Curs 2021-22

La demanda d’FP es dispara també als centres concertats i privats

  • La patronal demana a la Generalitat que derivi alumnes que s’han quedat sense plaça a la pública i en financi les quotes

La demanda d’FP es dispara també als centres concertats i privats

Jordi Otix

6
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Després d’anys d’injust desprestigi acadèmic, la formació professional (FP) té per fi la reputació que mereix. Fins ara, atreia a Espanya un 12% d’estudiants, davant una mitjana europea del 26%. No obstant, els últims 5 anys, i especialment aquest curs 2021-22 s’ha produït un boom. L’altíssima demanda ha fet que, en territoris com Catalunya i Madrid, molts aspirants no hagin aconseguit plaça en centres públics, saturats d’alumnes. La Generalitat ha optat per derivar estudiants a l’Institut Obert de Catalunya (IOC), un macroinstitut públic centrat en l’educació a distància. No obstant, els centres concertats i privats que ofereixen FP –que també han registrat aquest curs un considerable augment de matriculacions– asseguren que l’opció de l’IOC no ha sigut la millor de les idees. Aquests estudiants joves, segons la seva opinió, necessiten formació presencial. La patronal del sector demana a la Generalitat que derivi als alumnes que no han aconseguit plaça a la pública i que sigui l’administració la que assumeixi les quotes.

«Som part de la solució. Davant problemes urgents, remeis diferents. Que comptin amb nosaltres. I que, lògicament, sigui l’administració la que financi les quotes perquè si no, aquests nois, les famílies dels quals no poden pagar els estudis, es quedaran sense formació», explica Eva Salvà, directora general de l’Agrupació Escolar Catalana, patronal que forma part del Servei Educatiu de Catalunya.

Segons la seva opinió, Catalunya hauria d’haver mirat cap a l’FP d’Euskadi, on els centres públics mantenen una convivència «normal, sana i regulada» amb els concertats i privats. Aquest és, segons Salvà, el secret de l’èxit de la prestigiosa FP basca, a què també cal sumar un altre aspecte clau: el fort teixit empresarial.

«Els últims 5 anys, l’FP ha experimentat un claríssim ascens. Ara la demanda ha explotat per dos motius fonamentals. Un n’és la pandèmia. I l’altre, el fet que els joves s’han conscienciat sobre la importància de tenir oportunitats laborals», destaca Salvà. En el curs 20-21, el nombre de matriculacions a FP a tot Espanya va augmentar en un 5,2% respecte a l’anterior. Encara no hi ha xifres oficials d’aquest curs, però sens dubte hi haurà un increment important, sobretot als cicles formatius relacionats amb la sanitat i la tecnologia digital.

 

L’altíssima demanda no només s’ha donat aquest any als centres públics. Als concertats i privats, també. La normativa ha canviat per permetre que les ràtios augmentin de 25 alumnes per classe a 30, explica Núria Prat, directora de Prat Educació, un centre que va néixer el 1925 a Barcelona com a escola i que va implantar l’FP el 1973. Aquest any té llista d’espera en alguns cicles.

Mentrestant, al centre Ilerna –que ofereix formació ‘online’ (amb hores presencials d’assistència obligatòria i que se solen condensar al cap de setmana) i també presencial a Lleida, Madrid i Sevilla– compten aquest curs amb un 55% més d’estudiants respecte al setembre del 2020. «L’FP està tenint un èxit sense precedents. Es tracta d’una de les opcions formatives que més s’adapta a les necessitats reals del mercat laboral», explica Jordi Giné, CEO d’Ilerna.

Menys atur

Si l’atur juvenil general ascendeix al 40% entre els titulats universitaris, en formació professional està entre el 6% i el 7%, segons les estadístiques del Ministeri d’Educació i Formació Professional, que ha cuinat una nova llei d’FP que té com a objectiu, entre molts d’altres, l’augment de les places.

El CEO d’Ilerna afegeix que, actualment, els cicles més demanats són Cures Auxiliars d’Infermeria, Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear i Higiene Bucodental. També pugen amb força Administració i Finances, així com tota la branca de la informàtica: Desenvolupament d’Aplicacions Web i Multiplataforma.

Davant el caos d’aquest any acadèmic –amb estudiants que s’han quedat sense plaça a la pública–, la patronal considera que la decisió de la Generalitat de derivar alumnes a l’IOC no és la millor. Segons la seva opinió, la formació ‘online’ s’ajusta més a les necessitats d’estudiants de més edat, però no als alumnes de 16 anys, que requereixen «socialització i treball en equip».

A Ilerna, el perfil de la formació ‘online’ correspon al d’una dona d’entre 25 i 50 anys que sol tenir una feina i persones al seu càrrec. Mentrestant, els cursos presencials són terreny de joves de 16 a 18 anys que han renunciat al batxillerat per formar-se en una especialitat concreta.

Convivència regulada

«Fa molts anys que lluitem pel prestigi de l’FP. Aquest any hauria sigut l’ocasió ideal per deixar enrere la polèmica de sempre i plantejar una convivència sana i regulada entre les escoles públiques, concertades i privades», admet la directora de Prat Educació. La desesperació –i la falta d’informació– de molts aspirants que s’han quedat sense plaça als centres públics els ha portat a demanar lloc a la concertada i negar-se a pagar quotes. Als centres concertats, el cost sol rondar els 190 euros i als privats, al voltant de 400.

Un altre problema de l’FP és, afegeix Prat, la «invasió» al mercat de multinacionals que imparteixen graus ‘online’. Malgrat que donen títols homologats, la formació que s’ofereix no és comparable a la que s’imparteix en centres educatius presencials i veterans que, especialment amb la pandèmia, també han sabut moure’s i innovar cap a l’educació ‘online’. «En tot cas, creiem que l’ensenyament virtual és més adequat per a un altre tipus de perfils, persones que estan treballant i que tenen prou temps per ampliar els seus estudis. Els estudiants més joves requereixen més contacte físic. Per això, per a ells és millor l’ensenyament presencial. Tot i que nosaltres també tenim a les aules alumnes de 40 o 50 anys. Fins i tot de 59. Aconsegueixen feina gràcies a formar-se en FP. Aquesta varietat enriqueix molt la classe», remarca la directora de Prat Educació. 

Fins a l’FP venen estudiants no només graduats en ESO o en batxillerat (depenent del grau que cursin) sinó també universitaris. La nova llei d’FP, de fet, augmentarà els vasos comunicants entre les facultats i els centres de formació professional. La futura normativa també pretén augmentar la comunicació entre el món empresarial i els graduats. «Necessitem el reconeixement de l’empresa privada. Els nostres estudiants són d’alta categoria. Amb la pandèmia ens ha costat molt trobar empreses, però esperem que una vegada que la recuperació estigui en marxa tornem a estendre llaços amb el món empresarial», admet la responsable de Prat Educació.

Notícies relacionades

La previsió econòmica del Ministeri d’Educació és que el 2025 el 50% dels llocs de treball requereixin un tècnic o un tècnic superior. Ara mateix, Espanya només arriba a cobrir un 25% d’aquests llocs de treball, així que el repte és doblar-lo, una cosa que no se soluciona amb la sobrequalificació (titulats universitaris) sinó amb una qualificació ajustada a les tasques que es demanen.

L’anterior llei, aprovada el 2002, diferenciava entre l’FP del sistema educatiu (dirigida als joves) i l’FP per a l’ocupació (dirigida a adults i en què ‘manava’ el Ministeri de Treball). La futura norma unifica les dues línies sota l’òrbita d’Educació. Ara només hi haurà una FP, un sistema ‘a la carta’ i flexible –hi haurà microformacions–, perquè sigui atractiu per a qualsevol persona, amb independència de l’edat i condició.