Trastorn de l’alimentació

La pandèmia dispara l’anorèxia: casos més greus en noies més joves

  • Els especialistes atenen joves d’11 i 12 anys que arriben amb una pèrdua de pes tan forta que en ocasions requereix la seva hospitalització

  • La tendència a l’alimentació saludable tapa el problema a ulls dels pares

Imagen de recurso de una joven que sufre anorexia.

Imagen de recurso de una joven que sufre anorexia. / africa-studio.com (Olga Yastremska and Leonid Yastremskiy)

3
Es llegeix en minuts

La pandèmia està passant com un rodet per la salut mental de nens i adolescents, i un dels problemes que més s’està aguditzant és el dels trastorns de l’alimentació, com l’anorèxia i la bulímia, avança ‘Información’, de Prensa Ibérica.

Psiquiatres, pediatres i associacions de pacients adverteixen que els casos s’estan duplicant i que el perfil de les pacients està canviant. Si abans es donava majoritàriament en noies de 15 o 16 anys, «ara estem atenent també pacients d’entre 11 i 13 anys», explica Yolanda Quiles, gerent del centre assistencial Crea, una ‘spin-off’ de la Universitat Miguel Hernández dedicada al tractament de trastorns de la conducta alimentària.

El mes de novembre passat va ser quan van començar a notar l’allau de consultes i darrere de cada drama familiar, sempre es repeteix la mateixa frase. «Tot comença amb el confinament, coincideixen a dir-nos totes les pacients». Després dels mesos de tancada és quan els pares comencen a notar que la cura per l’alimentació s’ha tornat obsessiva o que l’interès per fer exercici i per mantenir-se en forma es porta a un extrem desmesurat. El rerefons, gairebé sempre és el mateix. «Les pacients no se senten bé perquè no poden controlar el que està passant al seu voltant. Controlar el cos i el pes és una manera de sentir-se millor, perquè tenen la sensació que controlen alguna cosa», explica Quiles.

Juntament amb la caiguda en l’edat mitjana de les pacients, en femení perquè aquest continua sent un problema majoritari de noies, crida l’atenció dels professionals la gravetat dels casos. «Hem atès noies en primera consulta que estaven tan malament que directament les hem enviat a hospitalitzar perquè si no es recuperen nutricionalment és molt difícil portar a terme una intervenció». Fins a centres com Crea arriben famílies totalment desbordades i impotents per no haver-se’n adonat abans del que passava. Una cosa en la qual té molt a veure l’actual tendència a cuidar-se en la qual vivim immersos com a societat. «En general estem tan obsessionats per l’exercici i el menjar saludable, que quan la nostra filla ens diu que en lloc d’arrebossat, el filet el vol a la planxa, doncs no li donem importància. És més, ens n’alegrem i ho veiem més sa». Així, a poc a poc la bola de neu es va fent més gran «i arriba un moment en el qual sumes totes aquestes situacions i t’adones que hi ha un problema».

La presidenta a nivell nacional de la Societat de Psiquiatria Infantil, Azucena Díez, va assenyalar aquest dimecres amb motiu d’un congrés de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), que estem assistint a «una veritable allau», fins al doble de casos, de trastorn de conductes alimentàries sobretot restrictius i, fonamentalment, en noies. Són adolescents que decideixen deixar de menjar per avorriment, falta d’estímuls o per un repte amb una amiga i són quadros d’anorèxia «molt més greus» segons l’experta, ja que si abans de la pandèmia amb aquestes conductes les menors perdien entorn d’entre un 10 i 15% del seu pes, ara s’estima entre un 30 i 35%. Són uns trastorns «tan severs» que posen en risc la vida de les adolescents que el pateixen.

Notícies relacionades

En les associacions de pacients, idèntica situació. «Les trucades per a primeres consultes gairebé s’han duplicat i també estem rebent moltes peticions d’ajuda per part de professors i orientadors que estan preocupats per casos que detecten a les escoles», assenyala Marian Pomares, treballadora social d’Adabe, l’Associació d’Anorèxia i Bulímia a Elx. En aquesta entitat han detectat un augment de casos d’anorèxia nerviosa, per restricció, per afartament i també de bulímia. «Les famílies arriben molt angoixades, perquè no saben si el que està passant és greu o no». La presidenta d’aquesta associació, Mercedes Marco, reclama que d’una vegada per totes la província compti amb un hospital de dia per a aquest tipus de trastorns. València i Castelló sí que compten amb aquesta instal·lació, que serveix de recurs intermedi entre l’hospital i el domicili.

Augment de les Urgències per problemes mentals

La pandèmia és una «allau» per a la salut mental dels menors, sobretot dels adolescents, a l’incrementar-se un 50% les urgències pediàtriques per problemes psiquiàtrics, multiplicar-se per dos els d’anorèxia i un repunt dels intents de suïcidi, segons auguren els experts. Són dades sobre les quals l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ha alertat. Des de la tardor passada, els pediatres han vist com ha empitjorat la salut mental d’aquesta població, una cosa que es va deixar veure en les urgències pediàtriques amb pacients amb malestar emocional i trastorns que es manifestaven amb diferent simptomatologia.

Pèrdua de pes en les pacients