Un altre efecte de la pandèmia: un món més (de)pendent del digital

Un estudi portat a terme per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Institut Català de la Salut (ICS) ha revelat, per exemple, la bona predisposició dels professionals a continuar utilitzant aquest servei de consulta mèdica ‘online’ en un context post-Covid. «La telemedicina s’ha convertit en una pràctica clínica necessària», explica Francesc Saigí, membre del grup d’investigació interdisciplinària i les TIC i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. La implantació de la consulta a distància s’ha anat estenent a tota la xarxa d’atenció primària i més del 92% dels equips han utilitzat l’eina. «Malgrat que la seva taxa d’ús fins al març del 2020 era baixa en comparació amb la consulta presencial, amb només el 0,9% del total, la pandèmia està afavorint la seva implementació amb una velocitat i impacte sense precedents, i s’ha arribat a triplicar el seu ús», assegura l’investigador. «Val la pena aprofitar l’impuls que ens brinda la crisi actual per implementar almenys algunes de les solucions proposades en la literatura científica», diu Saigí.

L’impacte de la digitalització

Jordi Comas Parra, enginyer en Telecomunicacions i especialitzat en Tecnologies per a la Transformació Digital de les empreses, assegura que l’adaptació més gran ha sigut la que han realitzat les empreses. Totes les que no s’atrevien han fet el salt. «Les persones solem ser reticents als canvis», diu l’expert, «però la gent ha vist que és possible i es pot continuar treballant». Assegura que en un futur pròxim hi haurà la discussió sobre si mantenir aquesta virtualitat o tornar a la presencialitat. 

Segons Comas, ja era una necessitat de les empreses i organitzacions tenir serveis al núvol i digitalitzats, el que passa és que el procés amb la pandèmia s’ha accelerat. «És una satisfacció veure que les empreses s’estiguin digitalitzant i aprofitant les eines. Una videoconferència fa tres anys era impensable», afirma. Aquest canvi, a més, ha fet que les més avançades comencin a utilitzar la realitat virtual per a les reunions. Fer d’aquesta virtualitat, una cosa més presencial i més pròxima. Tecnològicament més natural. Comas afirma, que l’any que ve serà molt important en aquest aspecte i que al ser un benefici per a la gent, la digitalització serà un procés que ja no pararà.

«Ara bé», afegeix l’expert, «crec que tot això anirà baixant a poc a poc fins a estabilitzar-se. La gent necessita el contacte humà, sobretot no tant la part del client si no del venedor» afirma. Segons ell, la virtualitat ha eliminat el temps d’aquestes relacions i ara es va més «a buscar feina». «No tornarem a com estàvem abans, continuarem aprofitant els avantatges de la virtualitat però hi haurà situacions que tornaran a la presencialitat».

Les conseqüències en el futur

Les conseqüències en el futurFran Calvo, doctor en Psicologia de la Fundació Salut i Comunitat, destaca que és molt aviat per saber si aquest canvi implicarà un impacte negatiu o no en la socialització de les persones. «Sempre hi ha la por que tot pugui canviar. De vegades patologitzem molt les persones que utilitzen coses que no entenem», afirma el psicòleg. «La part negativa d’això és que a nivell psicològic costa més desconnectar, la interconnectivitat les 24 hores del dia els 365 dies de l’any fa que es perdin els horaris» explica.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Segons José Ramon Ubieto, psicoanalista i professor de psicologia de la UOC, les aplicacions tenen un paper molt important perquè a través d’aquestes agilitem tràmits. La qüestió és tractar que el virtual complementi la presència i no la substitueixi. Les aplicacions que no complementin, aniran decaient. Afirma que una de les claus està en el fet d’entendre que el virtual ja hi era i la pandèmia el que ha fet ha sigut donar-li un lloc més rellevant. Explica que per mantenir la presència i, d’altra banda, la part virtual, un dels camins és renovar la presència, mantenir-la i donar-li un nou valor. Donar per fet que ja no hi haurà un retorn a la normalitat com es coneixia abans. «Ara ningú estarà 15 minuts esperant en una sala uns resultats d’una analítica que pots veure al mòbil si no hi ha una recompensa o una atenció física i presencial«afirma el psicoanalista. «S’esperarà un afegit, un plus de valor en la presencialitat». Explica que el mateix passarà amb les relacions socials. S’aconseguirà una presència però s’exigirà més d’aquesta. «Si alguna cosa no és evocadora i és substituta, generarà problemes, a nivell de rendiment i socialització». Afirma que, per exemple, quan la gent treballa sola es produeix un fenomen anomenat ‘burnout’ o cremat professional». El no poder consultar petits dubtes, comentaris o l’absència d’aquestes trobades presencials provoquen un malestar.

El psicoanalista afirma, que tot i que els adolescents i els joves ja estaven digitalitzats abans, el que la pandèmia ha mostrat és una crisi de la bombolla digital. «La idea que tot es pot digitalitzar ha caigut». S’ha demostrat com, per exemple amb Tinder, els joves tenen molts problemes per establir relacions sentimentals i això ha portat a la necessitat de crear la figura dels ‘coaches’ per ajudar-los a relacionar-se amb la gent. «Es necessita la presència d’algú perquè ensenyi una cosa tan bàsica com relacionar-se amb un altre», explica Ubieto. El mateix passa amb l’educació. «No es pot educar un nen sense un cos present. Per molta tele educació que fem el cara a cara és fonamental», afirma el psicòleg, que opina que per als joves la virtualització és molt important, però insuficient