Final al conflicte originat per una família que no volia que les seves filles portessin mascareta a classe

«Estàvem desitjant que les nenes tornessin al col·le»

«Estàvem desitjant que les nenes tornessin al col·le»

SILVIA SÁNCHEZ FERNÁNDEZ

4
Es llegeix en minuts

La resposta va ser unànime. Companys de classe, famílies i docents van coincidir en la seva reacció a la tornada de les dues germanes que no anaven a l’escola des de la setmana passada perquè els seus progenitors no volien que utilitzessin mascareta a l’aula. «Estàvem desitjant que les nenes tornessin». Aquestes van ser les paraules dels mares i pares que es congregaven a les portes de l’escola Alba Plata aquest dimarts per recollir els seus fills en una jornada en aparença normal que va retornar també aquesta normalitat educativa a les dues menors.

La notícia va ser rebuda amb tanta alegria que totes dues, que estudien tercer i cinquè de primària, van ser rebudes amb aplaudiments a les respectives classes. «Com si no hagués passat res», va concloure una de les mares la filla de les quals comparteix classe amb la menor de les germanes. Realment aquest to de conciliació i calma va protagonitzar la jornada en la qual, ovacions a part, l’horari lectiu es va complir al peu de la lletra i amb la serenitat i l’ordre habitual. Si que és cert que ahir al matí, les menors, a fi d’evitar l’enrenou mediàtic, van abandonar el centre per una sortida diferent a la de la resta. 

Queda conclosa d’aquesta manera, i amb menys enrenou del que va suscitar al seu inici, la polèmica en què s’han vist envoltades l’última setmana les dues nenes del centre de Càceres a causa de la decisió dels seus familiars, que es negaven a portar la protecció, obligatòria per a majors de 6 anys, durant les classes. Des que va arrencar el conflicte coincidint amb l’inici de curs dilluns passat, la família ha mantingut la seva postura en les negociacions amb l’administració, ja que es tracta d’una escola pública.

Quant al posicionament de la Junta, s’ha anat completant al llarg de la setmana en què el secretari d’Educació, Francisco Javier Amaya, ha comparegut fins a tres ocasions davant els mitjans. En l’última, que va tenir lloc aquest dimarts coincidint amb la tornada de les menors, va agrair la mediació entre les parts perquè es resolgués el conflicte «en l’àmbit educatiu» i va destacar la implicació de la comunitat educativa, en concret de les tutores de les alumnes i de la directora de l’escola.

Si les nenes haguessin continuat sense assistir a l’escola, s’havia activat el protocol d’absentisme, tal com va anunciar la conselleria en última instància. En un primer moment, abans que la polèmica tingués transcendència mediàtica i l’escola informés la Junta de la intenció dels progenitors de les dues nenes dilluns passat, Educació va proposar com a alternativa que les menors rebessin classes en una aula separada de la resta, una decisió a què es van negar en bloc els docents, que un dia més tard es van manifestar davant les portes de l’escola per mostrar el seu rebuig a causa que compartir aula sense mascareta no garantia la seva seguretat.

Atenent la demanda dels professors, la conselleria va rebutjar l’opció i es va mostrar amb una postura més contundent en què va defensar que sense mascareta les menors no podrien entrar al centre i va afegir que les joves rebrien un seguiment educatiu a casa, tot i que en un primer moment va generar dubtes sobre si aquest seguiment suposava que rebrien classes a casa. 

Finalment, el secretari d’Educació va tornar a comparèixer per precisar que el seguiment educatiu no era substitutiu de l’educació a casa, ja que l’absència de les menors no estava justificada i va ser llavors quan va avançar que s’aplicaria el protocol d’absentisme.

De manera paral·lela, la Junta va avançar que havia remès documentació a la Fiscalia provincial perquè elaborés un informe que depurés responsabilitats. Sobre aquest assumpte, Amaya va concretar aquest dimarts que al marge d’haver tancat aquest cas, la Junta continuarà amb els tràmits per sol·licitar la investigació al ministeri públic que doti a l’administració d’eines i recursos en el cas que es produeixi una situació similar en el futur. Va justificar la continuació de l’informe als tribunals en la necessitat de comptar amb «exemples que serveixin per tenir en compte com actuar quan no prioritzi l’interès superior del menor, quan tinguem constàncies o indicis que es poden estar vulnerant alguns dels drets fonamentals».

Compartir l’article

Compartir una notícia

Notícies relacionades

De la mateixa manera, va posar de manifest l’agraïment de l’administració la família de les nenes per la seva «predisposició per escoltar» i el seu «diàleg constant». «Gràcies a les estratègies de mediació podem dir que sense necessitat d’acudir a altres instàncies que sobrepassen els límits estrictament educatiu, des del diàleg, amb normes i documents i protocols propis de l’Educació s’ha resolt feliçment un conflicte», va recalcar. 

Finalment, va voler incidir en les seves declaracions que en aquest cas «sempre ha primat l’interès superior del menor, sempre ha prioritzat la integritat d’aquestes nenes, sense posar en perill la salut i la seguretat de la resta de membres de la comunitat educativa».