Catalunya crea un ‘hub’ per construir edificis amb la fusta obtinguda després de la gestió forestal

Situat a Olius (Solsonès),aquest ‘hub’ aspira a tancar el cicle de la gestió forestal. O sigui, aprofitar de forma eficient la fusta que s'obté del manteniment dels boscos, alhora que es redueix el risc d’incendis i es genera activitat econòmica. Fins ara, bona part de la fusta extreta a Catalunya ha tingut una destinació d’escàs valor afegit, com la llenya o els embalatges, cosa que amb prou feines compensa l’esforç de la seva extracció.

Boscos joves

Això s'explica perquè la fusta més òptima per a la construcció estructural es troba en les arbredes pirinenques, les més madures i les que tenen menys risc d’incendi. Per tant, es tracta de llocs en els quals és menys urgent realitzar gestió forestal. En canvi, en els boscos mediterranis, els més amenaçats pel risc d’incendis, es talen arbres joves de menys densitat, com el pi blanc. De moment, malgrat que s’ha intentat utilitzar aquest tipus de recurs per fer fusta contralaminada (CLT), encara no s’ha aconseguit amb èxit.

El nou hub, en aquest context, pretén fer un salt qualitatiu i resoldre l’equació pendent: transformar la fusta local d’arbres joves en productes d’alt rendiment per a la construcció. Entre d’altres propostes, es planteja substituir materials com el formigó o l’acer, i reduir així significativament les emissions de CO₂, per aquest tipus de fusta.

El Hub Forestal de Catalunya, impulsat pel CTFC, s’ha concebut com un espai d’innovació que es posarà al servei de la bioeconomia circular. Amb una inversió de 3,8 milions d’euros, finançats parcialment mitjançant el Fons Climàtic, que es nodreix de l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles, el complex s’ha construït precisament amb fusta contralaminada del Pirineu, per demostrar que un nou camí és possible.

Notícies relacionades

Eliminar arbres a prop de la població i recuperar pastures: l’estratègia del Govern d’Illa per als boscos de Catalunya

La creació d'un ronyó híbrid d'humà i porc obre un nou horitzó per als trasplantaments

L’edifici, de 3.900 metres quadrats, compta amb laboratoris d’assaig preindustrial, una unitat de proves i una planta de prototipatge on es desenvoluparan productes innovadors. El centre servirà també per acompanyar empreses en els seus processos de certificació i validació de nous usos de la fusta. El director del CTFC, Antoni Trasobares, remarca que s’ha d’«accelerar el pas entre la ciència i la pràctica». «Sovint es fan investigacions d’altíssim nivell que no arriben a aplicar-se; amb aquest ‘hub’ volem que les coses passin», defensa. Segons Trasobares, el sector forestal pot ser un motor econòmic, social i ambiental si es combina el coneixement amb la col·laboració publicoprivada.

Un nou model

El president Salvador Illa, present en la inauguració, d’estaca que aquest tipus d’iniciatives són essencials per afrontar els desafiaments del canvi climàtic. Illa ha tornat a recordar que els boscos catalans estan en expansió i que la seva correcta gestió no només evita grans incendis, sinó que també obre la porta a noves oportunitats per al territori. «Els canvis que necessitem vindran de la mà de la ciència», afirma el president, que ha insistit en la idea d’eliminar «obstacles administratius» que dificulten el desenvolupament del sector.