Editorial
¡Ja n’hi ha prou! a Gaza
La nostra obligació és demanar el cessament de la violència per garantir el dret dels periodistes a informar
Escenas de dolor y muerte en el hospital Al Shifa tras un ataque de Israel sobre Ciudad de Gaza /
Des de l’any 2023, almenys 56 periodistes han mort a Gaza sota el foc de l’exèrcit d’Israel. No hi ha unes morts més importants que d’altres. I mai s’ha d’oblidar que les víctimes principals són els civils palestins que han mort en aquesta ofensiva que es compten per desenes de milers, igual que ho va ser el miler d’israelians que va morir en els atacs de Hamàs, per molt que la desproporcionada resposta imposada per Benjamin Netanyahu els hagi fet caure en l’oblit. El que està passant a Gaza ha deixat de ser des de fa molts mesos la resposta a un desafiament terrorista per convertir-se en un fet que els tribunals internacionals hauran de dirimir si està sent un genocidi perquè té gairebé tots els atributs per ser-ho amb el que sabem. I, desgraciadament, el que sabem és poc i menys el que podem acreditar amb fonts independents. Uns veten els que no assumeixen la seva versió i els altres es dediquen a perseguir-los, a pressionar-los, a amenaçar-los i finalment a assassinar-los. No hi ha argument que justifiqui cap mort, però en el cas de Gaza actualment, l’exèrcit israelià està incomplint tots els protocols internacionals en matèria de conflictes bèl·lics. Els més greus incompliments els hem vist en l’atac a persones que es trobaven recollint aliments en zones declarades segures, així com els atacs a objectius civils perfectament identificables, com és el cas dels hospitals. Tot això s’ha fet sota l’inadmissible argument que ocultaven activitats de Hamàs.
En la mateixa línia, els principals mitjans hem decidit donar suport a l’acció que promou aquest dilluns 1 de setembre l’organització Reporters Sense Fronteres per exigir una convocatòria urgent del Consell de Seguretat de l’ONU per instar Israel a complir la resolució 2222 que protegeix la integritat personal dels periodistes en zones de conflicte bèl·lic. Israel hauria de complir la resolució i tot el paquet de les que exigeixen la protecció de la població civil. Altrament, ens allunyem de l’escenari d’una guerra per instal·lar-nos definitivament en el del genocidi. Si la primera víctima d’una guerra és la veritat, en aquest cas els periodistes que la persegueixen estan pagant amb la vida la defensa del dret a la informació dels ciutadans, començant pels d’Israel i Palestina i seguint pels de la resta del món. És la nostra obligació demanar que cessi la violència en aquesta regió per permetre que també els periodistes poden complir el seu deure com a garants d’un dret que no és seu, sinó de la ciutadania.
La barbàrie que capitaneja Netanyahu no justifica en cap cas que el periodisme traspassi la frontera de la independència i es converteixi en activisme, ni en un sentit ni en un altre. El poble palestí és víctima, en primer lloc, del terrorisme de Hamàs a què en cap cas es pot respondre com ho està fent l’actual govern israelià. Si Netanyahu persevera en aquesta espiral i mira d’eliminar els ulls independents del periodisme és perquè, possiblement, sap que la població civil d’Israel no podria suportar tenir una visió ajustada del que està passant. Israel, sigui per pressions internes o externes, ha de tornar a respectar la legalitat internacional: només així el periodisme deixarà de ser una víctima d’aquesta barbàrie insuportable.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
