpotència tecnològica, semblaven llavors una quimera. Vuit anys després, el gegant asiàtic lidera amb ampli marge les sol·licituds de patents d’IA generativa, segons dades de l’ONU, i l’any passat va publicar 23.695 investigacions científiques sobre IA, més que els EUA, la Unió Europea i el Regne Unit junts, revela un estudi de la firma analítica Digital Science.

Al gener una start-up xinesa llavors desconeguda, DeepSeek, va sorprendre propis i estranys al llançar un gran model de llenguatge que superava els més potents, desenvolupats als EUA, i ho feia amb molts menys diners i sense la necessitat d’haver de comptar amb la tecnologia més avançada. La Xina vivia el seu "moment Sputnik" i posava tan en evidència la fragilitat de l’hegemonia nord-americana que fins i tot el president Donald Trump va advertir que l’ascens xinès era un "toc d’atenció". Tot i que Silicon Valley continua dissenyant la major part de la IA més avançada, l’equilibri de poder està canviant. Pequín ha aconseguit posar el domini dels Estats Units en entredit i ja supera el seu gran rival en un àmbit que pot ser crucial per al futur: la IA de codi font obert. El sorpasso de DeepSeek demostra, segons diu l’influent magnat Eric Schmidt, exdirector executiu de Google, "com de ràpid es pot capgirar la truita en la supremacia tecnològica".

Models tancats

Els EUA sustenten el seu lideratge en el camp de la IA en la força de les seves Big Tech –Google, Microsoft, Amazon o Meta–, la indústria privada més potent del món, centres d’innovació punters i un ecosistema de capital risc que està regant les seves ambicions i la de firmes en ascens com OpenAI, Anthropic o xAI amb centenars de milers de milions de dòlars. D’allà, neixen els xatbots o eines d’IA generativa més populars, models tancats, de pagament i el funcionament dels quals només controlen els seus propietaris. La immensa majoria d’aquests colossos empresarials aposten per aquest jardí tancat, recelosos de compartir la seva fórmula d’èxit per d’aquesta manera explotar-la a la recerca de més beneficis econòmics.

Trump abraça aquesta visió i mira d’impulsar tant sí com no l’expansió de la seva indústria nacional mitjançant una dràstica retallada de la regulació i la imposició d’una guerra comercial –dels aranzels al bloqueig de les exportacions de xips– que busca paralitzar l’ascens xinès. No obstant, també dificulta la contractació de talent estranger i retalla el finançament de les universitats. "Els EUA estan fent tot el possible per soscavar el seu propi lideratge tecnològic", avisa l’historiador econòmic Carl Benedikt Frey.

La Xina vol aprofitar l’oportunitat seguint el camí oposat. Aquest 2025, Alibaba, Baidu, ByteDance –propietària de TikTok–, DeepSeek o Tencent han llançat models oberts amb codi font o dades d’entrenament disponibles públicament. Això significa que qualsevol pot descarregar el model al seu ordinador, auditar-ne i modificar-ne les entranyes i crear noves aplicacions. I, en la majoria de casos, són gratuïts. Aquesta recepta –que Google ja va utilitzar per conquerir el mercat dels smartphones amb Android– podria servir ara perquè Pequín reforci la seva influència tecnològica.

Notícies relacionades

Vot de càstig

L’ONU recolza la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental

El Partit Comunista de la Xina manté un ferri control d’internet, un sistema de vigilància i censura que es coneix com el Gran Tallafoc. El règim ha abraçat l’open source com a estratègia de país per esquivar aquestes restriccions i facilitar que les seves empreses tinguin impacte mundial. "La Xina està disposada a compartir la seva experiència en el desenvolupament de la IA i els seus productes tecnològics per ajudar països de tot el món", va explicar al juliol el primer ministre xinès, Li Qiang.

El fulgurant ascens de DeepSeek ha obert les comportes a empreses i universitats xineses, que s’han llançat a crear noves solucions d’IA de codi font obert i gratuïtes.