La tornada al col·le dispara l’ansietat

La tornada al col·le porta nervis a les famílies. Nens, nenes i adolescents s’han d’acomiadar de la flexibilitat de l’estiu i donar la benvinguda a la rigidesa del nou curs. És normal sentir inquietud uns dies, sobretot si hi ha un canvi. Per exemple, col·legio nou o passar d’infantil a primària o a l’institut. Fins aquí, tot bé. Però quan el neguit emocional és massa intens, s’allarga més enllà de dues o tres setmanes o hi ha somatització, ja no parlem d’una preocupació ordinària sinó d’una situació que requereix ajuda. Primer, de les mares i els pares. I si aquests es desborden, d’un professional. El setembre és, de fet, un mes crític en les consultes de psicologia, on les cites poden augmentar fins i tot un 25%, segons les estadístiques del grup sanitari Top Doctors.

"Estar nerviós davant la tornada al col·le és perfectament normal i gens patològic. Els nens i les nenes senten incertesa i es pregunten com seran els seus professors, si els anirà bé el curs, si faran amics nous o els canviaran de grup. Però si aquesta anticipació i aquest malestar psicològic persisteix en el temps o és molt intens i els pares i les mares no saben com manejar la situació, el millor és acudir a un professional. Sobretot, si es tracta de nens que toleren malament la frustració. La primera consulta sempre ha de ser amb els pares, que són els responsables d’ajudar a modificar la conducta dels seus fills", explica la psicòloga especialitzada en infància i adolescència Elisa López, acostumada a rebre una allau de pacients a finals d’agost i principis de setembre.

"El setembre és el mes de més demanda", confirma la psicòloga sanitària Mercedes Bermejo. "La tornada a la rutina, els horaris rígids i les exigències no només acadèmiques sinó d’extraescolars fan que la tornada al col·le ens faci més vulnerables emocionalment. Sobretot, si hi ha un canvi vital, per exemple, una mudança, una ciutat nova o es passa de l’escola a l’institut", afegeix.

Resistir-se a matinar els primers dies, assegurar que el col·le és avorrit o patir algun mal de cap ocasional entra dins de la normalitat. "Els pares han de parlar amb calma amb els seus fills i filles i normalitzar les emocions que senten. Acompanyar-los, ajudar-los i, sobretot, validar-los", explica Èlia Sasot Ibáñez, psicòloga del centre mèdic Teknon. Si els progenitors no saben com actuar, es desborden o veuen que els símptomes persisteixen més enllà de les quatre primeres setmanes, és hora de demanar ajuda professional.

Senyals d’alarma

Hi ha senyals d’alarma que mai s’han de deixar passar. "Si el teu fill pateix una ansietat intensa cada dia, hiperventila amb freqüència, el veus trist de manera contínua o té dolors físics sense causa mèdica aparent, cal actuar. Les causes són múltiples i no només tenen a veure amb la personalitat del menor o les seves habilitats socials, també cal tenir en compte la vida social, des de l’economia familiar fins a l’entorn de l’escola o el barri", afegeix Sasot.

L’estiu implica menys normes i més presència dels progenitors o figures d’afecció, al contrari del que passa al setembre. A infantil i primers cursos de primària, l’ansietat per separació dels pares i les pors anticipatòries són un dels principals motius de consulta, segons l’experiència de Bermejo, que destaca el paper fonamental dels adults a l’hora d’oferir seguretat als fills i filles. Una altra causa freqüent de consulta són les dificultats d’atenció, concentració i aprenentatge.

El bullying també apareix en escena atès el temor dels xavals a trobar-se amb els companys que els han fet la vida impossible durant el curs anterior. L’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) recorda que, en aquests casos, la tornada al col·le és un moment d’especial tensió i que, fins i tot, pot repercutir en la salut dels xavals i xavales.

El risc de les pantalles

"L’assetjament escolar no és un problema nou. No obstant, la generalització de l’ús de pantalles en edats primerenques i la consegüent dificultat per vigilar aquestes conductes, alienes a l’escola, però relacionades amb ella perquè impliquen l’alumnat, afavoreixen els casos d’assetjament a través de mitjans electrònics", explica la doctora Teresa Cenarro, vicepresidenta de l’AEPap. "Cada vegada detectem nens més petits, des dels 8 anys, víctimes de ciberassetjament", alerta.

Notícies relacionades

"El diazepam és pitjor que la cocaïna"

Francisco Castaño, professor de secundària: "Per vacances comprem la pau però després tenim un gran problema"

Per minimitzar l’impacte d’aquestes situacions, els pediatres advoquen per la prevenció i la detecció precoç en les famílies i les aules. La dificultat dels menors víctimes i del seu entorn per comunicar problemes fan que el problema pugui passar desapercebut, per la qual cosa les famílies i docents han d’estar atents a alguns signes, com irascibilitat i baixada de rendiment acadèmic. Una altra bandera vermella és quan el menor deixa de fer una activitat que abans li agradava.

L’estimulació constant i l’abús de pantalles –un altre clàssic de l’estiu– exigeix una "desintoxicació" que, segons López, no és gens fàcil i pot necessitar entre 10 i 12 dies. "Aquest estiu he vist gran quantitat de famílies dinant i sopant amb els nens sense deixar de mirar el mòbil. ¿No volem veure el problema? El tenim, i enorme. Començo a pensar que és un mite que les famílies ho fem el millor que podem perquè ara ja tots sabem els riscos de l’abús de pantalles", alerta deixant clar que els adults són els primers que necessiten la "desintoxicació".