L’art dels encaixos

L’encaix –un teixit semitransparent format per una xarxa de brodats amb formes variades que combinen forats buits i altres espessos al complet– ha passat dècades encapsulat entre allò devocional i allò heretat. Associat a cerimònies religioses i tradició, semblava condemnat. No obstant, la seva recent irrupció a l’escenari global, amb aquesta capa vintage d’encaix que llueix Rosalía en el seu Lux Tour, l’ha tornat a la conversa estètica.

Aquesta peça que exhibeix Rosalía en el seu xou pertany a María Bernard, una de les influencers de moda espanyoles amb més èxit, i que han acabat convertint-se en dissenyadora de la seva pròpia marca de roba, Les Fleurs Studio (@ lesfleurs_vintage). Cercadora de tresors vintage a què sap donar una segona vida, la seva millor carta és comercialitzar peces úniques. Ha recorregut al seu armari fins i tot Beyoncé.

És en aquesta nova vida on també se situa l’exposició Tresors de l’Arca. Dos segles fent de la punta un art, que acull el Museu d’Arenys de Mar, al Maresme, fins al 27 de desembre, i que proposa un recorregut per gairebé dos segles d’història de l’encaix a Catalunya.

A mig camí entre el patrimoni tèxtil i la cultura contemporània, la mostra planteja l’encaix no com un anacronisme, sinó com un sistema de coneixement en transformació. La punta catalana, amb una forta implantació a les poblacions costaneres, ha sigut durant segles símbol de refinament. La seva elaboració exigeix precisió, tècnica i una dedicació manual extrema. Cada peça és el resultat d’un procés lent que condensa saber fer, transmissió generacional i adaptació tècnica. Un llegat viu.

La història que articula tant l’exposició com la mateixa botiga L’Arca, especialitzada en llenceria i antiguitats, vestits de núvia, encaixos antics i artesania, i situada al costat de la basílica de Santa Maria del Pi, al Gòtic, no és lineal, sinó generacional. Arrenca a la Barcelona del segle XIX amb la Casa Vives, un dels grans noms en la producció i comercialització de blondes, present en exposicions internacionals i en ple auge de la indústria tèxtil. El segon capítol arriba ja al segle XX amb Carmina Viñas, que després del seu pas per París i el contacte amb mercats d’antiguitats, comença a treballar amb teixits antics com materials a reinterpretar. Viñas va ser una emprenedora avançada al seu temps. Els seus viatges a Eivissa durant els anys 70, en plena efervescència de la moda adlib, van consolidar en ella una mirada que reivindica el natural i l’artesanal.

Notícies relacionades

Carlota Gurt, escriptora: "A BCN no vaig parlar en castellà fins als 12 anys. Avui això és ciència-ficció"

El suplement literari ‘Abril’ ressenya 500 novetats editorials

La unió entre les dues tradicions –la manufacturera dels Vives i la mirada contemporània de Viñas– va cristal·litzar als anys 80 amb el vincle entre Carmina Viñas i Carlos Balmes Vives, establint un pont entre passat i present que defineix l’ADN de L’Arca. És llavors quan el projecte va prendre forma com a espai híbrid: botiga, arxiu i taller al cor del nucli antic de Barcelona.

Avui, aquesta continuïtat arriba a una tercera generació, amb Nina Balmes Viñas i Carmina Pairet Viñas, que dirigeixen L’Arca des del carrer Banys Nous, 20. Un dels eixos fonamentals del projecte és l’univers nupcial. L’Arca s’ha consolidat com a referent en vestits de núvia vintage, treballant a partir d’encaixos, brodats i teixits històrics que s’adapten a noves siluetes. Moltes peces són úniques; d’altres combinen fragments de diferents èpoques, en un exercici de reconstrucció tèxtil.