Vot de càstig

El descontentament ciutadà desatès ha castigat a les urnes els partits governants en les recents eleccions nacionals a la Unió Europea (UE). La falta d’habitatge assequible i el retrocés en el nivell de vida a causa de l’encariment acumulat en els productes i serveis bàsics ha sigut un denominador comú en els comicis de la República Txeca, Irlanda i els Països Baixos. L’escassetat de vivenda assequible per a la població autòctona i la cessió de pisos socials a famílies estrangeres han accentuat el debat antiimmigració.

En les legislatives txeques, el descontentament va donar la victòria el 4 d’octubre a l’ultra Acció de Ciutadans Descontents (ANO, les sigles del qual signifiquen "sí" en txec) de l’oligarca Andrej Babis, que va obtenir el 34,5% dels vots, 7,4 punts més que el 2021. La coalició governant conservadora Spolu, del primer ministre Petr Fiala, va perdre 4,4 punts i es va quedar en el 23,4%.

A la República Txeca, el preu de l’habitatge s’ha multiplicat per 2,35 des del 2015, indica un estudi del Consell de la UE. El país pateix, a més, un dèficit de 161.000 vivendes, segons un altre estudi de Housing Europe. Babis va basar la seva campanya en acusacions al Govern de Fiala de prioritzar la despesa militar i els interessos d’Ucraïna per sobre de les necessitats dels txecs.

En les presidencials d’Irlanda, el descontentament va donar una devastadora victòria el 24 d’octubre a la candidata independent, l’esquerrana Catherine Connolly, amb el 63,4% dels vots. Els dos candidats de la coalició governamental conservadora del Fianna Fail i el Fine Gael van rebre un important vot de càstig: Jim Gavin (candidat del Fianna Fail del primer ministre Micheal Martin) va rebre només el 7,2% i Heather Humphreys (candidata del Fine Gael) va obtenir el 29,5%.

A Irlanda, el preu de la vivenda s’ha quasi duplicat des del 2015 (92% d’encariment), segons l’estudi de la UE. El preu de lloguer a Dublín se situa de mitjana per sobre dels 2.390 euros mensuals i falten 200.000 vivendes al país.

En les legislatives dels Països Baixos del 29 d’octubre, el descontentament per la gestió i les promeses incomplertes de la coalició governamental del vencedor en els comicis de 2023, l’ultra Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders, li ha tret 700.000 vots i 11 escons. El descontentament ha convertit el fins ara minoritari Demòcrates 66 (liberal progressista) en la primera força política per un estret avantatge de 15.000 vots per sobre del partit de Wilders, amb el qual ha empatat en 26 escons, segons les dades provisionals. Demòcrates 66, amb la seva proposta de construir massivament pisos i crear deu noves ciutats per resoldre l’apressant crisi d’habitatge, ben bé va triplicar el nombre de vots respecte al 2023. Però, malgrat el retrocés de Wilders, les forces ultres i populistes controlaran quasi un terç del Parlament.

El Partit Liberal (VVD), que va dirigir els governs holandesos des d’octubre del 2010 fins al juliol del 2024 amb l’actual secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, com a primer ministre, va seguir en declivi perdent vots i escons. Els laboristes (PVDA), aliats amb els Verds, també van patir un significatiu retrocés en vots i escons respecte al 2023. Els laboristes continuen pagant la traïció al seu electorat per les polítiques d’austeritat i retallades que van imposar quan van participar en el segon Govern de Rutte (2012-2017).

Als Països Baixos, el preu de la vivenda s’ha multiplicat per 2,1 des del 2015 i en falten 400.000. Durant la gestió de Rutte, la crisi habitacional es va agreujar per la passivitat governamental. El Govern sortint també ha incomplert la seva promesa de construir 100.000 habitatges anuals.

Notícies relacionades

IA lliure i gratis, el model de Pequín

L’ONU recolza la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental

Bomba de rellotgeria

La crisi de l’habitatge és una bomba de rellotgeria a la UE, causada per l’escassa inversió en pisos socials en les últimes dècades. A Espanya, on el preu de la vivenda s’ha encarit un 72% des del 2015, s’estima que falten 700.000 pisos, va indicar al setembre el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá. El ritme de construcció és també molt inferior a les necessitats en la majoria de països. A França s’estima que se’n necessiten 518.000 nous a l’any i a Alemanya 400.000. Per resoldre la crisi habitacional, els Estats de la UE haurien d’invertir-hi desenes de milers de milions anuals a construir pisos socials. Però la Comissió Europea i la majoria dels governs prioritzen augmentar la despesa militar.