El Suprem diu que n’hi ha prou amb una llei ordinària per limitar drets però seria «desitjable» una per a la pandèmia

El Tribunal Suprem estableix que la limitació de drets fonamentals no ha de fer-se «necessàriament» per llei orgànica –n’hi ha prou fins i tot amb una llei autonòmica–, si bé afegeix que hauria sigut «desitjable» poder acudir «a una regulació específica per afrontar la pandèmia que detallés els extrems que fossin susceptibles de precisió per oferir la màxima seguretat jurídica».

Així ho assenyala la sentència, coneguda aquest dilluns en la seva integritat, en la qual la Sala Contenciosa Administrativa de l’alt tribunal rebutja el recurs del Govern de les Canàries després de la no ratificació del tancament perimetral de les illes per alta incidència de Covid. La resolució estableix que la Llei de Mesures Especials en matèria de Salut Pública de 1986 pot oferir cobertura a limitacions puntuals de drets dels ciutadans, però sempre que l’Administració autonòmica justifiqui raonablement les seves mesures.

En el text de la sentència, l’alt tribunal assenyala específicament que quan es tracta de la limitació de drets fonamentals pel legislador, «el primer que cal precisar és que no necessàriament ha de fer-se per llei orgànica».

Admet que és cert que el desenvolupament dels drets fonamentals està reservat a aquesta font (article 81.1 de la Constitució, si bé afegeix que «amb caràcter general la llei ordinària és suficient per regular l’exercici dels drets, tot i que al fer-ho haurà de respectar el seu contingut».

Per al Suprem, establir limitacions puntuals de drets, fins i tot fonamentals, no equival a desenvolupar-los sempre que, per les característiques de les restriccions, no arribin a desnaturalitzar-los. Per això remarca que dins de la regulació que pot fer la llei ordinària «cap, doncs, la imposició de limitacions puntuals als drets fonamentals» i que «sent suficient per a això la llei ordinària, aquesta reserva pot ser satisfeta tant per la llei de l’Estat com per les lleis que, dins de la seva competència, dictin les comunitats autònomes».

No obstant, la sentència, la decisió de la qual va ser avançada divendres, afegeix que «sense cap dubte hauria sigut desitjable que, en comptes de conceptes indeterminats i clàusules generals, poguéssim acudir a una regulació específica per afrontar la pandèmia».

En els fonaments jurídics de la seva sentència, l’alt tribunal apunta respecte a aquest extrem que «no pot preveure’s tot i tampoc pot dir-se que els preceptes examinats pateixen de tal indeterminació que permetin fer qualsevol cosa a les administracions que els utilitzin».

Precisió mínima

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

Al contrari, afegeix, «delimiten amb una precisió mínima el camp de la seva aplicació (...). I no és una novetat que els tribunals hagin d’extreure de l’ordenament jurídic els criteris per resoldre problemes que no han rebut una solució precisa per part del legislador».

Això significa, segons afegeix la sentència, que és la primera que es dicta fent ús del nou recurs de cassació creat pel Govern per afrontar les restriccions per Covid-19 una vegada aixecat l’estat d’alarma», que serà necessari examinar cada mesura i valorar-la atenent en vista dels criteris extrets d’aquests preceptes, si compleixen les exigències d’adequació, necessitat i proporcionalitat. En definitiva, la legislació sanitària sí que autoritza la limitació de la llibertat de circulació sempre que es donin les condicions per a això previstes».