Població
Salvades per l’hivern demogràfic
La tradició que considerava un honor donar a llum un nen s’extingeix i cada dia són més les parelles que prefereixen tenir una nena
L’avortament selectiu per sexe, que va impedir el naixement de milions de nenes a Àsia a finals del segle passat i principis d’aquest fins a desequilibrar les poblacions de l’Índia, la Xina, Corea del Sud, el Vietnam i el Nepal, gairebé ha desaparegut. La tradició que considerava un honor donar a llum un nen s’extingeix i cada dia són més les parelles que prefereixen tenir una nena. La dràstica reducció de les famílies, que sumeix en una crisi demogràfica xinesos i coreans, està darrere del canvi en la predilecció.
La popularització en l’últim quart del segle XX de màquines d’ultrasò que permetien determinar el sexe del fetus va facilitar aquests avortaments massius de nenes. La situació es va fer tan dramàtica que es va adoptar el terme feticidi per denunciar el que passava. El 1988, Corea del Sud va ser el primer país en promulgar una llei que prohibia als metges dir el sexe del fetus. La Xina i l’Índia ho van fer el 1994.
El 2000, l’ONU va reconèixer que hi havia entre 100 i 200 milions de "nenes perdudes". Només aquell any van faltar 1,6 milions de nenes en comparació amb la proporció de sexes al néixer que hi hauria hagut de forma natural. El 2007, el fons de població de les Nacions Unides va advertir de les "greus conseqüències" que la preferència pels homes tindria en el futur de diversos països asiàtics.
La proporció natural al néixer és de 105 nens per cada 100 nenes, però a la Xina la política del fill únic, decretada el 1979 per afavorir el creixement econòmic, va ser el detonant d’un desequilibri que va arribar al seu màxim el 2006, amb 117,8 nens per cada 100 nenes. Aquesta desastrosa política, que els actuals esforços del Govern no aconsegueixen revertir degut en gran part a l’escassetat de la vivenda i l’educació, és la que ha frenat en sec els feticidis femenins.
La industrialització i el canvi d’una societat rural a una de majoria urbana també han facilitat l’acceptació de les filles, no només perquè es va reduir la necessitat d’homes que treballessin el camp, sinó perquè les xineses ja no accepten renunciar als seus pares per convertir-se en serventes dels sogres. Ara que la població ha començat a minvar i està amenaçada per un ràpid envelliment, la major proximitat als progenitors i l’evidència que els nois són més conflictius que les noies porta moltes parelles xineses a declarar obertament que prefereixen una filla. Les lleis les emparen com a hereves, superen en titulacions universitàries els xinesos i presten més cures a la gent gran.
La desproporció de gènere va inspirar a l’escriptor libanès Amin Maalouf la novel·la de ciència-ficció El primer siglo después de Beatrice, publicada el 1992, un autèntic toc d’alerta sobre les conseqüències d’un desequilibri entre homes i dones en un món dividit entre el nord ric i el sud pobre. Gran part de la frustració, tràfic de nenes i violacions que relata van ser premonicions d’una realitat que, amb freqüència, va superar la ficció.
"Criar una filla és com regar el jardí del veí", diu un vell proverbi hindú. Indis i xinesos sempre van menysprear el naixement de les filles perquè, al casar-se, passaven a formar part de la família del marit i eren les encarregades de cuidar i servir els seus pares d’ell, però no podien ajudar els seus. A l’Índia era vist fins i tot com una desgràcia, ja que el pagament del dot (tot i que il·legal des de 1961) al nòvio de la filla perquè es casés arruïnava o endeutava molts pares.
Corea del Sud va ser, l’any 2013, el primer país que va aconseguir reequilibrar la població. A la dècada dels 80, l’horror dels feticidis va arribar a situar els infantaments en 116,5 homes per 100 nenes. Alarmat, el Govern va iniciar llavors una exitosa campanya sota la proclama d’"una nena val per 10 nens".
El rècord d’aquesta xacra es va registrar a la regió índia de Punjab, amb 132 homes davant de 100 femelles. A escala nacional, no obstant, el desequilibri de l’Índia ha sigut menor que el de la Xina, però els dos països enfronten ara el problema de desenes de milions d’homes condemnats a la solteria.
Tradicionalment, en bona part d’Àsia es va menysprear les filles. No rebien educació i, si hi havia escassetat, eren les primeres en ser privades d’atenció mèdica i alimentació. L’hivern demogràfic va impulsar la seva vàlua i va doblegar el perjudici més menyspreable de la humanitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
