La torre Glòries serà l’amfitriona de la federació mundial de torres

La torre Glòries, abans coneguda com a torre Agbar, celebra aquest any el seu vintè aniversari. La seva inauguració va tenir un gran impacte. Coincidint amb l’aniversari, el gratacel barceloní, convertit en icona de l’skyline modern de la ciutat, acull a partir d’avui una convenció de la World Federation of Great Towers (Federació Mundial de Grans Torres), de la qual formen part els miradors de les torres més emblemàtiques del planeta.

Fins al 5 de setembre, talaies de renom com la torre Eiffel de París, l’Empire State Building de Nova York i el Burj Khalifa de Dubai se citaran a la capital catalana. L’edifici amfitrió presumirà d’unes vistes renovades amb el parc de les Glòries finalitzat i el Tibidabo al fons, on hi ha l’altre mirador barceloní federat, la torre de Collserola. Són els dos únics representants espanyols en la federació.

Situat a la cantonada de l’avinguda Diagonal i el carrer Badajoz, la torre Glòries és un edifici de 144 metres d’altura i 50.693 metres quadrats de superfície construïda, amb 32 plantes útils destinades principalment a oficines. La novetat de la seva fisonomia està en la façana de doble capa: la interior és un mur de formigó amb 4.400 finestres que permeten disfrutar d’espectaculars vistes de 360 graus.

Des que es va inaugurar, l’edifici s’ha convertit en un far nocturn per a Barcelona gràcies al seu innovador sistema d’il·luminació. Més de 4.500 leds que projecten figures lluminoses a la façana.

El projecte

La torre Agbar va néixer en una taula del restaurant La Balsa, en una trobada entre el promotor Santiago Mercadé, que posseïa 50.000 metres quadrats de terreny al costat de la plaça de les Glòries, i l’arquitecte Jean Nouvel. Van comptar amb la complicitat del llavors alcalde, Joan Clos. Aquell primer intercanvi d’idees va acabar donant forma a aquest edifici, que va ser inaugurat el 16 de setembre del 2005 com a seu del grup Aigües de Barcelona (Agbar) en un acte que van presidir els llavors reis Joan Carles I i Sofia.

La construcció, promoguda per la promotora Layetana, va durar més del que s’havia previst i no va estar exempta de reptes tècnics, ja que Nouvel va concebre la torre com una escultura més que com un bloc d’oficines. Fascinat per Gaudí, l’arquitecte va cuidar alguns detalls, com la disposició de les finestres que miren cap a la Sagrada Família, col·locades estratègicament per emmarcar el temple.

Facebook, posteriorment Meta, va ser el primer inquilí que es va instal·lar aquell any en vuit de les plantes de la torre Glòries per gestionar des de Barcelona la moderació de continguts de la seva xarxa social a Europa, fins que l’abril de l2025 va cessar la seva activitat i va abandonar l’immoble.

D’Agbar a Glòries

Després de començar funcionant com un edifici d’oficines, el 2013 es va anunciar un projecte per transformar-lo en un hotel de luxe de la cadena Hyatt, amb més de 380 habitacions, una idea que inquietava Nouvel, ja que considerava molt complex adaptar els espais de l’edifici. La moratòria hotelera del govern d’Ada Colau i la dificultat tècnica del redisseny van acabar frenant definitivament la iniciativa el 2017, quan Merlin Properties va adquirir la torre per 142 milions d’euros i la va consolidar com un edifici d’oficines.

Notícies relacionades

Els campions oblidats del 92

Aleix Pratdepàdua, director del mirador de la Torre Glòries: "La nostra proposta per veure Barcelona és insòlita i genera interès internacional"

És recurrent que , de tant en tant, atrevits spidermans s’enfilin de manera temerària per la façana vidrada, sense cordes ni arnès.

Tot i que Nouvel la va dissenyar amb la intenció d’evocar la imatge d’un guèiser, els barcelonins no van trigar a donar-li sobrenoms molt més imaginatius: des de supositori fins a pirulí. Des del dia de la inauguració, Agbar/Glòries es va convertir en una icona de la ciutat que ha traspassat la funció purament arquitectònica.