Tornada al col·le en pandèmia

El drama dels fills del negacionisme: forçats pels pares a deixar l’escola

  • El cas d’unes nenes extremenyes els progenitors de les quals prefereixen no portar-les a classe abans que posar-los mascareta revela la difícil situació a què s’enfronten aquests menors

El drama dels fills del negacionisme: forçats pels pares a deixar l’escola

David Castro

5
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Dues nenes de Càceres han començat el curs de la pitjor manera possible: forçades pels pares a no portar mascareta, assenyalades per la resta d’alumnes i progenitors, i finalment apartades de l’escola. Quan van començar les classes, divendres passat segons el calendari extremeny, les dues menors, que cursen tercer i cinquè de primària, van acudir a l’escola sense mascareta. Els seus pares són negacionistes i rebutgen l’ús de la peça. 

El centre, anomenat Alba Plata, va decidir primer que les nenes compartissin l’aula amb els seus companys, si bé assegudes en tot moment al costat de les finestres, cosa que va provocar un enorme malestar entre els pares de la resta d’alumnes. Després, la Junta d’Extremadura va anunciar que rebrien classes a part, elles soles, una fórmula que no s’adiu amb el que assenyala la llei i que va revoltar els docents. Així que dimecres passat la comunitat autònoma va fer marxa enrere: les menors no podrien acudir a l’escola sense la protecció. També va advertir que arribat el cas activaria el protocol per absentisme escolar. Des d’aleshores, els pares han optat per no portar-les a classe. 

Des que va començar la tornada al col·le s’han donat a Espanya almenys dos casos similars més, resolts de forma molt més ràpida i expeditiva. A Barcelona, dues nenes van acudir dijous a l’escola sense mascareta: la direcció del centre les va enviar a casa, des d’on rebran classes telemàtiques si els pares no canvien d’actitud. A Mallorca, les famílies de dos alumnes també van intentar que anessin a classe sense mascareta i el Govern balear va vetar-ne l’entrada al centre. Tots posen de manifest la difícil situació en què el negacionisme col·loca els seus fills, víctimes de l’entossudiment anticientífic dels seus progenitors. Tot es torna encara més complex quan els pares tenen visions diferents sobre la pandèmia del coronavirus. 

Un burofax sobre la vacuna

Sonia Vescovacci és policia nacional en excedència. Lidera Policies per la Llibertat, una organització present a 10 països, amb prop de 200 membres a Espanya segons els seus propis càlculs, que organitza protestes i assisteix els qui han rebut multes per no complir les restriccions contra la Covid. Té dos fills, de 9 i 11 anys. «El curs passat no els vaig portar a l’escola –explica. No volia que portessin mascareta de dilluns a divendres. He tingut problemes amb el pare per aquest tema, estic separada. Ell també és company de la policia, però no comparteix la meva visió. Quan eren amb el seu pare, sí que anaven al col·le. Quan s’estaven amb mi, no».

Però al març, el centre escolar, situat a la província d’Alacant, va decidir «relaxar» les mesures. «Van ser flexibles. Van deixar que la mascareta estigués sota del nas o la barbeta. Així que vaig cedir a la petició de la meva filla gran, perquè per a ella és molt important el contacte amb les seves amigues. Li vaig dir: ‘Sí, però sempre que et deixin respirar’», continua. Aquest curs, els seus fills acudeixen a classe, perquè l’escola, segons la seva versió, continua sent laxa sobre l’ús de la mascareta, una cosa que ella accepta «fins a cert punt». Alhora, ha enviat a la seva exparella un burofax comunicant-li la seva negativa que siguin vacunats. «Ningú tocarà els nens», diu. 

Encara no s’ha autoritzat la vacuna per als menors de 12 anys, però és molt probable que s’autoritzi aviat (la farmacèutica Pfizer espera començar a punxar a mitjans d’octubre), i Vescovacci trepitja aquí un terreny molt relliscós. Fa uns dies, un jutjat de Barcelona va donar la raó a una mare que volia immunitzar els seus dos fills en contra de la negativa del seu exmarit

La pàtria potestat

El debat entre dret a l’educació i dret a la salut és un tema «conflictiu», perquè el primer «és fonamental i obliga l’Estat a prestacions actives», afirma Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València (UV). Tot i així, amb l’actual decret llei, aprovat el 24 de juny passat, que assenyala que els majors de sis anys han de portar mascareta «en qualsevol espai tancat d’ús públic o que es trobi obert al públic», continua Boix, «jurídicament no hi ha problema per no deixar anar aquests nens a classe». 

«Això sí, caldrà establir d’alguna manera com poden rebre els continguts educatius, i els pares haurien de rebre una visita de la inspecció i dels serveis socials», acaba. Perquè si es demostra que estan perjudicant els drets dels seus fills, se’ls pot obligar a canviar i portar els nens a l’escola, sota risc, si no ho fan, fins i tot de poder arribar a perdre la pàtria potestat en cas d’extrema contumàcia en la negativa d’escolaritzar-los».

Moviments a la dreta

Notícies relacionades

El final de l’ús de la mascareta a les aules, en qualsevol cas, no s’entreveu a curt termini. Els experts no s’atreveixen a especular sobre quan es podria derogar aquesta mesura. La dreta, no obstant, ja ha començat a plantejar propostes en aquest sentit. Sobretot, Vox. Dilluns el partit ultra va anunciar que proposarà en totes les comunitats autònomes que la mascareta deixi de ser obligatòria en les escoles per als menors de 12 anys. En el PP també hi està havent moviments, tot i que més tímids. Dijous el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Enrique Ruiz Escudero, va assenyalar que l’autonomia, malgrat no tenir competències per fer aquest pas, es plantejava eliminar parcialment l’ús de mascaretes en interiors si els contagis continuen baixant, però no va precisar a quins llocs es podria aplicar aquesta relaxació. 

«La mascareta la tindrem molt temps –remarca José Martínez Olmos, exsecretari general del Ministeri de Sanitat i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública. Hauríem de tenir incidències acumulades per sota de 25 de forma continuada i que no hi hagués onades en altres països. Encara queden moltes incerteses: possibles noves variants, quant dura la immunitat i la cobertura vacunal que finalment aconseguim».