L’‘Ángeles Alvariño’ comença a rastrejar el fons marí en aigües de Tenerife

El vaixell oceanogràfic proveït d’un sonar d’escaneig lateral i un robot submarí, que va arribar dissabte al Puerto de Santa Cruz de Tenerife procedent de Galícia, va començar a rastrejar ahir a la tarda els fons de la costa de Tenerife a la recerca d’alguna pista del parador de Tomás Gimeno, de 37 anys, i les seves filles d’1 i 6 anys, Anna i Olivia, desapareguts des del 27 d’abril. Al matí, el personal de l’Ángeles Alvariño va mantenir una reunió amb els investigadors de la Guàrdia Civil al moll de la capital, per coordinar les tasques de recerca, i a les 15.00 hores el barco va salpar del port per començar la recerca, van confirmar a EFE fonts de la investigació.

L’Ángeles Alvariño es va moure ahir principalment a les aigües entre Santa Cruz de Tenerife i el barri d’Añaza, en línies paral·leles al litoral, d’uns 7 quilòmetres cada una. L’àrea de rastreig s’anirà estenent en els pròxims dies fins a les aigües davant el Puertito de Güímar, a 24 quilòmetres de Santa Cruz, on va aparèixer la llanxa de Tomás Gimeno el 28 d’abril, a la deriva, buida i sense àncora.

«Aquesta embarcació té tecnologia capdavantera espanyola capaç de detectar objectes de certa mida a fins a 4.000 metres de profunditat, tot i que el robot submarí no pot passar dels 2.000 metres». Això va assegurar ahir el tenerifenc Pedro Anatael Meneses, exdirector nacional de la Marina Mercant i senador del PSOE per Tenerife. Segons Meneses, el robot no tripulat Liropus, conduït des de l’embarcació oceanogràfica, «pot fins i tot recollir les mostres i pujar-les a superfície amb uns braços que té incorporats».

L’Ángeles Alvariño pot trobar a gran profunditat fins i tot conjunts de monedes que estiguin al fons. «El sonar de banda lateral utilitza tecnologia capdavantera fabricada a Espanya. Obté imatges de bastanta resolució mitjançant ecos que envia a les profunditats. És un dels pocs que existeixen al món capacitats per fer aquests treballs», assegura el que va ser responsable de la Marina Mercant espanyola, que detalla que el barco operat per l’Institut Espanyol d’Oceanografia va ser avarat el 21 de febrer del 2011, va entrar en servei el setembre del 2012 i va ser construït a les drassanes Armón Vigo Aquest barco ja ha realitzat altres treballs d’investigació a les Canàries. El principal va ser l’observació del volcà submarí Tagoro, davant La Restinga (El Hierro), mesos després de l’erupció d’octubre del 2011.

Els punts de recerca van ser facilitats ahir al matí pels investigadors de la Guàrdia Civil partint de la geolocalització de les últimes trucades amb el mòbil que va realitzar Tomás Gimeno des de la llanxa de la seva propietat, d’uns 6 metres d’eslora i que es troba custodiada per l’institut armat, i el punt en què va ser trobada a la deriva l’endemà de la desaparició, a una milla de la costa del Puertito de Güímar.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

Gimeno va fer una primera sortida al mar, després de traslladar diverses bosses a la llanxa, tal com van captar les càmeres de seguretat, cap a les 23.00 hores, i va tornar a la marina de la dàrsena pesquera de Santa Cruz de Tenerife, on tenia atracada la llanxa, aproximadament una hora després per dirigir-se a una gasolinera pròxima, on va comprar un carregador de mòbil i tabac. Posteriorment, a les 0.30 hores, va tornar a sortir amb l’embarcació. El següent que es va saber és que el barco va aparèixer sense ningú a dins i amb restes de sang del pare de les nenes cap a les 18.00 hores del 28 d’abril.

Posicionament dinàmic

L’ Ángeles Alvariño està preparat per allotjar tripulacions de fins a 27 persones, entre els mariners i els investigadors. «Té un sistema de posicionament dinàmic que li permet parar-se al mar per realitzar recerques en punts concrets. No és una embarcació que necessiti velocitat, amb un motor d’uns 1.400 cavalls. Però sí que està dotat d’instrumentació molt avançada per a operacions com la que se li ha encarregat ara a Tenerife», matisa Meneses.