Les discoteques no erradiquen els ‘botellons’, però els desinflen

És divendres, dotze de la nit, i al parc de les Tres Xemeneies (Barcelona) poc més d’un centenar de joves es reparteixen en petits grupets. En bosses de plàstic porten ampolles d’alcohol i refrescos, que barregen en gots. Alguns xerren de la vida, de la setmana, de la feina. D’altres prefereixen moure els malucs. Tots esperen arribar «al puntet» per poder entrar a la discoteca Apolo sense haver de pagar consumicions a dins.

«Estem molt nervioses, és el primer dia en dos anys que tornem a trepitjar una discoteca», diu emocionada la Irene, de 27 anys, i cubata en mà. Estan fent temps per entrar a la discoteca Apolo. «Estamos aquí bevent per culpa del sistema capitalista, perquè les consumicions són caríssimes a dins, no ens les podem permetre, que som una generació pobra», afegeix la Laura, la seva amiga.

Un versió semblant aporten la Valèria i el Pol, dos estudiants d’administració i direcció d’empreses. «Vam estar a la Mercè i al ‘macrobotellon’ de l’Autònoma, i realment prefereixo les discoteques als ‘macrobotellons’», explica el Pol. «Et sents més segura, saps que hi ha personal que vetlla per la teva seguretat i que si passa alguna cosa et pot socórrer: els ‘botellons’ al carrer són com la selva, mana el més fort», suggereix la Valèria, també estudiant. Insisteixen alhora en el tema dels preus de les discoteques. «D’acord que han estat tancats, però les discoteques estan apujant preus de mala manera, fins i tot els han duplicat», critica el Manel, un altre amic del grupet.

«Més còmode al carrer»

«Entenc que hi hagi molta joventut que està en situació precària, que s’han acostumat als ‘botellons’ i a no pagar. Però per a mi és diferent. Jo prefereixo estar al carrer, em sento més còmode, hi ha menys regles i no he de portar mascareta», explica el Ricardo, un pintor de carrer que a la una de la matinada està al passeig del Born fent un gintònic amb amics. Desenes de persones entre els 25 i els 40 anys beuen i ballen al carrer, tot i que aquest divendres n’eren moltes menys que en setmanes anteriors. «Volíem anar a algun local per celebrar el meu 33è aniversari, però entre que estan plens i que alguns dels meus amics no s’han volgut vacunar... ens quedem aquí al Born, s’hi està bé», explica el Jordi, un altre dels presents.

Com és habitual les últimes setmanes, la platja de la Barceloneta continua pràcticament buida. Una desena de petits grups d’amics s’asseien a la sorra per xerrar, riure i beure alcohol. El més nombrós –d’unes 12 persones–, el de la Lea, una francesa de 22 anys que estudia comerç a Barcelona. ¿Per què preferiu estar aquí que en una discoteca? Simplement es frega els dits de la mà amb el polze. «¡Els diners. No en tenim!», afegeix. «Només per entrar et cobren més de 20 euros, i després hi ha la consumició. Això que prenc ara com a molt em costarà dos euros, però allà te’n costa 10 o 15», diu.

«La gent no té pasta»

A dos quarts de tres de la matinada, el passeig Lluís Companys també està menys freqüentat que altres nits. Però, malgrat això, gairebé 200 persones ballen i xerren al voltant d’uns tambors. «Jo volia anar al Sutton, però al reservar plaça ja estava tot ple, amb l’afluència i que has de reservar és una putada. I al final, mira, vaig acabar aquí», diu somrient l’Etna, d’uns 30 anys. ¿Creus que continuaran fent-se aquests ‘botellons’? «Clar, la mala herba mai no mor, i la gent no té pasta per anar a les discoteques», afegeix entre rialles.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Era sorprenent que a les quatre de la matinada la plaça dels Àngels, al barri del Raval, davant el Macba, continués plena de gom a gom. «No donem a l’abast en aquest districte, no podem entrar allà perquè ens falta molt personal i recursos», es queixaven a aquest diari un parell d’agents de la Guàrdia Urbana. «Nosaltres volíem anar a Pachá o algun local així, però és que entre els aforaments i els preus de les consumicions al final hem dit, anem al Macba», diu la Lucía, estudiant d’econòmiques de 19 anys. «A mi la Mercè, aquests ‘botellons’ amb tanta gent, no em van agradar. Però aquí és diferent, és més tranquil i hi ha gent molt diversa i interessant per conèixer», afegeix.

«Això dels ‘botellons’ crec que no ho pararà ni Déu», assegura la Carmen, la seva amiga. «Potser la pluja, el fred», suposa un altre noi. De moment, i amb l’obertura de les discoteques no s’han tornat a produir disturbis ni grans aglomeracions. Però tampoc han erradicat els ‘botellons’.