La bossa anòxica deixa tremolant la població de cavallet de mar al mar Menor

La tràgica situació que pateix el mar Menor des de fa 10 dies es pot haver convertit en la punta per a la desaparició d’una de les espècies més emblemàtiques de la llacuna salada: el cavallet de mar.

Des d’Ecologistes en Acció i l’ANSE coincideixen en la seva preocupació per l’espècie: «Pensem que la població de cavallet deu estar tocadíssima per la influència de les bosses anòxiques».

El nombre d’aquests peixos ha anat reduint-se dràsticament des del 2015 amb cada un dels capítols negres que ha registrat el mar Menor. L’eutrofització del 2016 va afectar el 80% de la cobertura vegetal de la llacuna, segons dades de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), i amb aquesta la població de cavallet de mar es va veure «molt perjudicada», indica Miguel Vivas, tècnic de l’IEO i membre de l’Associació Hippocampus. «Això del 2019 va ser com una rematada final», lamenta.

L’aparició del cranc blau, depredador del cavallet, ha reduït també les seves files. «Calculem que la població es va reduir un 95% respecte a les xifres del 2015», valora Vivas, que assegura que el nombre de cavallets de mar abans de l’episodi anòxic dels últims dies era de menys de 2.000 exemplars, una xifra simbòlica que contrasta amb els 20 milions que es calcula que hi havia a la llacuna en la dècada dels 80.

«L’escenari per a aquesta espècie és realment catastròfic», remarca. Des d’Hippocampus estan convençuts que la situació viscuda durant els últims dies haurà passat factura a la població que encara resisteix a la llacuna. «La mortalitat que hem vist en peixos no és aliena als cavallets, que tenen una capacitat de natació molt pobra», explica Vivas.

Aquesta característica de l’espècie suposa un obstacle per escapar-se de la influència de les bosses d’aigua anòxica. «El cavallet té menys defensa que qualsevol altre peix pel seu caràcter més sedentari», detallen des de l’associació.

Abans que l’anòxia tornés a pertorbar el ja malmès estat del mar Menor, l’associació Hippocampus es trobava realitzant un estudi sobre la població de cavallets de mar i les dades eren esperançadores. «Semblava que era un bon any de reclutament, que n’hi havia bastants de juvenils, cosa que és una bona notícia». No obstant, l’efecte de les últimes jornades preveuen que sigui «tràgic». «Haurem de començar de nou l’estudi i si ja ens costava trobar exemplars abans que passés això, ara ja...», lamenten.

No és l’única espècie en risc

Si bé és cert que el cavallet de mar està en clar perill de desaparèixer al mar Menor, ecologistes apunten que no és l’única espècie en risc.

L’activitat de la matèria orgànica, que consumeix l’oxigen, eleva la terbolesa i no permet que arribi la llum al fons, és junt amb la proliferació de tòxics com els nitrits una combinació letal per a qualsevol forma de vida a la llacuna. Els fons també s’estan veient afectats, tot i que encara es desconegui la magnitud de les pèrdues.

El portaveu d’Ecologistes en Acció, Pedro Luengo, assenyala que «la terbolesa impedeix veure els fons, per la qual cosa quan passi l’episodi i es recuperi la visibilitat, veurem com ha afectat les nacres». Es tracta d’una altra de les espècies en greu risc al mar Menor. «Aquests organismes no es poden moure i si són prou temps en una capa d’aigua anòxica es moren. El que passa és que no surten a la superfície, en general es queden morts al terra», explica Luengo.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

La nacra ja es troba en perill d’extinció al Mediterrani a causa d’una malaltia que el 2016 va arrasar amb pràcticament la totalitat de l’espècie. «Va ser una hecatombe», sentencia Luengo. Només van sobreviure aquelles colònies que vivien en zones fredes o amb una salinitat diferent de la del Mediterrani. És per això que «el mar Menor es va convertir en un reservori de nacres i la concentració de sal les protegeix del patogen que les amenaça», expliquen des d’Ecologistes en Acció.

Després dels episodis del 2016 i el 2019 la seva supervivència va quedar en dubte. Amb el dels últims dies encara queda més en dubte, però l’última amenaça és l’obertura de les goles, a la qual ecologistes i comunitat científica es neguen, entre d’altres, perquè acabaria per «igualar la salinitat del mar Menor amb el Mediterrani, el patogen hi entraria i acabaria per fer desaparèixer les poques que hi hagin quedat».