La poderosa indústria del petroli rep un triple cop històric

El dia clau va ser dimecres. Mai abans les petroleres havien patit un cataclisme d’aquest tipus. Primer, un tribunal holandès va obligar la petrolera Shell, la sisena del món en ingressos segons les dades de l’any passat, a reduir les seves emissions de CO2 en un 45% a finals del 2030. La decisió judicial es va basar, en part, en la legislació europea sobre drets humans. «Les conseqüències poden ser enormes per a Shell –va admetre Jaeanette Honée, portaveu del tribunal–. Però les conseqüències del canvi climàtic per als drets humans, inclòs el dret a la vida, són més importants que els interessos de Shell. I les empreses, entre les quals Shell, han de respectar aquests drets humans». 

Poques hores després, als EUA, la majoria dels accionistes del gegant Chevron va votar a favor que l’empresa redueixi els seus gasos amb efecte hivernacle. Els directius s’havien posicionat en contra, sense cap èxit. 

I una mica després, també dimecres, el tercer cop. Els accionistes d’ExxonMobil, la principal petrolera nord-americana, van recolzar, un altre cop amb l’oposició de la direcció, l’entrada de dos activistes mediambientals, pertanyents a un minúscul fons anomenat Engine núm. 1, en el consell d’administració de l’empresa. Fins ara, no hi havia precedents d’ingrés de candidats dissidents a la cúspide d’una companyia del sector, i si es va aconseguir, entre altres motius, va ser gràcies al recolzament de BlackRock, un fons d’inversió que és el segon accionista més gran d’ExxonMobil. Tot i que en una situació de desavantatge numèric dins el consell d’empresa, els activistes podran influir en la seva estratègia. En especial, sobre la dependència dels combustibles fòssils: petroli i gas. 

Les conseqüències

¿Quina transcendència té aquesta triple clatellada sobre una indústria que, segons tots els experts, ja es troba en franca decadència, a causa de les noves normes i compromisos per lluitar contra el canvi climàtic? A curt termini, la decisió més important és sens dubte la sentència holandesa sobre Shell. Es pot recórrer, i la companyia ja ha anunciat que ho farà, però si acaba sent ferma l’obligarà a un profund canvi en el model de negoci. Tindrà nou anys i mig per reduir les seves emissions gairebé a la meitat. 

L’entrada de defensors del medi ambient en les altes esferes d’Exxon, una companyia amb uns ingressos que el 2019 van pujar a gairebé 220.000 milions d’euros, amb pous de petroli i explotacions de gas a tot el món, probablement no implicarà un canvi tan ràpid. I la reducció de gasos d’efecte hivernacle a Chevron és de moment massa vaga. 

Però sobre aquest escenari planeja la tornada dels EUA, arran de l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, a la lluita internacional contra l’escalfament, amb el seu compromís de retallar les emissions entre un 50% i un 52% el 2030 respecte als nivells del 2005. I, gairebé tan important, l’ocorregut el dimecres fatídic per a la indústria del cru denota un enorme canvi cultural. 

L’evolució

Durant anys, els gegants d’aquesta indústria van negar les evidències científiques del canvi climàtic, fent servir el seu enorme poder econòmic i capacitat d’influència per impedir qualsevol mesura que impliqués dependre menys del petroli i el gas. En els últims temps, les empreses havien canviat lleument la seva postura: reconeixien que el canvi climàtic és una realitat, però alhora insistien que resultava necessari donar servei al mercat. El que ha passat aquesta setmana suposa una mostra més de la transformació que ve, en què governs, organismes internacionals, inversors, jutges i activistes dissenyen un futur diferent, al que les petroleres s’hauran d’adaptar si no volen desaparèixer. Fa només 10 dies, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) advertia en un informe que l’autorització de noves explotacions de petroli s’havia d’aturar definitivament aquest any, si es volia arribar a la meta d’emissions zero el 2050 que recull l’Acord de París, un tractat internacional jurídicament vinculant. 

«Això marca un abans i un després. L’escenari per aquestes grans companyies ja ha canviat i canviarà molt més», considera Fred Krupp, president del Fons per a la Defensa del Medi Ambient, una oenagé de caràcter ambientalista amb seu a Nova York. 

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Però aquí hi ha importants diferències entre els EUA i Europa. Les companyies nord-americanes s’han resistit amb força durant l’última dècada a fer el salt a les energies renovables, una aposta que consideraven, a grans trets, una pèrdua de diners. La mateixa Exxon havia reaccionat a les pressions perquè reduís les seves emissions fent tot el contrari: explorar els jaciments de petroli a la Guyana i perforar pous a Texas i Nou Mèxic. En canvi, fa temps que les petroleres europees aposten per l’energia eòlica i solar. 

Aquesta diferent visió empresarial a una banda de l’Atlàntic i l’altra es va tornar a comprovar aquest divendres, quan la companyia francesa Total, un altre gegant del sector, va sotmetre a votació, per primera vegada, els seus compromisos mediambientals. El 91,88% dels accionistes van votar a favor.