Fer regals (o no) al professorat

Isabel G., mare d’una nena que estudia 3r de primària en un centre concertat, té uns 200 missatges recents del xat del col·le. El tema és el mateix de cada juny: el regal comunitari a les professores, una tradició que ningú defensa públicament però que es compleix al peu de la lletra en la majoria d’escoles durant infantil i primers cursos de primària.

El que li ha passat a la Isabel és el mateix que passa en cada classe de cada escola de cada racó d’Espanya: una família motivada proposa tenir "un detall" amb les docents. Llavors sorgeix el remolí de missatges i el més freqüent és tenir una opinió contrària, però també callar i pagar 5 o 10 euros a través d’un bizum. Un cop recaptat el fons, la persona en qüestió s’encarrega de comprar a internet el que sigui: una polsera, un matí en un spa, un brunch o una tovallola de platja.

Un afalac per a uns professionals que són el factor escolar determinant de la qualitat dels sistemes educatius, però que no viuen el seu millor moment. L’últim estudi de la Fundació SM revela que el percentatge de docents que admeten viure la seva feina amb indiferència o desmotivació ha passat del 2% (any 2007) al 38%.

Els obsequis de final de curs, de la manera com estan plantejats en la majoria de centres, no ajuden a millorar la motivació. Es perd la personalització i la il·lusió del reconeixement. "No és una manera d’agrair res, sinó un pur tràmit que, a més, posa les famílies en un compromís", explica Carmen Martínez Conde, doctora en Sociologia i coordinadora del màster en Orientació Educativa i Familiar de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR). "Rebre regals així no dignifica la nostra professió. És més, fins i tot em sembla una mica humiliant", afegeix Mar Hurtado, de Rosa Sensat.

Un grapat d’escoles han fet oficial recentment el seu "no, gràcies". És el cas de Can Fabra, a Barcelona, on l’any passat va sortir el difícil tema durant una sessió del consell escolar. Va ser un pare qui va obrir el debat, que es va portar al claustre i va tenir una acceptació unànime. La direcció va enviar una comunicació interna a les famílies: "És una mostra de carinyo i els estem molt agraïts, però no fan falta regals materials". Una altra cosa és que els nens i nenes vulguin tenir un detall. Per exemple, cantar una cançó a classe o fer un dibuix. Si no passa d’allà, perfecte.

Un recipient amb records

Notícies relacionades

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

Marta Morera, directora general d’Energia: "Catalunya necessita noves xarxes d’alta tensió"

Donar un obsequi al mestre és una tradició que ve de lluny. "La figura del mestre, professionals que escolten, atenen, recolzen i ensenyen als nostres fills, mereix un especial reconeixement. És comprensible que les famílies vulguin ser agraïdes, és un gest propi de l’ésser humà, però caiem en el materialisme i en el consumisme a l’apostar per regals comprats de qualsevol manera en una plataforma online. Això genera, a més, un compromís per a moltes famílies que no volen o no poden pagar ni 5 ni 10 euros. Hi ha diferència amb altres tipus d’obsequis molt més il·lusionants, com una flor, una carta personal d’agraïment o unes galetes casolanes per compartir a classe", assenyala la professora de l’UNIR.

"Pot ser que les famílies pensin a fer un regal material i comunitari i ho facin amb il·lusió, però, en realitat, la nostra recompensa és el nostre sou i saber que estem fent bé la nostra feina", explica Hurtado, que aprova decisions com la que ha pres l’escola Can Fabra. Això sí, la comunicació a les mares i els pares s’ha de fer, segons la seva opinió, de manera delicada, assertiva i privada. "Cal comunicar-ho amb amor i respecte. Explicar-los que això no va de plantar-se davant els regals, sinó que, senzillament, no fan falta, perquè el nostre millor regal és fer bé la nostra feina", conclou Hurtado, que recorda l’"emocionant" obsequi que li va fer fa temps una alumna: un recipient de vidre amb petits records a dins, una idea preciosa que va néixer de la nena, no de la seva mare.